PER TOT HI HA UN PRIMER DIA

Avui despres d'un mes em tornava a colocar un dorsal, era la cursa per l'esclerosi al circuit de catalunya, era una cursa de 10Km.

Els entrenos de la setmana m'havien demostrat que podia fer be la distancia, pero que no estava en els meus millors temps.

A les 8:15 ens ha passat a buscar en Ricard amb en Juan, que era la seva primera cursa i cap al circuit, el dia era esplendid, ni un sol nuvol i amb un sol radinat.

Ja al circuit, en Ricard i en Juan han anat a inscriures, mentre jo anava amb l'Alba ha recolir el dorsal, un cop amb els dorals, ens hem preparat per anar cap a la sortida. Una mica d'escalfament, uns estiaments i apunt per sortir. L'objectiu d'avui......? Doncs simplement disfrutar, buscar un bon ritme i seguir preparant per la triatlo.

Pam, sortida i endavant, la sortida era en baixada, aixi que el ritme de sortida ha sigut rapid, entrant a la recta, de nou seguia mantinguent un bon ritme, comode i amb les pulsacions comtrolades, final de recta i enfilem la pujada, aqui he reduit una mica el ritme, per no cremar-me, encara faltava molt, pero al arribar a dalt, ja no passava gens d'aire i el sol apretava de valent, no tolero gens be la calor, pulsacions disparades, una sensació d'agobio molt gran, i el ritme....... millor ni en parlem. He reduit molt el ritme, inclus he acabat caminant per tal d'intentar recuperar-me, pero quan parava, encara tenia mes sensació de calor, i les pulsacions se'm disparaven, aixi que simplement he tornat a correr, me apartat de la trçada i he intentat relaxar-me, al següent tram de pujada ja he vist que la cosa no anava gens be, pero sabia que despres vindria la baixada on em referescaria i tota la recta amb la sombra, a la baixada he agafat una ampolla d'aigua, i simplement he acabat caminant per deixar-ho correr, no valia la pena seguir patint, no estava disfrutant gens i aixo era el que havia vingut a fer, aixi que simplement he anat a trobar l'Alba i em esperat que arribessin en Juan i en Ricard. En Juan ha fet un temps per sota de 50min, i en Ricard ha baixat dels 55min (ai si t'entrenessis).

He marxat amb sensacions molt diferents, primer decebut per no haver acabat, pero per altre banda content, ja que feia temps que no competia i amb els entrenos d'aquesta setmana, amb 4 dies de correr, i 1 de pisicina, havia pogut sortir i mantenir bons ritmes, ara faltara seguir acostumant el cos a la calor.

Ja que aquest mati no havia fet "res", he decidit agafar la bici per la tarda i anar a fer una mica de muntanya, sobretot per treure'm la mal sensació, i encarar la setmana que be amb mes ganes.

Aixi que he agafat la bici i he decidit tirar cap a sant miquel pel cami dels angels, un cop a puig estela, he agafat el corriol que baixa fins a mig cami de sant miquel per seguir pujant, em trobava molt be, i mentre feia la última pujada de sant miquel, he decidit que aniria a buscar de nou el corriol per tornar a pujar, i aixi ha sigut, al final una bona ruta de 32Km en 2:24 i un desnivell de 750+ a una mitja de 146ppm, de tornada me marcat el luxe de fer una bona apretada per la carretera, aixi que com he pogut me acoplat per anar marcant ritmes de mes de 40Km/h, fins que els semafors m'ha trencat el ritme, i ja he anat relaxant.

Conclusió del dia? estic be fisicament, el peu ja no em fa gens de mal, pero tinc un problema amb la calor, ja fa molt que amb calor em costa tirar, crec que gran part d'aquest problema es psicologic, pero fins que no li trobi una solució, haurem de seguir patint....


Dimarts festa, aixi que toca dia d'esport, ja que l'Alba treballa. Anims i recordeu
WHERE IS THE LIMIT? jo encara lo he trobat el meu

DE NOU UN DORSAL

Despres d'un mes sense competir, aquest cap de setmana anire a Montmelo a correr els 10Km al circuit de Catalunya.

