CERCA AL BLOG O ALS BLOGS RECOMENATS

diumenge, 10 de juny del 2012

14ª TRIATLO CIUTAT DE MANRESA

Aquesta havia de ser la meva segona triatlo sprint, una triatlo per disfrutar i agafar experiencia per la Olimpica que fare al Juliol a Andorra.

Tot es va començar a complicar el divendres, de cop resultava que el dissabte al mati tocaria treballar,  la feina no quedava clar si seria 1 hora, 2, 3..... aixi que la triatlo podia perillar. Finalment a les 12:30 he acabat, tenia temps, havia d'anar a casa preparar les coses dinar i anar amb l'Alba a entregar un pastis que estava preparant per un aniversari.


A les 13:30 sortiem estavem entregant el pastis i cami de Manresa, pero sense dinar, hem parat a una gasolinera per agafar un entrepa, ja era tard i no volia omplir-me la panxa.

Hem arribat amb 20 minuts de marge, temps per deixar el material a boxes i sortir pitant cap a la sortida de natacio.


A la sortida de natacio, em volia colocar cap a la meitat, haviam si aixi podia incrementar una mica el meu ritme, pero la sortida era molt caotica, la meitat de la gent a l'aigua, l'altre fora, i com l'ultima vegada, sense adonar-me'n, la gent ja esta nedant.

Hem llenço a l'aigua, pero no puc nedar be, la gent del davant es mes lenta que jo, no tinc espai per passar, i noto que per darrera es posen nerviosos.......... nerviosos, arribem a la primera boia, i aixo es un caos, totalment parats, la gent agafant al caiac, apunt de volcar-lo, cops enfonsades i una mica d'agobio, aconsegueixo sortir del caos, al final ha tocat "repartir" una mica, tampoc es qüestio de quedar-se de sac, ni de fer de boia, em sento sense ritme, veig l'Alba i la saludo, ella no em veu, al final em veu, ja tinc foto a l'aigua.

Faig uns metres d'esquena per recuperar l'ale i de nou intento buscar el ritme, m'obro molt cap a la dreta, passo de mes merders, puc agafar un ritme i vaig fent, ara el problema es la gent que te el GPS espatllat, com els i costa a alguns anar rectes, ultima boia i ja veig el final, pero tinc una barrera humana, aixi que svaig buscant un forat, apreto i ja soc fora, finalment surto de l'aigua en poc mes de 15 minuts.

                                
Ara a boxes, localitxo rapid la bici, casc, ulleres, dorsal, sabates hi ha correr.

Ara comença el que m'agrada, ja desdel primer moment començo a rodar rapid, es un circuit de pujades i baixades, ja m'havien avisat, vaig buscant algun bon grup, pero quan i arribo els passo, no trobo un grup on rodar rapid, a les pujades es van trencant, aixi que segueixo adelantant fins arribar al poligon on es fa la volta per tornar, la tornada es amb el vent en contra, segueixo apretant, se que la bici es lo meu, aixi que apreto tot el que puc, de nou sense caçar cap bon grup, ja arribant al final veig un grup de 3-4 corredors que porten un bon ritme i s'estan entenet be, aixi que decideixo apretar per caçar-los, pateixo amb el vent, pero si arribo alla prodre "descansar" una mica, pero de cop les meves esperances s'han acabat, han deixat passar un cotxe, i li han agafat el rebuf, impossible competir, el grup se m'escapa, aixi que de nou tocar lluitar amb el vent per arribar.



Deixo la bici, em cambio les sabates hi ha patir.


Aquest ultim sector se m'ha fet molt dur, he patit calor, i el terreny estava molt sec i s'aixecava pols, he acabat patint en exces, els circuits on s'han d'anar fent voltes no m'agraden, el final ha sigut una cursa contra mi mateix, em feia mal el beso esquerra i tenia calor, pero nomes faltaven 5 km, he pensat que anant molt malament em faltaria mitaj horeta per acabar, i com m'anava trobant l'Alba al llarg del ciucuit, m'he animat i finalment he pogut arribar.


En definitiva, em sento mes comode a les curses pels matins, i aixo d'anar a competir sense menjar no es bo.

Ara em pendre 1 setmana de descans als entrenos per preparar el repte d'aquest any, que sera la triatlo Olimpica a Andorra el 29 de Juliol, el 22 de Juliol un últim sprint a Barcelona, i si tot va be el 16 de Juliol una travessa de 3500m al mar.





 09/06/2012- XIV TRIATLÓ CIUTAT DE MANRESA
POSICIÓ FINAL:
CATEGORIA:POSICIÓ CATEGORIA:
TEMPS 1:TEMPS 2:TEMPS 3:
TEMPS TOTAL:





dilluns, 4 de juny del 2012

12 TRIATLÓ CIUTAT DE MATARÓ

El diumenge tocava aixecar-se aviat, i despres del sopar del dia anterior que anavem a dormir a la 1, quan ha sonat el despertador a les 6, de l'unci que tenia ganes era d'agar-lo i girar-me, pero despres del que havia patit durant la setmana no podia fer-ho, aixi que cap amunt hi ha treure l'Axel a passejar, ell tampoc tenia gaires ganes de sortir.

Al sortir i veure que el cel estava mig sere, m'ha alegrat una mica mes, l'Axel ha fet 2 voltes  rapides al parc i ja ha enfilat cap a casa, aixi que ha sigut rapid aixo.

Desperto a l'Alba (lo seu si que te merit, no s'en perd ni una a menys que treballi), i agafem el cotxe, que ja havia deixat amb tot el material preparat del dia abans i cap a Mataro, tenim 1 hora per davant.

Mentre anem fent cami cap a Mataro, en un punt ens trobem pluja, l'Alba riu, a mi no em fa cap gracia, espero que aixo no duri gaire.

Arribem a Matro, deixo el cotxe, agafo el material i a buscar els boxes, deu meu, son enormes, esclar que els comparo amb els de st. feliu, on comptan les 2 sortides del mati seriem unes 200 persones, per mes de 800 que hi ha aqui, recordo tot el que m'han dit durant la setmana, que si a l'aigua rebre molts cops, que si la bici sera molt perillosa..... be, he lluitat molt per ser aqui, i ara em vull divertir, deixo el material a boxes, vaig a saludar els companys del club, la primera vegada que els veig a tots, i cap a la sortida, molta gent amb neopre, provo l'aigua, tampoc esta tant freda, es la primera impresio, tot es sicologic (per dins no m'ho crec ni jo mateix, esta freda, som a 3 de juny), primer surten les noies, i 8 minuts despres nosaltres, nervis previs, algun consell d'ultima hora, hi ha decidir la tactica, o sigui nedar allunyat de les boies i fer metres.

Finalment la sortida sera desde dins de l'aigua, aixo significa esperar a l'aigua, la meva primera sortida multitudinaria i de dins l'aigua, perfecte, encara estic intentant ubicar-me al meu lloc per sortir, quan sense adonar-me'n ja han donat la sortida, em sembla que estic darrera de tot, genial, aixi segur que no em barallo amb ningu, sortida molt neta, no em molesta ningu. Vaig fent, i vaig trobant gent, adalanto algu, i vaig intentant ubicar les boies, tinc la sensacio que vaig lent, calculo que ja hauria de ser a la primera boya, miro el rellotge i teoricament porto uns 400 metres, el ritme es bo, pero no veig la boya, tinc por d'haver-la passat, ja que la gent se'm va creuant a dreta i esquerra, jo tinc la sensació d'anar recte, de cop la veig per darrera hi ha l'esquerra, le passat molt per la dreta, pero rapidament veig la següent i vaig en bona direcció, segueixo al meu ritme, vaig atrapant gent, i de cop veig passar algun gorro blanc, son els no federats, sortien 2 minuts per darrera nostre, penso que tampoc vaig tant malament. No em vull obsesionar amb el primer segment, estic nedant molt tranquil i molt be, arribo a la última boya, tinc força gent a la dreta, el que segurament implicara que se'm tirin a sobre, no passa res, jo al meu ritme, pero de cop el que porto a davant meu es para......... com? perque es para, no te ningu al davant, comença a fer braça, el passo com puc, pero noto que a mi tambe m'apreten per darrera, aixi que faig apreto una mica mes, pero estar tranquil de nou, no ha passat res, ja soc fora de l'aigua, em sento be, i no estic marejat, resultat a l'aigua 16:46 el 418 i cops 0, genial el primer sector de la primera triatlo sprint ja esta, ara a per la bici, que es el que m'agrada.



