CERCA AL BLOG O ALS BLOGS RECOMENATS

dilluns, 26 de maig del 2014

EL RETORN. LA PRIMERA SETMANA

Aquesta era la setmana escollida per tornar a començar els entrenos, el temps just per preparar un dels objectius de la temporada.
Quedaven 16 setmanes per el dia escollit.
El planning per aquests primers dies semblava sencill, deixant de banda que tocava entrenar tots els dies.


El dilluns ja tocaven 2000m nedant hi ha mes de tecnica... uffff que llarg es faria el primer dia.
Efectivament es va fer llarg, a mes la costum d'anar a la piscina de 50m hem va obligar a fer els exercicis de 25m variant a mitja piscina, ja vaig pendre nota pel proxim dia.
Obviament era el primer dia i la il.lusió i les ganes estan intactes, aixi que superat "facilment".
Pel segon dia la cosa cambiava, 50 min "corrent" suau, aixo havia de ser facil, ja portava dies caminant molt i corrent una mica per la muntanya.
Em calço les bambes a primera hora i som-hi...
Vaig decidir sortir a primera hora, abans d'anar a treballar. No estic acostumat a sortir a entrenar per temps, sino per distancia o per sensacions, aixi que quan miro el movil (segueixo sense rellotge desde l'accident) i veig que porto poc menys de 2 km, o sigui 11 minuts i pico, em plantejo o fer 2 o 3 voltes al "circuit" o seguir corrent fins arribar a la meitat del temps i despres tornar, com mo m'agrada fer voltes segueixo corrent, i finalment arribo tranquilament a fer el temps, amb molt bones sensacions i sense haver forçat gens. Per ser el primer dia, molt content.


L'objectiu era no forçar gens i acabar fresc. Ho he aconseguit i de sobres.

De nou dimecres tornava a tocar nedar, en aquest cas, 1500-2000m suau i vairat.
Decideixo fer 1500m seguits de crol i despres fer 500m mes variats.
Aconsegueixo fer els 1500m en 29:12, el que vol dir que he baixat de 2:00min els 100m, per mi contant que es el segon dia i que no he forçat, tot un record. 
Aixo em deixa amb una gran sesació i amb moltes ganes per seguir treballant. Un cop acabada la sessió, toca fer els exercicis del circuit de gomes (fare una entrada a part amb tots els exercicis que vaig fent).
Ja arriba el dijous i de nou a correr a primera hora, aquesta vegada acompanyat d'en Josep i en Ricard.
Quedem a fontajau i anem fent suau pel carrilet direcció Olot, avui tocava algun cambi de ritme suau, pero al no tenir el rellotge i no haver-los apuntat, acabem fent el mateix que el dimarts. 50 min suaus, inclus mes suaus que el dimarts, pero son els primers dies i tampoc val la pena forçar per baixar un temps que a aquestes alçades no em portarà a enlloc mes que una sobrecarrega o un esforç que em perjudiqui pels següents dies.

Ja arribem al divendres i de nou toca piscina, es el que menys m'agrada entrenar, pero els 2 últims entrenos em fan agafar-m'ho amb moltes ganes. He apres del dilluns, i vaig a la piscina petita, tot un luxe tenir una piscina d'aigua salada a Girona, podent escollir 25 o 50


L'entreno passa molt be, i de nou sumo un molt bon entreno que em deix molt satisfet, els exercicis que toca per despres, decideixo fer-los a casa, ja que fa molt d'aire fora de la piscina, i moll com estic no es plan.

El dissabte toca agafar la bici, em fa mandra, nomes tinc un parell d'hores, de 6:30 a 8:30. Porto les rodes llises a la BTT i no hem be gaire de gust anar a fer carril bici o carretera mig de fosc, aixi que com tinc força feina per fer, decideixo descansar, que el dia serà molt dur.

L'entreno del diumenge, deicideixo fer-lo acompanyat d'en Josep i l'Albert, i anem cap a Rocacorba, aprofitant que ells el diuemenge següent tenen mitja marato de muntanya a Quart.
L'entreno se m'acaba fent una mica llarg, pero ha anat molt be, he sumat mes kilometres i un bon desnivell, i el mes important, he superat la primera setmana amb molt bones sensacions i sense cap lesió ni molestia.

Ara toca veure si la segona seguirà amb bona progressió, i si començo a tocar la bici ja.


Com sempre gracies a l'Alba i la Claudia per la paciencia i per estar sempre allà.
Les mes guapes.







dimarts, 20 de maig del 2014

DESPRES D'UNA PARADA LLARGA...

Molts ens trobem o ens hem trobat en aquesta situacio. Una parada llarga, per una lesió, un accident, causes familiars o laborals...

En aquest punt ens trobem amb 2 situacions, no trobem el moment de tornar a arrencar, normalmenter falta d'un objectiu o perque realment no hem superat el motiu de l'aturada, o l'altre situació, en la que em trobo jo, amb molta motivació.

Aquesta setmana he començat amb els entrenos planificats per preparar un dels que havia de ser objectiu aquest 2014, un HALF-IRONMAN, mirant el que em queda de temporada i veient que tots els que havien de ser objectiu ja han passat o no tinc prou temps per preparar-los, l'escollit seria l'EXTREMAN NARBONNE, me n'han parlat molt be, esta molt aprop de casa i els circuits semblen "assequibles", dintre del que ja es una proba llarga. De moment seguire preparant-la i mes endavant si encara queden places valorare si puc inscriure'm per acabar-la amb garanties de "disfrutar".