La veritat es que els entrenos d'aquesta ultima setmana han sigut positius, no com per anar a fer una gran marca, pero si el sufucientment bons com per tornar a posar-me un dorsal i disfrutar.

Que millor per començar a agafar el ritme de les competicions que anar a correr al circuit, una cursa que l¡any passat i per motius personals em vaig perdre.

Esperem que tot vagi be i disfrutem molt

ABANDONANT LA LESIO

Sembla que despres de 3 setmanes en hores baixes i amb molesties, anem recuperant-nos.

Ahir varem sortir amb en Ricard a fer una mica de run, a les 6 varem quedar per anar a correr en direccio a quart desde la guardia civil pel carril bici, la idea era fer una tirada de 10 km haviam que tal responia el peu, els ritmes eren el de menys, aixi que varem anar fent a ritmes de 5:30 de mitjana fins a quart, anar xerrant i amb bones sensacions. De tornada, varem apretar una miqueta mes els primers kilometres, ja arribant una parada per estirar el peu i comprovar que tot estava al seu lloc, i arribant al final, una mica mes de relax i estiraments suaus. Al final bona ruta de casi 10 km, en bona companyia i amb millors sensacions.

Avui dissabte haviem quedat amb l'Eric i en Ricard per anar a pujar a Sant Grau amb les bicis, a Sant Gregori s'uniria en Rubi, la jornada no es presentava molt animada, a primera hora ha tocat cambiar la roda, tenia la llisa pel rodillo i just sortint del parking, he trencat la cadena, soc un expert en aixo, aixi que cambi rapid i cap a fontajau que ja feia tard ara. La cadena anava saltant amb els pinyons baixos, aixi que anavem amb bona cadencia, a fontajau repas rapid, i sembla que tocara cambiar cadena i les rodetes del cambi, com els pinons baixos no els necessitare per pujar, anem tirant. Ens trobem amb en Rubi i comencem a pujar, les sensacions son molt bones, pero sembla que nomes tinc un pinyo, amb els baixos va saltant i amb els 3 ultims patina, aixi que me quedat amb plat petit i el pinyo mitja, sembla que tirarem de força...... A mig cami de pujada, de nou parada forçada, la cadena ha tornat a dir prou, aixi que segona reparacio, en Ricard ho ha agrait, sembla que no ha recuperat be del tin d'ahir. Em anat seguint fins a dalt, estalviant-nos la última pujada, hi ha disfrutar cap abaix. De baixada he disfrutat molt, hi ha tocat de nou reparar la cadena, en aquest cas la de l'Eric, que anava amb una bici cedida, ja que la sega encara no esta reparada. A Sant Gregori ens hem despedir d'en Rubi i hem seguit cap a Girona, em trobava molt be hi he proposat fer una pujada rapida fins a Sant Miquel, no ha tingut gaires adeptes, de fet cap, de nou arribant a Girona, ha tocat la ultima reparacio de la cadena.

A fontajau me despedit d'en Ricard i de l'Eric, hi he anat tirant cap a Sant Miquel, he decidit pujar per darrera, per tal d'anar a buscar la trialera que baixa de Puig Estela fins a mig cami de Sant Miquel, de pujada anava força be, i per la trialera baixant he anat disfrutant moltissim, fins que un arbre s'ha interposat en el meu cami, he fet una bonics figura a l'aire, el superman, per sort el terra estava tou i tot ha acabat en una bonica anecdota.

Rapid cap a dalt i pujada cap a Sant Miquel, aqui he tingut un petit moment de dubte, pero ja quedava molt poc, aixi que cap a dalt..... Un cop a dalt, rapida baixada per la trialera de darrera els bancs i cap a casa sense casi tocar els frens, excepte al final de la baixada, que se m'ha escapat la ma dreta del manillar i casi em mato.

Finalment han sortit mes de 55km en 4 hores, un gran matimde bici.

A la tarda he anat a la piscina ha relaxar una mica la musculatura hi ha fer una exercicis de tecnica.

La setmana que be mes i millor, diumenge a Montmelo a,per la cursa de 10 Km, el retorno......