Ubico rapidament la bici, tinc la sort de que esta al principi dels boxes, veig molta gent patint amb el neopre, jo no tinc aquest problema, jejejejeje.


no tinc pressa, em trec una mica la sorra i surto cap a la carretera, el box es fa interminable amb les sabates de la bici, vaig rapid pero amb molta prudencia, nomes faltaria que ara rellisques i em torces un turmell aqui, finalment ja em toca pujar a la bici, el començament molt prudent, veig algu que ha punxat, algu que rellisca, molts passos elevats, i finalment ja entrem al circuit, ara a rodar, en una curva noto una sensació extranya, tinc por d'haver punxat en algun dels salts dels passos elevats, penso que tambe pot ser per haver pujat la pressio, sembla que tot esta be, la roda no esta baixa, al acabar la cursa me n'adono que el que passa es que s'havia mogut el fre i he fet tota la cursa amb la roda mig frenada (PRINGAT). Vaig rodant amb gent, i finalment es fa un grup, recordo els consells que m'han anat donant i vaig amb compte, tampoc puc deixar molt marge perque sino em quedare tallat, vaig rodant al final del grup, i de cop veig que el grup es talla, la bici se'm dona be, aixi que em poso al davant del grup i vaig a intentar caçar de nou el grup on erem abans, estic fent el que em van dir que no fes, pero em sento comode, potser o pagare despres. La segona volta es molt comode, alguna apretada per no perdre el grup, i 4 gotes per finalitzar els últims kilometres, ja enfilem cap a boxes, amb el terra una mica moll, aixi que intento treure els peus de les sabates i aixi ja tenia mitja feina feta i no haver de baixar i correr amb les sabates, amb el risc de relliscar, es el primer cop i m'haig de concentrar per fer-ho.


finalment he acabat amb un temps de 35:10, el 285 temps d'aquest segment, i ara ja comença el patiment.

cap a boxes a fer de nou la transició, tal i com em va recomenar l'Alex, em poso la turmellera i surto "tranquilament" a correr, em fan mal els genolls, pero es un mal que passa rapidament, no se si perque ja esta o perque com ja em fa mal tota la resta ni ho noto, no es que em senti molt comode corrent, estic molt pendent del turmell, a mes estic corrent a un ritme mes alt del que acostumo, em concentro i vaig fent, total son 5 Km, el meu repte era baixar els 25 minuts, el que seria un ritme de 5min/km, un ritme normal de cursa de 10Km per mi.

Van passant companys d'equip, alguns m'adelanten i amb altres ens anem creuant al fer les voltes, quan ja falta poc menys d'1Km per acabar començo a notar alguna punxada al turmell, penso en afluixar el ritme o acabar caminant, pero de moment la molestia tampoc es tant gran, aixi que segueixo fent per acabar l'ultim sector en 22:52, en la posició 499 d'aquest ultim sector.

Finalment he acabat la meva primera triatlo sprint, nomes d'arribar ja em trobo amb altres companys que tambe han acabat, estic content i amb la sensacióq ue s'ha fet curt, en vull mes, es genial, me senti molt be i amb moltes ganes de repetir.

Recollim el material rapidament que hem de tornar cap a Girona, toca dinar familiar, aixi que no hi ha gaire temps per celebrar gaire res.

Al final he acabat en la posicio 396, un resultat molt bo per ser la primera, pero el mes important es que me divertit molt i tampoc he patit tant, amb ganes de que ja sigui dissabte per anar a Manresa, ja no sere un debutant. jajajajajajaja



 03/06/2012- XII TRIATLÓ CIUTAT DE MATARÓ
POSICIÓ FINAL: 396
CATEGORIA: ABM POSICIÓ CATEGORIA: 0
TEMPS 1: 00:16:46
TEMPS 2: 00:35:10
TEMPS 3: 00:22:52
TEMPS TOTAL: 01:14:48


3964754FRIGOLA BOSCH, XAVIERC.E. WHERE IS THE LIMIT ?ABM01:14:4841800:16:4628500:35:1034,1200:51:5649900:22:52



CLASSIFICACIONS

FOTOS

12 TRIATLO SPRINT DE MATARO - SEMANA PREVIA

La setmana no començava gaire be, ja que el Dilluns, tot i que no estava al planning, decidia sortir a correr per la tarda, despres d'haver fet ja l'entreno de natacio, poc mes de 2 km durava l'entrenament, en aquell moment un record ja oblidat, un mal gest amb el peu, i de nou tornavem a començar, m'havia torçat el turmell, les sensacions eran ja mes que conegudes, no podia creure'm que despres de 2 mesos de l'ultima lesió al turmell esquerra, ara em pases al dret, vaig maleir mil vegades aquells rodera al terra, segurament una part tambe era meva de les vegades que havia passat per alla amb la bici. Em tocava caminar 2km cap a casa, amb dolor i coix, tot i que estava en calent i sabia que podia tornar trotant suau, la decepció despres de 2 mesos intensos d'entrenament, i sabent que el diumenge tenia la triatlo de Mataro i el dissabte següent la de Manresa, era massa com per correr, nomes pensava que 2 Km em serien eterns, casi em sortien les llagrimes de la rabia, per sort, passava l'Eric amb cotxe que tornava de la feina, i va renunciar al seu entrenament per portar-me fins a casa, rapidament dutxa, gel i antiinflamatoris, l'Alba em diu que anem al metge, pero ja se la resposta, 15 dies de repos absolut i antiinflamatoris, no en vull ni sentir a parlar del repos.

L'endema, m'aixeco mes motivat, li he donat mil voltes, no penso renunciar a la triatlo, com a minim fare el sector de natació, li envio un missatge a l'Alex, el meu fisio, i el primer que em diu es que ens hem de veure per valorar si diumenge puc anar a competir, pero lo primer es que deixi els antiinflamatoris a menys que em faci mal i que quan pugui, mantingui el peu en alt i en moviment...... com en moviment???? quina sorpresa. em comenta que es la manera d'evitar que s'inflmai mes, a la tard ens veiem, em fa una exploració, i m'explica exactament que es el que me fet, i que es que tinc que evitar, tenim que evitar qualsevol mal gest, pero dema ja toca treballar de nou, surto molt content i amb esperances d'anar diumenge a Mataro.

El dimecres, començo amb entrenaments a la piscina i les sensacions no son les millors, pero tampoc tinc un dolor exagerat, per la tarda faig bici apretant com m'havia dit l'Alex i sembla que tinc molesties pero no mal, aixo funciona.

El dijous ja deixo el gel i començo a aplicar calor, de nou al migdia mes piscina, les sensacions no son bones, pero el turmell no em fa mal, no agafo el ritme, estic com cansat. Per la tarda he decidit entrenar la transicio T2, aixi que agafo la bici, i em planifico un recorregut d'uns 20Km, amb poc desnivell (300m), el faig apretant a ritme de cursa, arribo a casa, deixo la bici i em poso les bambes, tal i com hem va dir l'Alex, poca distancia pero amb bon ritme, surto mes mirant on apyo el peu, que el que em be per davant, les sensacions son bones, pero vaig amb mil ulls, esquivo inclos les fulles per i a sota hi ha una pedra que em fa apoyar malament el peu, finalment acabo amb uns 3-4 Km a bon ritme, no ha sigut dels meus millors entrenaments, pero si un dels que m'ha fet somiar que competir el diumenge es possible.

El Divendres tenia un dia intens de feina, que al final s'ha allargat mes que del compte, a les 21:00 arribava a casa, i encara tenia que treure a l'Axel, que l'Alba era fora, aixi que a les 22:00 finalment aconseguia seura i descansar, estava molt rallat de la feina, i no era moment per sortir a entrenar, ja sortiria dema si tenia ganes.

El Dissabte l'entreno va ser de llit, descans i mes descans, preparar el material per l'endema i tornar a descansar, per la nit tenia un sopar, aixi qe tocaria anar a dormir tard...... a, aixo si, em vaig fer un fart de consultar previsions de temps, que crec que ja podria dedicar-mi i tot.

dissabte, 19 de maig del 2012

23ª TRIATLO SPRINT SANT FELIU GUIXOLS

El dissabte 19 de maig, es  disputava la 23ª edicio de la triatlo de Sant Feliu, va ser el meu debut en triatlo, i per precaucio, vaig decidir fer-la en modalitat super-sprint (400-10-2,5), amb unes distancies mes que asolides.

la meva sortida era a les 11:00 del mati, hi ha les 10:00 hi havia la sortida sprint, com era la primera vegada, vaig arribar al lloc amb molta antelació, de fet els boxes encara estaven tancats, pero aixo em va permetre aparcar molt aprop de boxes i poder preparar tot el material amb calma.