Crec que el fet de tenir un objectiu es molt important per mantenir la motivació, tambe m'ha ajudat que la meva parada ha sigut forçosa, amb alguna altre parada que he tingut mes voluntaria, sense lesions ni motius fisics, sempre m'ha costat mes tornar-hi.

De moment els "entrenos" que he fet d'adaptació per poder arrencar de nou han sigut molt positius, moltes passejades amb l'Alba, la Claudia i l'Axel i algun dia de piscina, espero que ajudin a arrencar amb unes garanties minimes.


divendres, 16 de maig del 2014

LESIONS/ACCIDENTS: LA FORÇA MENTAL

Aquesta entrada va molt associada a l'anterior obviament.

Segurament molts com jo fins ara us heu preguntat com superar una lesió, un accident, una llarga parada i tornar a començar.

Haig de dir que per mi hagues sigut imposible superar tot aquest temps sense poder fer res, ja no a nivell esportiu, a nivell personal, no poder agafar a la Claudia, no poder passejar amb l'Alba, no poder fer res a casa, no poder treballar, en aquests moments el suport de l'Alba es l'unic que m'ajudava.

A nivell esportiu, m'ho he plantejat diferent, el veure un any practicament perdut, m'ha servit per fer altres coses, a la que he pogut, he començat a caminar per fer una base, m'he centrat molt amb l'alimentació i he aprofitat per fer una adaptacio a les noves bambes que utilitzare per els proxims reptes.
M'he passat a Merrell, les he provat ja per asfalt i per muntanya i de moment em van genials.

Obviament he tingut moments baixos en els que m'he plantejat abandonar, ja que s'havia que la tornada seria molt dura, pero despres recordava tot lo que havia aconseguit amb tant d'esforç, superar altres lesions, enfermetats, deixar el tabac, i lo mes important, no deixaria que un TONTO (per ser mig educat) tires a la basura tot per lo que havia lluitat, m'agrada l'esport i m'agrada compartir-lo amb les companys i la familia, aixi que crec que el millor consell que us puc donar en un moment baix, es que recordeu tot el que heu aconseguit fins ara i el que heu disfrutat, perque al final l'esport es patiment, lluita i superació, pero el mes important es DIVERSIO, COMPANYARISME i FAMILIA.

Nomes em queda dir-vos... si us heu adormit aprofiteu ara que encara estic una mica baix, perque he tornat amb mes ganes i il·lusió que mai.


dimecres, 14 de maig del 2014

TORNAR A COMENÇAR - NO RENDIR-SE

Despres de la meva última entrada i haver fet el gandul una mica per les festes, vaig començar l'any amb energies i ganes renovades a nivell esportiu.
Alguns entrenos pels matins, alguna sortida amb bici, nous objectius, ganes i sobretot il·lusio per tornar-me a divertir amb l'esport i amb els companys. Havia tornat a anar a la piscina, que es lo que mes mandra em fa de tornar a començar i semblava que tot tornava a estar a lloc, pero el 26 de gener a les 12:30 despres d'una bona ruta de bici (esmorçar inclos) amb en Ricard  fins a les Planes...




a menys de 5 minuts d'arribar a casa un "bon home" va decidir que tot i que jo estes fent una rotonda i ell tingues un ceda, tenia mes pressa que jo i que aixo li valdria per passar-me per sobre i seguir endavant. Per lo menys va tenir la decencia de parar i aixi "excusar-se" TENIA PRESSA PERQUE ANAVA A VEURE EL MEU FILL I PENSAVA QUE JA PARARIES TU.... que pararia jo!!!! En aquell moment amb l'unic que podia pensar es que estava viu i que em podia moure i tornaria a veure a l'Alba i la Claudia, crec que es l'unic que em va mantenir quiet despres del desafortunat comentari de l'home.
Obviament trucada a la policia hi ha l'ambulancia i cap a l'hospital on per sort em diuen que no tinc res trencat (tenen rajos X als ulls, perque es amb l'unic que em van mirar) i 8 punts a l'ull que per sort no va acabar mes afectat.

A partir d'aqui obviament els entrenos s'havien acabat per un llarg periode, comença el periode de rehabilitació i recuperació.

Passats 3 mesos, haig d'agrair la feina feta per l'Alba (la meva fisio durant aquest temps), la paciencia de l'Alba (la meva dona), que m'ha aguantat i cuidat tot aquest temps.

Ara finalment començo a veure el final d'aquesta pesadilla, segueixo tinguent mal i em falta movilitat al coll i als hombros, pero puc fer vida mes o menys normal i he tornat a començar a fer esport, durant tot aquest temps he intentat mantenir dins del que podia la meva forma fisica, a la que vaig recuperar la zona lumbar i les cames, he intentat fer moltes caminates, amb l'Alba, amb la Claudia i tambe amb l'Axel, a mes he apretat una mica mes amb la dieta, i sembla que tot aixo ajuda.

Ara ja torno a tenir un repte (com no), i aixo em motiva per seguir tirant endavant de nou amb els entrenos, espero fer una bona base i tornar a disfrutar de l'esport i de la familia.