BUSCANT SENSACIONS

Despres de dues setmanes sense poder correr per les molesties al peu, avui i amb l'autoritzacio del fisio, avui em anat a fer una prova.

El meu ultim dia de correr va ser a la duatlo de Sils, amb molt bones sensacions. Avui he fet una sessio de bici al rodillo amb cadencia alta, estrenant les noves sabates de bici, una mica mes amples per estar mes comode. 

Despres he aprofitat per practicar la transicio a correr, hinhe sortit directament a correr una estona suau, nomes 25 minuts, i em sensacions extranyes, una mica de mal al turmell, pero res a veure amb les molesties, una mica de gel, antiinflamatoris hi ha descansar, que dema tocara una mica de piscina.

 L'altre dia tambe em va arribar la comanda de mitjons que havia fet al club, els mitjons injinji, la veritat es que al principi la semsacio es extranya, pero passat un moment ja ni t'enteres, esperem que amb la calor i les tirades llargues deixem de patir les tant molestes ferides als peus provocades pels roces entre els dits. Aixo ja ho anirem veient en el futur.

 Tambe hem fet compra d'energia....

NATACIO I MONO TRIATLO

Avui tocava provar el mono a la pisicna, era el debut, havia quedat amb l'Eric, per fer una sessio, i començar a adaptar-nos a les sensacions de nedar amb ell.

Ja l'havia estrenat a les duatlons, i les sensacions corrent i amb la bici, havien sigut bones, una mica extranyes pero bones.

La primera sensacio al tirar-me a l'aigua i fer les primeres braçades, ha sigut molt extranya, aixo de nedar amb tot el cos cobert, se m'ha fet extrany, no m'immagino que deu ser nedar amb un neopre.... al cap d'una estona, ja mi he anat acostumant i al final ha sigut com una sessio mes, al sortir de l'aigua, la veritat es que sera un luxe per fer les transicions oblidar-te de posar-te el pulsometre, el maillot.....

En quant a la sessió de natació, s'ha notat que era el cinque dia seguit, he notat una mica de molesties als braços, pero al final ha sortit una bona sessió, hem fet un bon escalfament, una sessió de 1000m amb bons ritmes, tinguent en compte que a mi em feia mal el braç i que l'Eric esta tocat del genoll i feia dies que no entrenava, i finalment unes series de relax i estiraments.

Seguim sumant metres per arribar en bones condicions a la triatlo olimpica.

MOTIVACIO

Aquesta setmana que estic lesionat i no em deixen ni correr ni pedalar, he decidit posar-me a totes a la piscina, que com sempre he dit, es l'esport que menys m'agrada, mai m'han agradat els esports d'aigua, i nedar a la piscina m'aburreix.

Suposo que molts ara pensareu, doncs perque coi vas decidir fer una triatlo??? doncs molt facil, m'agraden els reptes, i crec que no hi ha res impossible per una persona amb ilusio, per aixo tambe ara fa 4 anys, quan tothom començava a parlar de crisi i tot i tenir una feina estable, vaig decidir muntar la meva propia empresa, cosa de la qual estic mes que orgullos i que sense el recolzament de l'Alba no hagues aconseguit.

Ara entenc mes que mai que si desitges una cosa, has de lluitar per ella, en el meu cas era deixar de fumar i fer una vida sana, que millor que platejar-te un gran repte, en el meu cas fer una triatlo olimpica, cosa que espero aconseguir fer aquest any. Quan vaig començar a correr, ni se'm passava pel cap poder fer 10Km, cosa que ara ja tinc en ment els 21 d'una mitja marato, pero encara menys nedar 1500m, ja que era incapaç de fer mes de 500m sense parar. La natacio sempre ha sigut la fase oblidada del meu entrenament, pero aquesta setmana que nomes puc nedar, he tornat a trobar la motivació i les ganes per millorar, suposo que com en tots els reptes, sempre hi ha el moment baix en el que penses... val la pena?? jo podre fer-ho?? pero sempre hi ha algun company, algun video, alguna frase.... com la del meu nou club WHERE IS THE LIMIT?... la veritat que desde que vaig coneixer el club i els seus integrants, em sento mes que motivat per assolir nous reptes, i invito a  tots els que llegiu aquest blog i penseu que vosaltres no serieu capaços de fer aixo o de fer allo, que com a minim ho intenteu, i que quan ho feu o feu amb ganes.