El primer que em va sorpendre va ser l'organització, molt diferent d'una cursa popular, revisió de material a l'entrada, comprovació de dorsals i dni, no es podia entrar mes que el material de competició,  tot molt diferent.

Estava molt tranquil, aixi que vaig anar a esmorçar una mica mentre esperava la primera sortida, i resava perque no fos obligatori l'us del neopre, basicament no en tinc, i aqui hagues acabat la meva primera triatlo.

Finalment no es obligatori el neopre, pero a la primera sortida, un 99% de la gent el portava, sera que l'aigua a mitjans de maig i amb un dia nuvol i amb possiblilitats de pluja, encara esta molt freda???

Be, donen la sortida, i els primers surten com coets, vaig a esperar-los a la zona de sortida de l'aigua per veure com surten, i surten com bales, a la transició casi ni els veig, mare de deu quanta practica falta a la zona de transició, ara ja falta mitja horeta per la meva sortida, no es que estigui molt nervios, pero si sol, no ha pogut venir l'Alba que treballava, ni en Ricard que es fora, per sort a última hora arriba l'Eric, i aquests ultims moments d'espera se'm fan mes amens.

falten 5 minuts per la sortida, ja he provat l'aigua hi he "escalfat", l'aigua es freda, pero la distancia es curta, no mes de 10 minuts a l'aigua. Ens avisen que es retrassa la sortida, ja que al tram de bici esta plovent i sembla que s'esta fent mes llarg del previst, i si sortim ara hi hauria la possibilitat de creuar-se al box amb els de la primera sortida, i es podria produir una mica de caos i molesties els uns amb els altres. Aquests últims moments es fan llargs i enterns, pero es el que toca.

Finalment donen la sortida, nomes som 30, aixi que a l'aigua no hi haura poblemes, a menys que com jo, ensopeguis a l'entrar i acabis entrant de cares, fet que fa que m'entri aigua a les ulleres, sort que ho he practicat a la piscina, em poso rapidament d'esquena i mentre vaig avançant amb les cames, em trec les ulleres per netejar-les d'aigua, ja puc seguir, estic a la meitat del grup, entre l'aigua que m'ha entrat i lo terbola de l'aigua, em costa orientar-me, tinc la sensació que vaig recta, pero veig als que porto el davant que van cap a l'esquerra, aixi que com els burros decideixo seguir-los, finalment puc veure la boia, i veig que la meva direcció anterior era la correcta, rectifico i segueixo en busca de la 1ª boia, estic nedant tranquil, pero al girar la boia i sortir de la protecció de l'espigo, noto l'aigua mes freda i a mes ara noto les onades, em fan mal les orelles per l'aigua freda, i en un parell d'ocasions feig alguna glopada d'aigua, encara no se perque sino tenia sed, finalment trobo uns peus que em van guiant, pero al girar la última boia decideixo apretar , aixi que surto de "rebuf" per adelantar i..... resulta que la meva guia tambe decideix apretar, i ho fa força millor que jo, aixi que em quedo sense guia, sense rebuf i amb la panxa plena d'aigua amb sal.

Surto de l'aigua i sembla que estic prou be, pero quan arribo al box, sembla que estigui borratxo, em costa posar-me les sabates de la bici, tot i que miro al meu voltant i penso, mare de deu si a sobre m'hagues de treure el neopre. Aqui adelanto a força gent que esta patint treient-se per primera vegada un neopre, aixi que surto a buscar la carretera, ara be el que m'agrada, tot i que amb la panxa plena d'aigua i que amb prou feines e pujat a la bici, que ja em toca enfilar la carretera de tossa, es el meu tercer o quart dia sobre la bici, hi ha les pujades encara em costa agafar i mantenir el ritme, em passen un parell o tres de corredors, i jo adelanto a algu que va pitjor que jo, arribem a la zona habilitada per girar i cap avall per fer la transició, la veritat que a la baixada plovent i amb la carretera molla, no ho passo gaire be, pero tot i aixi el fet de saber que la carretera esta tallada al transit em dona mes confiança, no tinc ningu a davant ni a darrera, aixi que puc baixar al meu ritme, em vaig creuant amb la gent que encara esta fent la pujada, mes o menys estic per la meitat, mentre vaig arribant a la zona de transició, penso en treure'm les sabates de la bici i ja fer el tram de boxes descalç, pero no i soc a temps, i acabo corrent amb una sabata descordada i l'altre cordada, encara falta practica, arribo enganxat a un altre corredor, i faig rapida la transició per intentar aguantar-lo o adelantar-lo corrent, surto uns 3 o 4 metres darrera seu, em sento comode corrent, pero cap a la meitat del recorregut, em noto cansat, amb un ritme molt alt, miro el pulsometre i vaig be de pulsacions, pero m'estan portant a un ritme de 4:10 quant el meu ritmes de de 5:00, penso que siguent una distancia tant curta puc apretar, pero tant..... miro enrera, no veig a ningu i afluixo, ja que començo a notar els bessons carregats, de cop m'adelanta un corredor, a un ritme molt superior al meu, veiga la tram final com els 2 corredors esprinten per guanyar la posició, sort que no me ficat alla al mig, sino em rebenten segur.

Ja arribo, ara que he creuat la linia, tinc la sensació que s'ha fet curt, me divertit i e patit, pero tinc ganes de mes.

Finalment he aconseguit l'11 posició, molt satisfet del meu debut i amb moltes ganes de tornar-hi, la proxima una sprint.


 19/05/2012- XXIII TRIATLÓ DE SANT FELIU - OPEN SUPER SPRINT MATÍ
POSICIÓ FINAL:
CATEGORIA:POSICIÓ CATEGORIA:
TEMPS 1:TEMPS 2:TEMPS 3:
TEMPS TOTAL:



CLASSIFICACIONS

diumenge, 13 de maig del 2012

135 KM + 1ª CURSA NOCTURNA DE BOADELLA

El dissabte es presentava com un gran dia esportiu, pel mati havia quedat amb en Ricard per anar a fer l'ultimava amb la que podia ser la meva definitiva bici de carretera, despres d'haver fet un parell de proves en curta distancia, i veure que tot i ser una talla petiti no tenia molesties, ara tocava fer una prova mes llarga i amb mes desnivells.

Aixi que a les 8 ja estava en Ricard a casa preparat per fer Kilometres, sortim trankils direccio celrà per anar a buscar els Angels per Madremanya, a la volta a Catalunya era considerat port de primera, la veritat es que pujant per aquesta variant, la pujada es molt mes constant, es puja en 6Km enlloc dels 10Km que es fan desde Girona, la temperatura acompanya, pero el primer dia de carretera per en Ricard i els 10Km de run d'ahir sembla que poden passar factura, els ritmes a la carretera son molt diferents, es qüestio de buscar un ritme, i mes en una pujada tant constant. Finalment arribem a dalt, i sembla que no estem tant malament, la baixada ens permet recuperar molt, el fet que la baixada tambe sisgui mes llarga, fa que tampoc sigui tant exigent. Arribem a baix i enfilem cap a Cassà per anar a buscar la carretera que va cap a la Bisbal passant per Santa Pellaia, pel cami en Ricard ja m'avisa que ell possiblement no m'acompanyia a la resta de ruta, al arribar a Cassà, en Ricard em deixa sol davant de la resta de ruta, faig tota la carretera de santa pellaia comode i sense obsesionar-me molt amb ritmes ni histories, simplement bhusco sensacions, de moment no tinc cap mena de molestia, i arribo comode a la Bisbal, per enfilar la carretera de la Ganga cap a calonge, aqui ja començo a notar una mica mes els efectes de la calor, pero es una carretera que no puja molt, tot i que de fer-la amb la moto a fer-la pedalant es fa força mes llarga. Arribo a Calonge, i directe a la benzinera a repostar liquid als bidons, decideixo acostar-me a Sant Antoni per anar a fer una coca-cola al Restaurant Guillermo, un bon lloc per dinar o fer una coca-cola davant del mar, paro poquet, el temps sufucient per decidir si tornare directe per la carreterera o passare per Romanya, la intencio era fer Romanya, pero noto que la calor esta fent de les seves en el meu cos intolerant. Segueixo amb els meus problemes, soc l'unica persona que no esta suant avui???

No soc una persona que es rendeixi amb facilitat, aixi que decideixo fer Romanyà, tot i que ja duia mes de 87Km i mes de 1000m de desnivell positiu, i les sensacions amb la bici havien sigut molt bones, decideixo posar-me al limit.

Surto de Sant Antoni i vaig buscant la carretera de Romanyàg recordant quant de petit mentre estiuejava a Sant Antoni amb els pares, agafava la BTT i pujava per les tardes cap a Romanyà, tot recordo que fos tant i tant extremadament dur, tot i que clar, ni pesava el que peso ara, ni portava 4hores de Bici previes, mentre vaig pujant, el sol no em dona cap treva, el tinc just sobre el meu cap, i el meu maillot negre (ja ho se, hi ha colors millors) no es que m'ajudi gaire, mentre em vaig acostant a dalt, intento recordar les corves i les pujades que em falten per començar a baixar, intento no afluixar el ritme, pero la calor ja es massa per mi, per moments tinc pensaments de fer una parada i descansar, pero aixo no va amb mi, al final penso que quan arribi al Dolmen parare una estona, pero al passar pel costat giro el cap per no mirar-lo i penso que ja estic quasi a dalt, i que la baixada em recuperarà de l'esforç. La baixada se´m fa molt dura, estic cansat i baixar cansat no es gens agradable, durant la ruta he anat prenent gels i alguna barreta, la última ha sigut abans de començar a pujar, quant soc practicament a Llagostera, em comença a entrenar una mica de son......... ui ui ui, crec que el meu cos em vol dir algu i no precisament que esta be, ara ja veig que la coca-cola l'hauria d'haver acompanyat d'algu solid, ara ja soc a Llagostera i intento recuperar-me una mica, pero sortint de Llagostera, veig els tobogants que m'acompanyaran fins a Cassà i trobo a faltar un company per motivar-me, pero intento no defallir. Arribo a Cassà i ja tiro mes de cap que de cames, a la sortida de Cassà i abans d'arribar a llambilles, em paro a la benzinera per menjar i beure una mica, sembla que m'entra molt be. Recordo que a llambilles hi ha uns banys a l'antiga estació, i acabo d'estirar fins alla per reomplir els bidons amb aigua i refrescar-me una mica, es miraculos, omplo un dels bidons amb aigua, no per veure, sino per frcar-me, i em sento de nou ciclista, la tornada fins a Sarria la faig tranquil, pero a bon ritme, mentre em vaig refrescant amb l'aigua.

Arribo a casa molt feliç per la ruta i per haver sobreviscut a la meva primera crisi a la carretera. Ara toca descansar i preparar-se pel vespre, hi ha cursa de muntanya.

A les 19:00 passen l'Eric i la Gemma per casa per anaca tots junts cap a Boadella, es una cursa de 13Km per muntanya i nocturna, no he descansat gaire, pero extranyament no em sento molt cansat, tinc la sensació que n moment a l'altre les meves cames marxaran corrent.

Arribem a Boadella i ens diuen que la cursa es retrassa, algun "gracios" s'ha dedicat a descamarcar el circuit i marcar una alternativa que no te sortida, menys mal que se n'han adonat.

Finalment podem sortir i fem els primers kilometres amb l'Eric a mode d'escalfament, a mi les sortides tranquiles no em van, pero tampoc es el dia per fer grans alardes de poder, quan comencen les primeres rampes, ja em despedeixo de l'Eric que porta millor ritme que jo, vaig mantinguent un ritme molt lent pero constant, quan la pujada se suavitza vaig apretant i em sento comode, pero en un tram molt rocos amb pedra suelta, acabo tocant el terra amb la ma per haver posat un peu en fals, aqui començo a veure que la coordinació de cames no es la millor, i que em puc jugar una lesió, no es pas el que voldria ara, un esguinç???? nooooooo
Aixi que als trams mes tecnics i complicats, decideixo afluixar el ritme i fins i tot caminar, aixo em provoca que quan puc correr, hagi d'arrrencar de nou el ritme, i en el meu estataixo es fa força complicat, fa estona que no veig a ningu ni per davant ni per darrera, aixiq ue dedueixo que soc l'últim, la cursa per mi ha acabat, ara simplement tinc un repte, acabar i acabar sense lesionar-me, al passar per un tram ple de fulles, poso el peu en un forat enorme, per sort poso el peu totalment pla, pero de nou em ve a la ment el repte del cap de setmana següent, la triatlo de dissabte i la de diumenge, no voldria pas haver de renunciar per una lesió a al cursa, aixi que de nou xino-xano i anar fent, arribo a l'ultim control, una ampolla d'aigua per sobre i cap avall, m'ofereixen la possibilitat de baixar amb el cotxe, pero no estic pas malament fisicament, simplement estic al meu ritme, la última trialera de baixadade nou m'obliga a fer-la suau, es molt tecnica i amb pedres sueltes, nomes faltaria fer-se mal ara.

Arribo al final, menjo i agafo una mica mes d'aigua.

S'ha acabat el dia

BIKE:

135,5Km
06:04:09
5313Kcal
1485m+
F.C. 133ppm
Vmitja: 22,8Km/h

CURSA:

13,7Km
01:49:23
2062Kcal
395m+
F.C. 155ppm
Vmitja: 7:53min/km

La proxima mes i millor

dimecres, 9 de maig del 2012

UNA NOVA PEDRA AL CAMI

Ja fa Mesd'un any que vaig decidir cambiar la meva vida de sedenterisme i tabaquisme, per una vida sana i activa.

El primer problema que vaig tenir va ser el de desintoxicar el meu cos, i el de perdre algu de pes, els meus genols i turmells patien en exces al correr.

Arrel de poder correr mes estona seguida, vaig començar a tenir molesties als peus, se m'adormien, mil histories, que si les bambes no eren les adequades, que si estaven massa apretades.... total al final visita al metge, del que ja me fet amic, i resulta que tinc un problema genetic, tinc els triglicerids alts... el problema es que la sang no em circulava correctament i els peus se m'adormen per falta de sang..... genial, una pastilla cada dia per la resta de la meva vida, pero era un petit peatge, per tenir una vida saludable, si el fet de fer esport, em pot haver salvat d'un problema molt mes greu en el futur, doncs benvinguda pastilla.

Total que ja que i erem tambe tenia visita al podoleg, ja que apart d'adormir-se'm els peus, tambe em feien mal, resulta que trpitjo de tal forma, que la part de davant del peu trepitja cap a fora, i la part del talo trepitja cap a dins, solucio??? "te jodes" be, la doctora em va dir t'aguantes, pero per dintre jo vaig pensar lo altre, ja es compensa amb la musculatura de les cames, aixo em produeix un altre baixon animic, pero..... seguim endavant. Tot iq ue aixo em provoca patir forces regirades de turmell, i 3 setmanes parat per la última.

Desde fa temps, i aixo ja ho coneixio tinc vitiligen, per qui no sapiga que es: VITILIGEN tampoc te cura, aixi que pastilla protectora i crema solar de protecció alta. Amb aixo ja fa anys que i convisc i tot i que es una molestia per practicar esport a l'aire lliure, ja i estava acostumat.

Desde fa temps, tenia una sensacio extranya, com de picor al cos i sobretot molta mes calor del normal, despres de veure que la cosa per si sola no tenia solució, doncs de nou visita al meu company el doctor, nome d'explicar-li els sintomes (es la mateixa sensacio quan us renteu les mans amb aigua calenta despres de fer esport a l'hivern amb la fred, aquelles punxades, pero per tot el cos), rapidament em confirma que tinc una altre "malatia" extranya, i com no, no te cura. Em toquen totes: URTICARIA COLINERGICA, avui si que ja he tingut un gran baixon, mai he tolerat gaire la calor, pero que et confirmin que a part de la calor que pateix una persona normal, tens que aguantar la sensació que t'estan clavant agulles per l'esquena i la cara, aixo ja em toca molt la moral (per ser educat). Es una sensació molt molesta, i la veritat que esta al mig d'una pujada de 10Km, amb les pulsacions a tope, donant el millor que tens dins teu (no per guanyar, sino per sifrutar), i que de cop et comenci a picar tot el cos, i sentis una calor extrema, amb la sensació d'agobio, aixo ja es massa.

Total que crec que si he sigut capaç de superar tot el que m'ha vngut fins ara, i sapiguent que res del que tinc es mortal, suposo que es possible aixecar-te i seguir lluitant, simplement per divertir-te, tot i que quant la diversio es torna patiment, ja no fisic sino mental, ja no es tant divertit.

Simplement necessitava desfogar-me, aixi que si en algun moment et sents baix d'anim, pensa que no ets l'unic, i segueix endavant com fem tots, i si algu te algun dels simptomes, espero que li serveixi d'ajuda, tot i que una visita al metge mai esta de mes.

GRACIES

diumenge, 6 de maig del 2012

2 TRIATLO DE VENTALLO

Aquest diumenge teoricament anava a correr la cursa popular de Girona sobre una distancia de 9Km, pero despres dels entrenos de la setmana, el divendres al mati hem va surgir un dubte, 9km a Girona o Triatlo a Ventallo?????