Ahir vaig poder fer 2500m a la piscina i disfrutant, la veritat es que desde que han cambiat el clor per l'aigua salada es molt mes agradable nedar, aixi que espero que amb tot aixo, el repte del 2012 es pugui portar a terme ben aviat, i que el peu millori, que tinc ganes de seguir preparant la mitja marato..

ANIMS A TOTS I RECORDEU "I DON'T KNOW WHERE THE LIMIT IS BUT I KNOW WHERE IS NOT"

LESIONAT

Be, ara que esta tant de moda, resulta que per culpa de ser supinador, tinc el problema que tinc al peu, per tots aquells com ara jo que us pregunteu, que es aixo, i l'anunci del decathlon no us deixa clar, es tant simple com mirar unes sabates, bambes.... i comprobar d¡on esta mes gastada la sola, obviament amb unes sabates antigues, a les noves no veureu res.

Jo com desde fa molts anys, les tinc desgastades de la part exterior, i aixo fa que forci el peu al correr, caminar, etc... ara resulta que fer haver forçat massa, tinc una petita fisura a un lloc que no soc capaç d'explicar-vos, pero aixo m'obliga a estar aturat de correr i de pedalar durant un temps, aixi que tocara abortar el nou planning d'entrenaments i centrar-nos basicament a la piscina hi ha treballs varis de gimnas que no em facin treballar el peu, de moment avui he començat les sessions de fisioterapia, la veritat que he sortit molt content i amb molt bones sensacions, esprem que aixo evolucini rapid i pugui començar amb el nou planning.

Espero que aquest temps parat, em serveixi per millorar a la piscina i agafar-li una mica mes de feeling, ja que ara comença el temps de triatlons i la piscina la tinc bastant oblidada.

Ja us anire informant de com evoluciona el peu i jo mateix a l'aigua.....

LESIONS I CALOR

Desde que vaig començar a entrenar per poder fer una triatlo, el que sempre m'ha tingut mes preocupat ha sigut tenir u a lesio greu, i haver de parar durant una llarga temporada, de moment per sort, no he tingut cap lesio greu, i me anat salvant, alguns dels companys han tingut lesions que els han apartat durant un temps dels entrenos, jo com a maxim algun esguinç i alguna sobrecarrega. Desdel principi havia tingut el problema que al correr se m'adormien els peus, quan vaig començar a preparar-me, estava per sobre dels 105Kg, hi ha mes en uns analisis em van detectar que tenia els triglicerids molt per sobre del normal, ara ja tinc els triglicerids controlats, i tinc un pes mes raonable, tot i que encara excessiu (94kg). Ara sembla que em recuperat el problema als peus, que nomes em passa al correr, aquest dimarts tinc que anar al traumatoleg, perque sembla que puc tenir algun problema arrel de la meva mala manerande trepitjar, esperem que no sigui res i poguem seguir disfrutant. A mes ara ja comença a venir la calor, algu que no m'agrada gens i em deixa molt xafat, pateixo molt amb la calor i m'iedeix d'entrenar a gust. El divendres per la tarda varem sortir amb en Ricard per anar a Sant Grau, ja desdel principi no em vaig sentir a gust amb la calor, i finalment es va traduir amb una pajara terrible, totalment marejat i amb ganes de vomitar, no haviem fet ni 1 kilometre, que vaig haver de parar i dir-li ha en Ricard que per mi s'havia acabat l'entreno. Es questip d'anar-nos aclimatant a la temperatura o emigrar a un pais mes fred. Sembla que aquest seran un mal any per mi, ja que sembla que la calor no perdonara, pero per altre banda tambe podrem fer la temporada de triatlo mes llarga. Esperem tenir bones noticies aquest dimarts i seguir amb la preparacio. Proper repte........ Esta per decidir, tot depen de si puc correr o no.....