Finalment vaig decidir que en funcio dels entrenos del divendres i dissabte dcidiria.

El divendres al migdia, vaig anar a fer una sessio de 2000m a la piscina, amb bones sensacions, hi ha la tarda a correr amb en Ricard, direccio a Bescano, aqui les sensacions ja no van ser tant bones, pero tinguent en compte l'acumulacio d'entrenos i que estava doblant, tqmpoc estava tant malament, aixi que la triatlo anava guanyant punts.

El dissabte aprofitant que l'Edu m'havia deixat la bici de carretera per provar-la, vaig anar a fer una "rutilla" haviam que tal, vaig sortir direccio a la Bisbal, i despres cap a Cassa passant per Santa Pellaia, al final 65km en poc mes de 2 hores, bones sensacions tot i que aquesta setmana ja acumulava mes de 150km d'entrenos. La veritat es que tenia moltes ganes d'anar a estrenar la temporada de triatlons, pero potser els entrenos havian sigut massa...... Pero clar, que millor que preparar la triatlo olimpica, començant a entrenar ritmes de competicio i transicions.

Diumenge 7:30, sona el despertador i les primeres impressions son.... Ganes d'abandonar, no he passat bona nit, el sopar no em va sentar be, pero com a minim s'ha d'intentar, aixi que a buscar el cotxe que ja esta carregat i cap a Ventallo.

Al arribar al lloc indicat, recollida de dorsal hi ha colocar el material a boxes, em vesteixo de triatleta hi ha comprovar com esta l'aigua. Tampoc esta tant freda ( no que va )

Ara si, ens porta al lloc de la sortida, em fico a l'aigua i nedo una mica, l'aigua esta molt terbola i no es veu res, sera dificil orientar-se. A les 9:30 donen la sortida, no em vull agobiar, i entre els entrenos i la mala nit, no em vull posar en una lluita en la que no pinto res. Començo a nedar tranquil intentant seguir la gent, pero no trobo ningu que vagi recta i m'estic desviant molt, aixi que tocara apendre a orientar-se a l'aigua, bon entreno d'orientacio. Em sento comode a l'aigua, pero no vull apretar molt de cames, aixi que vaig estirant molt la braçada i vaig fent, surto de l'aigua molt be, al final surto de laigua en poc mes de 10 minuts, a la carrera cap a boxes i rapidament em poso sabates, casc i agafo la bici. Surto de boxes i començo el tram de btt, espero que les cames resisteixin, i que no surti un tram molt dur, vaig be, a mig circuit veig que estic be i decideixo apretar, a partir d'aqui el GPS deixa de funcionar i em quedo sense dades kilometratge i velocitat, segueixo apretant i vaig adelentant algu, arribo a un tram de rodar, i ja reconec el yram final, se que m'acosto de nou a la transicio i ja em vaig preparant per fer el cambi, entro rapid a boxes, enganxa't amb un rival i faig una transicio el mes rapid possible, al tram de 15 de btt, 46:23, i una transicio de 21 segons, per guanyar una posicio a boxes, surto raid i em noto be de cames, com no tinc GPS, tampoc ser els ritmes que porto, pero veig que vaig be de pulsacions, i que tinc gent aprop, vaig mantinguent el ritme i vaig atrapant a la gent del davant, al final aconsegueixo guanyar alguna posicio mes i no perdre'n cap, veig que hi ha gent que encara esta arribant amb la bici mentre jo ja arribo al final, al final un temps de 14:35 per teoricament 3 kilometres.

Finalment he acabat molt satisfet, de les meves millors proves, i aixo queda reflexat al resultat final.

22 Xavier Frigola Bosch - Sarria De Ter Senior - C.E. Where Is The Limit?  1:13:40 0:15:28

Realment satisfet del resultat final, he disfrutat molt de la prova i me sentit genial, els entrenaments estan donant els seus fruits, cada vegada em sento mes aprop dle meu repte per aquest 2012 - LA TRIATLO OLIMPICA -

Esta vist que el meu cos necessita tralla, la setmana mes completa d'emtrenaments amb mes de 13 hores d'entreno i mes de 160 km, el meu millor resultat fins el moment, esta vist que aqui no estava el meu limit, ara l'anirem a buscar d'aqui 15 dies doblant triatlons, el 19 super-sprint a sant feliu ( la meva primera triatlo de carretera) i el 20 triatlo a l'armentera.....

Seguim entrenant, pero sobretot disfrutant.......

dimecres, 2 de maig del 2012

3 CIMS A GIRONA

Ja feia temps que l'Eric em deia que volia fer una sortida llarga amb bici, i la veritat que feia temps que jo volia fer una sortida amb ritme, sense parades i amb desnivell, aixi que aprofitant el dia de festa, li vaig fer la proposta de fer la sortida l'1 de maig.

A les 9 del mati ens trobavem a fontajau, juntament amb en Jordi i en Marc, en Marc ja ens havia dit que nomes ens acompanyaria a pujar a Sant Grau, ja que havia de ser a les 11 a casa, i en Jordi venia de fer 84Km pel cap de creus el diumenge, aixi que no sabia excatament com es trobaria.

Sortim tranquilament cap a Sant Gregori, per anar a buscar la pujada de Sant Grau, la primera pujada ja es comença a fer a un bon ritme exigent, sembla que el dia sera dur, les primeres sensacions, son de tenir les cames una mica cansades, entre la sortida del diumenge i la piscina del dilluns, sembla que no he acabat de recuperar tant be com toca, pero de moment res de mal ni molt males sensacions. Seguim tota la pujada posant ritme, fins que en Marc (que porta 3 setmanes sense entrenar), baixa una mica el ritme, i tots aprofitem per fer el mateix, ningu volia ser el primer, tot i aixi, el ritme segueix siguent bo, un cop a dalt, sense temps de fixar-nos amb les vistes, rapida baixada per la pista, que el temps sens tira a sobre.

De nou som a Sant Gregori, i proposo seguir la ruta cap a Sant Miquel, en Marc tal i com havia avisat ens deixa a l'arribar a Fontajau, enJordi i l'Eric s'animen, em fet la tornada suau, pero de nou al arribar a Sant Daniel, la cosa es va animant, decidim pujar per la pista que porta fins a Can Mascort, ja apunt d'arribar a la carretera, tinc unes males sensacions, unes punxades al costat, em deixo caure una mica i  intento respirar i relaxar-me haviam si em passa, en Jordi ha vist que em quedava i aixeca una mica el peu, aixi que rapidament em torno a posar a l'alçada del grup, el dolor no marxa, pero tampoc molesta, aixi que seguim amunt, per anar a buscar el Puig Estela, aqui hi ha alguna rampa exigent, pero de nou ningu vol ser el primer d'afluixar el ritme, en Jordi puja amb molta frescura, i l'Eric ha evolucionat moltissim sobre la bici.

Arribem a Puig Estela, i els proposo baixar per la trialera que ens dura fins a mig cami de Sant Miquel i des d'alla acabar de pujar, em miren amb cara rara, pero ningu diu que no, aixi que cap avall, baixada rapida i tecnica, molt divertida i perfecte per anar agafant ritme i tecnica.

A la pujada cap a Sant Miquel, ja es comença a notar el sol i la calor, i passo algun mal moment, necessito concentrar-me molt per no posar el peu a terra, la calor no es lo meu.

Un cop arribem a Sant Miquel, decidim fer un petit descans, la ultima pujada s'ha fet dura, menjem alguna barreta, que ja son hores sobre la bici i hem decidit que anirem a dinar a Els Angels, i encara ens queda una bona estona.

Baixem de Sant Miquel per la trialera que hi ha darrera els bancs, i ja comencem a pujar per anar cap a Els Angels, les primeres rampes ja es fan dures, despres de mes de 40Km i 1000m de desnivell, mentre anem pujant ens anem plantejant si acabarem per l'asfalt o pels camins, finalment arribem a la casa de les figues i decidim que farem carretera, fem una baixada que ens ajuda a tots, ens refresca i ens permet relaxar cames.

L'asfalt m'agrada, aixi que em poso davant del grup i vaig tirant, per uns moments desconecto i m'adono que potser porto un ritme massa alt, em giro i efectivament, he perdut en Jordi i l'Eric, en un tram els veig pujant, i tinc la sensació que l'Eric no va comode, decideixo aixecar una mica el peu i esperar, poc despres m'atrapen, i efectivament, l'Eric acusa el fet de portar temps sense fer bici i menys rutes llargues, a partir d'aqui seguim els 3 junts, aixo sempre ajuda, finalment quan ja nomes queden els ultims metres, en Jordi em diu que apretem, pero no aconsegueixo seguir-li el ritme, crec que l'explosivitat em deu haver caigut, necessito buscar el meu ritme o no arribare, esperem de nou a l'Eric que segueix al seu ritme, i arribem els 3 junts a dalt.

A dalt fem un entrepa i descansem una mica, tampoc volem parar molt per no refredar-nos, ja de baixada ems plantejem per on baixem, i de nou proposa anar fins a Puig Estela per fer de nou la trialera, decidim que farem carretera i algun cami, per veurem com anem, no anem sobrats, pero sembla que podrem fer-ho, aixi que de nou cap amunt direccio Puig Estela i trialera cap avall, els kilometres es noten a les cames i als braços, la baixada no es tant fluida com abans, pero segueix sent molt divertida.

D'aqui ja anem baixant cap a Girona, ens separem i ja anem cap a casa, finalment ha sigut una bona ruta i divertida.

LES DADES DE LA RUTA:

Duración
05:46:28  
FC media
134   ppm
FC máx
178   ppm
Calorías
4478   kcal
Distancia
67.30   km
Velocidad media
13.4   km/h









https://www.polarpersonaltrainer.com/shared/exercise.ftl?shareTag=0fbb778893d9b0aefae204d231ec1700

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=2787665



dilluns, 30 d’abril del 2012

PER TOT HI HA UN PRIMER DIA

Avui despres d'un mes em tornava a colocar un dorsal, era la cursa per l'esclerosi al circuit de catalunya, era una cursa de 10Km.

Els entrenos de la setmana m'havien demostrat que podia fer be la distancia, pero que no estava en els meus millors temps.

A les 8:15 ens ha passat a buscar en Ricard amb en Juan, que era la seva primera cursa i cap al circuit, el dia era esplendid, ni un sol nuvol i amb un sol radinat.

Ja al circuit, en Ricard i en Juan han anat a inscriures, mentre jo anava amb l'Alba ha recolir el dorsal, un cop amb els dorals, ens hem preparat per anar cap a la sortida. Una mica d'escalfament, uns estiaments i apunt per sortir. L'objectiu d'avui......? Doncs simplement disfrutar, buscar un bon ritme i seguir preparant per la triatlo.

Pam, sortida i endavant, la sortida era en baixada, aixi que el ritme de sortida ha sigut rapid, entrant a la recta, de nou seguia mantinguent un bon ritme, comode i amb les pulsacions comtrolades, final de recta i enfilem la pujada, aqui he reduit una mica el ritme, per no cremar-me, encara faltava molt, pero al arribar a dalt, ja no passava gens d'aire i el sol apretava de valent, no tolero gens be la calor, pulsacions disparades, una sensació d'agobio molt gran, i el ritme....... millor ni en parlem. He reduit molt el ritme, inclus he acabat caminant per tal d'intentar recuperar-me, pero quan parava, encara tenia mes sensació de calor, i les pulsacions se'm disparaven, aixi que simplement he tornat a correr, me apartat de la trçada i he intentat relaxar-me, al següent tram de pujada ja he vist que la cosa no anava gens be, pero sabia que despres vindria la baixada on em referescaria i tota la recta amb la sombra, a la baixada he agafat una ampolla d'aigua, i simplement he acabat caminant per deixar-ho correr, no valia la pena seguir patint, no estava disfrutant gens i aixo era el que havia vingut a fer, aixi que simplement he anat a trobar l'Alba i em esperat que arribessin en Juan i en Ricard. En Juan ha fet un temps per sota de 50min, i en Ricard ha baixat dels 55min (ai si t'entrenessis).

He marxat amb sensacions molt diferents, primer decebut per no haver acabat, pero per altre banda content, ja que feia temps que no competia i amb els entrenos d'aquesta setmana, amb 4 dies de correr, i 1 de pisicina, havia pogut sortir i mantenir bons ritmes, ara faltara seguir acostumant el cos a la calor.

Ja que aquest mati no havia fet "res", he decidit agafar la bici per la tarda i anar a fer una mica de muntanya, sobretot per treure'm la mal sensació, i encarar la setmana que be amb mes ganes.

Aixi que he agafat la bici i he decidit tirar cap a sant miquel pel cami dels angels, un cop a puig estela, he agafat el corriol que baixa fins a mig cami de sant miquel per seguir pujant, em trobava molt be, i mentre feia la última pujada de sant miquel, he decidit que aniria a buscar de nou el corriol per tornar a pujar, i aixi ha sigut, al final una bona ruta de 32Km en 2:24 i un desnivell de 750+ a una mitja de 146ppm, de tornada me marcat el luxe de fer una bona apretada per la carretera, aixi que com he pogut me acoplat per anar marcant ritmes de mes de 40Km/h, fins que els semafors m'ha trencat el ritme, i ja he anat relaxant.

Conclusió del dia? estic be fisicament, el peu ja no em fa gens de mal, pero tinc un problema amb la calor, ja fa molt que amb calor em costa tirar, crec que gran part d'aquest problema es psicologic, pero fins que no li trobi una solució, haurem de seguir patint....


Dimarts festa, aixi que toca dia d'esport, ja que l'Alba treballa. Anims i recordeu
WHERE IS THE LIMIT? jo encara lo he trobat el meu

divendres, 27 d’abril del 2012

DE NOU UN DORSAL

Despres d'un mes sense competir, aquest cap de setmana anire a Montmelo a correr els 10Km al circuit de Catalunya.

La veritat es que els entrenos d'aquesta ultima setmana han sigut positius, no com per anar a fer una gran marca, pero si el sufucientment bons com per tornar a posar-me un dorsal i disfrutar.

Que millor per començar a agafar el ritme de les competicions que anar a correr al circuit, una cursa que l¡any passat i per motius personals em vaig perdre.

Esperem que tot vagi be i disfrutem molt

dissabte, 21 d’abril del 2012

ABANDONANT LA LESIO

Sembla que despres de 3 setmanes en hores baixes i amb molesties, anem recuperant-nos.

Ahir varem sortir amb en Ricard a fer una mica de run, a les 6 varem quedar per anar a correr en direccio a quart desde la guardia civil pel carril bici, la idea era fer una tirada de 10 km haviam que tal responia el peu, els ritmes eren el de menys, aixi que varem anar fent a ritmes de 5:30 de mitjana fins a quart, anar xerrant i amb bones sensacions. De tornada, varem apretar una miqueta mes els primers kilometres, ja arribant una parada per estirar el peu i comprovar que tot estava al seu lloc, i arribant al final, una mica mes de relax i estiraments suaus. Al final bona ruta de casi 10 km, en bona companyia i amb millors sensacions.

Avui dissabte haviem quedat amb l'Eric i en Ricard per anar a pujar a Sant Grau amb les bicis, a Sant Gregori s'uniria en Rubi, la jornada no es presentava molt animada, a primera hora ha tocat cambiar la roda, tenia la llisa pel rodillo i just sortint del parking, he trencat la cadena, soc un expert en aixo, aixi que cambi rapid i cap a fontajau que ja feia tard ara. La cadena anava saltant amb els pinyons baixos, aixi que anavem amb bona cadencia, a fontajau repas rapid, i sembla que tocara cambiar cadena i les rodetes del cambi, com els pinons baixos no els necessitare per pujar, anem tirant. Ens trobem amb en Rubi i comencem a pujar, les sensacions son molt bones, pero sembla que nomes tinc un pinyo, amb els baixos va saltant i amb els 3 ultims patina, aixi que me quedat amb plat petit i el pinyo mitja, sembla que tirarem de força...... A mig cami de pujada, de nou parada forçada, la cadena ha tornat a dir prou, aixi que segona reparacio, en Ricard ho ha agrait, sembla que no ha recuperat be del tin d'ahir. Em anat seguint fins a dalt, estalviant-nos la última pujada, hi ha disfrutar cap abaix. De baixada he disfrutat molt, hi ha tocat de nou reparar la cadena, en aquest cas la de l'Eric, que anava amb una bici cedida, ja que la sega encara no esta reparada. A Sant Gregori ens hem despedir d'en Rubi i hem seguit cap a Girona, em trobava molt be hi he proposat fer una pujada rapida fins a Sant Miquel, no ha tingut gaires adeptes, de fet cap, de nou arribant a Girona, ha tocat la ultima reparacio de la cadena.

A fontajau me despedit d'en Ricard i de l'Eric, hi he anat tirant cap a Sant Miquel, he decidit pujar per darrera, per tal d'anar a buscar la trialera que baixa de Puig Estela fins a mig cami de Sant Miquel, de pujada anava força be, i per la trialera baixant he anat disfrutant moltissim, fins que un arbre s'ha interposat en el meu cami, he fet una bonics figura a l'aire, el superman, per sort el terra estava tou i tot ha acabat en una bonica anecdota.

Rapid cap a dalt i pujada cap a Sant Miquel, aqui he tingut un petit moment de dubte, pero ja quedava molt poc, aixi que cap a dalt..... Un cop a dalt, rapida baixada per la trialera de darrera els bancs i cap a casa sense casi tocar els frens, excepte al final de la baixada, que se m'ha escapat la ma dreta del manillar i casi em mato.

Finalment han sortit mes de 55km en 4 hores, un gran matimde bici.

A la tarda he anat a la piscina ha relaxar una mica la musculatura hi ha fer una exercicis de tecnica.

La setmana que be mes i millor, diumenge a Montmelo a,per la cursa de 10 Km, el retorno......












dimecres, 18 d’abril del 2012

BUSCANT SENSACIONS

Despres de dues setmanes sense poder correr per les molesties al peu, avui i amb l'autoritzacio del fisio, avui em anat a fer una prova.

El meu ultim dia de correr va ser a la duatlo de Sils, amb molt bones sensacions. Avui he fet una sessio de bici al rodillo amb cadencia alta, estrenant les noves sabates de bici, una mica mes amples per estar mes comode. 






















Despres he aprofitat per practicar la transicio a correr, hinhe sortit directament a correr una estona suau, nomes 25 minuts, i em sensacions extranyes, una mica de mal al turmell, pero res a veure amb les molesties, una mica de gel, antiinflamatoris hi ha descansar, que dema tocara una mica de piscina.

 L'altre dia tambe em va arribar la comanda de mitjons que havia fet al club, els mitjons injinji, la veritat es que al principi la semsacio es extranya, pero passat un moment ja ni t'enteres, esperem que amb la calor i les tirades llargues deixem de patir les tant molestes ferides als peus provocades pels roces entre els dits. Aixo ja ho anirem veient en el futur.

 Tambe hem fet compra d'energia....


dissabte, 14 d’abril del 2012

NATACIO I MONO TRIATLO

Avui tocava provar el mono a la pisicna, era el debut, havia quedat amb l'Eric, per fer una sessio, i començar a adaptar-nos a les sensacions de nedar amb ell.


Ja l'havia estrenat a les duatlons, i les sensacions corrent i amb la bici, havien sigut bones, una mica extranyes pero bones.

La primera sensacio al tirar-me a l'aigua i fer les primeres braçades, ha sigut molt extranya, aixo de nedar amb tot el cos cobert, se m'ha fet extrany, no m'immagino que deu ser nedar amb un neopre.... al cap d'una estona, ja mi he anat acostumant i al final ha sigut com una sessio mes, al sortir de l'aigua, la veritat es que sera un luxe per fer les transicions oblidar-te de posar-te el pulsometre, el maillot.....

En quant a la sessió de natació, s'ha notat que era el cinque dia seguit, he notat una mica de molesties als braços, pero al final ha sortit una bona sessió, hem fet un bon escalfament, una sessió de 1000m amb bons ritmes, tinguent en compte que a mi em feia mal el braç i que l'Eric esta tocat del genoll i feia dies que no entrenava, i finalment unes series de relax i estiraments.

Seguim sumant metres per arribar en bones condicions a la triatlo olimpica.

divendres, 13 d’abril del 2012

MOTIVACIO

Aquesta setmana que estic lesionat i no em deixen ni correr ni pedalar, he decidit posar-me a totes a la piscina, que com sempre he dit, es l'esport que menys m'agrada, mai m'han agradat els esports d'aigua, i nedar a la piscina m'aburreix.

Suposo que molts ara pensareu, doncs perque coi vas decidir fer una triatlo??? doncs molt facil, m'agraden els reptes, i crec que no hi ha res impossible per una persona amb ilusio, per aixo tambe ara fa 4 anys, quan tothom començava a parlar de crisi i tot i tenir una feina estable, vaig decidir muntar la meva propia empresa, cosa de la qual estic mes que orgullos i que sense el recolzament de l'Alba no hagues aconseguit.

Ara entenc mes que mai que si desitges una cosa, has de lluitar per ella, en el meu cas era deixar de fumar i fer una vida sana, que millor que platejar-te un gran repte, en el meu cas fer una triatlo olimpica, cosa que espero aconseguir fer aquest any. Quan vaig començar a correr, ni se'm passava pel cap poder fer 10Km, cosa que ara ja tinc en ment els 21 d'una mitja marato, pero encara menys nedar 1500m, ja que era incapaç de fer mes de 500m sense parar. La natacio sempre ha sigut la fase oblidada del meu entrenament, pero aquesta setmana que nomes puc nedar, he tornat a trobar la motivació i les ganes per millorar, suposo que com en tots els reptes, sempre hi ha el moment baix en el que penses... val la pena?? jo podre fer-ho?? pero sempre hi ha algun company, algun video, alguna frase.... com la del meu nou club WHERE IS THE LIMIT?... la veritat que desde que vaig coneixer el club i els seus integrants, em sento mes que motivat per assolir nous reptes, i invito a  tots els que llegiu aquest blog i penseu que vosaltres no serieu capaços de fer aixo o de fer allo, que com a minim ho intenteu, i que quan ho feu o feu amb ganes.

Ahir vaig poder fer 2500m a la piscina i disfrutant, la veritat es que desde que han cambiat el clor per l'aigua salada es molt mes agradable nedar, aixi que espero que amb tot aixo, el repte del 2012 es pugui portar a terme ben aviat, i que el peu millori, que tinc ganes de seguir preparant la mitja marato..

ANIMS A TOTS I RECORDEU "I DON'T KNOW WHERE THE LIMIT IS BUT I KNOW WHERE IS NOT"

dimarts, 10 d’abril del 2012

LESIONAT

Be, ara que esta tant de moda, resulta que per culpa de ser supinador, tinc el problema que tinc al peu, per tots aquells com ara jo que us pregunteu, que es aixo, i l'anunci del decathlon no us deixa clar, es tant simple com mirar unes sabates, bambes.... i comprobar d¡on esta mes gastada la sola, obviament amb unes sabates antigues, a les noves no veureu res.

Jo com desde fa molts anys, les tinc desgastades de la part exterior, i aixo fa que forci el peu al correr, caminar, etc... ara resulta que fer haver forçat massa, tinc una petita fisura a un lloc que no soc capaç d'explicar-vos, pero aixo m'obliga a estar aturat de correr i de pedalar durant un temps, aixi que tocara abortar el nou planning d'entrenaments i centrar-nos basicament a la piscina hi ha treballs varis de gimnas que no em facin treballar el peu, de moment avui he començat les sessions de fisioterapia, la veritat que he sortit molt content i amb molt bones sensacions, esprem que aixo evolucini rapid i pugui començar amb el nou planning.

Espero que aquest temps parat, em serveixi per millorar a la piscina i agafar-li una mica mes de feeling, ja que ara comença el temps de triatlons i la piscina la tinc bastant oblidada.

Ja us anire informant de com evoluciona el peu i jo mateix a l'aigua.....


dilluns, 2 d’abril del 2012

LESIONS I CALOR

Desde que vaig començar a entrenar per poder fer una triatlo, el que sempre m'ha tingut mes preocupat ha sigut tenir u a lesio greu, i haver de parar durant una llarga temporada, de moment per sort, no he tingut cap lesio greu, i me anat salvant, alguns dels companys han tingut lesions que els han apartat durant un temps dels entrenos, jo com a maxim algun esguinç i alguna sobrecarrega. Desdel principi havia tingut el problema que al correr se m'adormien els peus, quan vaig començar a preparar-me, estava per sobre dels 105Kg, hi ha mes en uns analisis em van detectar que tenia els triglicerids molt per sobre del normal, ara ja tinc els triglicerids controlats, i tinc un pes mes raonable, tot i que encara excessiu (94kg). Ara sembla que em recuperat el problema als peus, que nomes em passa al correr, aquest dimarts tinc que anar al traumatoleg, perque sembla que puc tenir algun problema arrel de la meva mala manerande trepitjar, esperem que no sigui res i poguem seguir disfrutant. A mes ara ja comença a venir la calor, algu que no m'agrada gens i em deixa molt xafat, pateixo molt amb la calor i m'iedeix d'entrenar a gust. El divendres per la tarda varem sortir amb en Ricard per anar a Sant Grau, ja desdel principi no em vaig sentir a gust amb la calor, i finalment es va traduir amb una pajara terrible, totalment marejat i amb ganes de vomitar, no haviem fet ni 1 kilometre, que vaig haver de parar i dir-li ha en Ricard que per mi s'havia acabat l'entreno. Es questip d'anar-nos aclimatant a la temperatura o emigrar a un pais mes fred. Sembla que aquest seran un mal any per mi, ja que sembla que la calor no perdonara, pero per altre banda tambe podrem fer la temporada de triatlo mes llarga. Esperem tenir bones noticies aquest dimarts i seguir amb la preparacio. Proper repte........ Esta per decidir, tot depen de si puc correr o no.....

dilluns, 26 de març del 2012

4ª DUATLO RURAL DE LA SELVA

Avui tocava una nova duatlo, aquesta a Sils, encara tenia recent el record de la punxada a la ultima, i la rabia que em va fer. A mes avui dormiem 1 hora menys, i tindirem companyia...

Durant la setmana no havia entrenat gaire, crec que el dilluns vaig forçar massa, i havia estat durant la setmana amb dolors a la cama esquerra, nomes el dijous vaig anar a fer un rodatge suau, per sort sense dolors. Segueixo amb dolors al peu, i axio crec que m'obligara a passar pel metge hi ha no fer cursa aquest proxim cap de setmana, ja veurem com va la cosa durant la setmana.

A les 6:30 sonava el despertedar, i despres del ritual de dutxa, esmorzar i passejar l'Axel, agafavem el cotxe, que aquesta setmana ja estava preparat i anavem a buscar l'Eric i la Gemma, que ens han donat la mala noticia que no podrien venir, ja que l'Eric ha passat molt mala nit i no es trobava be.

Arribem al lloc, i primer de tot a buscar aparcament, descarraguem bicicleta i altres i cap a recollir el dorsal. Ja amb el dorsal, cap a la zona de transició a colocar-ho tot per fer una transicio el mes rapida possible.


Es nota el cambi d'hora, i fins a l'ultim moment, em resisteixo a treure'm la jaqueta, aquesta vegada ja no he dut la samarreta interior i nomes porto el mono, l'ultim dia a Arbucies vaig tenir calor, pero ara mateix tinc una mica de fred.

ja esta, tot apunt.

A les 8:45 ens fan el briefing hi ha les 9 aproximadament es dona la sortida, com l'altre dia, no vull inmiscuir-me en una lluita absurda per arribar primer a la primera curva i em poso de la meitat per tenir una mica de lloc per anar agafant el meu ritme. Aquesta vegada, he decidit que desde bon començament vull intentar mantenir un ritme viu i buscar ritmes per sota del 5:30 min/km, que es el meu ritme comode, es un objectiu ambicios, pero no estem entrenant, i si puc fer-ho en un entreno, ara es el moment de demostrar-ho. Els primers kilometres son rapids, inclus potser una mica massa, pero si puc no vull abaixar el ritme, s'ha de patir una mica tambe, em situo en un petit grupet cap al kilometre 2, que porten un ritme bo, mes rapid del previst, pero el vaig mantinguent be, a les pujades intento no perdre el ritme, i sobretot l'agilitat al peus, hi ha les baixades no recupero, sino que segueixo apretant, aixo em permet mantenir un ritme alegre i viu, pero no tot ha sigut tant macu, cap al kilometre 5, noto una punxada al costat dret, a l'alçada de les costelles, em costa respirar, miro el pulsometre, i no vaig alt de pulsacions, pero mes impossible agafar aire, penso que potser aqui s'hagi acabat la meva duatlo, afluixo una mica el ritme i fins i tot arribo a caminar, intento respirar, i sembla que finalment el dolor intens va passant, no deixo passar ni 1 segon mes i torna a agafar el ritme que tenia abans, pero ja he perdut el grupet amb el que anava, els veig en la distancia, pero han marxat  uns 30 segons, ara em toca a mi marcar el ritme, i ja arribant tinc un moment de pujada que em costa superar, he perdut la referencia pero ja veig l'arribada i el crono m'anima a aguantar, estic molt content, veig a l'Alba i faig l'ultim esforç per arribar a la zona de transicio.

crec que la meva cara ho diu tot.

els meus parcials:

KM1 - 4:54
KM2 - 4:52
KM3 - 5:04
KM4 - 5:23
KM5 - 5:18
KM6 - 5:20
KM7 - 5:15
KM8 - 5:08
KM9 - 5:33

FINALMENT 9.337m a un ritme de 5:13

He anat pensant molt en la transició i en els primers kilometres de la bici, mentre feia el tram de run, i finalment he decidit pendrem-ho amb calma, pero al arribar a la transició i veure com sortia la gent amb la bici he decidit que si volia recuperar, desdel primer moment havia de donar-ho tot, aixi que a la transició agafafo un got d'aigua per refrescar-me la boca i faig una transicio el mes rapida possible, amb 30 segons he entrat me cambiat de sabatilles i ja tornava a ser fora, gairabe no li he donat temps a l'Alba d'arribar al lloc per fer-me una foto, i amb les ganes que he sortit casi que vaig a parar al final d'un marge als primers metres...


Decideixo seguir apretant i pendrem un gel per recuperar be l'esforç del tram de run. vaig apretant fins anar atrapant alguns grups, hem sento amb molta força i molt comode, aixi que vaig donant tot el que tinc, en algun tram amb fang, em costa molt avançar i estic pendent tota l'estona de la roda del darrera, el record de la punxada a la duatlo d'Arbucies, encara es molt recent, per sort, aquesta vegada vaig tirant, pero em vaig trobant gent amb no tanta sort, algun cambi trencat, alguna punxada i sobretot gent punxada fisicament, anar adelantant gent, encara fa que em creixi mes, al passar pel km 13, un dels controls em diu que tinc un grup d'uns 10 corredors a poc mes d'un minut, aixi que no perdona i em faig la pujada següent amb plat mitja, un cop passada la pujada, de nou plat gran hi ha rodar, en els trams mes oberts, ja veig la cua del grup, espero que siguin les meves proximes victimes, pero al girar una curva hem trobo amb un "rival" amb problemes amb la cadena, li ofereixo la meva ajuda i em diu que la necessita, aixi que paro i entre els 2 posem la cadena a lloc, aixi els 2 podrem acabar sobre la bicicleta, arrenco rapid i em disposo a recuperar de nou el terreny, he perdut uns 20 segons i el ritme, pero tampoc hagues guanyat i el company suposo que ho ha agrait. Per dins penso que si els he atrapat una vegada, es possible que els torni a atrapar, aixi que de nou a pedalar fort, total ja no queda gaire, de nou vaig caçant gent que va tocador, un company em demana aigua, ja que ha perdut el bido li ofereixo un dels 2 bidons que portava, que li debia quedar un quart, diu que ja me'l tornara a l'arribada, tampoc ens barallarem per un bido, jo segueixo a la meva, obsesionat per caçar al grup, pero aixo s'acaba i nomes vaig trobat gent suelta, o sigui que o el grup s'ha dividit, o ells porten el mateix ritme que jo i tambe van adelantant els grups, quan segons els meus calculs, ja no deuen quedar mes de 3 - 4 kilometres, crec que ha arribat el moment de donar-ho tot, aixi que als trams de pujada no afluixo el ritme, i al planer poso plat gran i pinyons baixo hi ho donc tot, sempre m'ha agradat rodar, ara si que vaig atrapant gent, em trobo amb gent que realment ho esta passant malament i d'altres que simplement ja van fent per acabar, ja reconec part del terreny, estem arribant al final, miro enrrera, no vull que ningu m'adelanti ara, aixi que no afluixo gens, quan arribo a l'ultima pujada, la trialera per la que casi em foto daltabaix al començament de la cursa, poso plat petit i vaig fent.


encara em sento amb força, i sento algu per darrera, aixi que si vull mantenir la posició, haure d'apretar fins el final, i aixi ha sigut.

Finalment he fet una duatlo molt bona per les meves possibilitats, i estic molt stisfet, ara espero que arribi l'Alba, em cambio i anem a esmorzar una butifarra i un got de fanta, per si de cas miro la llista haviam si m'ha tocat algun dels regals, pero res de res.

Una duatlo molt divertida i ben organitzada.

Finalment he classificat en 97º posició d'un total de 214 participants.

els temps i les distancies

TRAM DE RUNNING: (9,337m) - 48:38 amb 81m de desnivell a 5:13min/km
TRANSICIO: 30 seg
TRAM DE BTT: (27,772m) - 1:41:56 amb 343m desnivell a 17Km/h

un total de 2:30:34

molt satisfet, he fet el meu record personal en els 10 Km (52:10 a 5:13)