CERCA AL BLOG O ALS BLOGS RECOMENATS

dissabte, 19 de maig del 2012

23ª TRIATLO SPRINT SANT FELIU GUIXOLS

El dissabte 19 de maig, es  disputava la 23ª edicio de la triatlo de Sant Feliu, va ser el meu debut en triatlo, i per precaucio, vaig decidir fer-la en modalitat super-sprint (400-10-2,5), amb unes distancies mes que asolides.

la meva sortida era a les 11:00 del mati, hi ha les 10:00 hi havia la sortida sprint, com era la primera vegada, vaig arribar al lloc amb molta antelació, de fet els boxes encara estaven tancats, pero aixo em va permetre aparcar molt aprop de boxes i poder preparar tot el material amb calma.

El primer que em va sorpendre va ser l'organització, molt diferent d'una cursa popular, revisió de material a l'entrada, comprovació de dorsals i dni, no es podia entrar mes que el material de competició,  tot molt diferent.

Estava molt tranquil, aixi que vaig anar a esmorçar una mica mentre esperava la primera sortida, i resava perque no fos obligatori l'us del neopre, basicament no en tinc, i aqui hagues acabat la meva primera triatlo.

Finalment no es obligatori el neopre, pero a la primera sortida, un 99% de la gent el portava, sera que l'aigua a mitjans de maig i amb un dia nuvol i amb possiblilitats de pluja, encara esta molt freda???

Be, donen la sortida, i els primers surten com coets, vaig a esperar-los a la zona de sortida de l'aigua per veure com surten, i surten com bales, a la transició casi ni els veig, mare de deu quanta practica falta a la zona de transició, ara ja falta mitja horeta per la meva sortida, no es que estigui molt nervios, pero si sol, no ha pogut venir l'Alba que treballava, ni en Ricard que es fora, per sort a última hora arriba l'Eric, i aquests ultims moments d'espera se'm fan mes amens.

falten 5 minuts per la sortida, ja he provat l'aigua hi he "escalfat", l'aigua es freda, pero la distancia es curta, no mes de 10 minuts a l'aigua. Ens avisen que es retrassa la sortida, ja que al tram de bici esta plovent i sembla que s'esta fent mes llarg del previst, i si sortim ara hi hauria la possibilitat de creuar-se al box amb els de la primera sortida, i es podria produir una mica de caos i molesties els uns amb els altres. Aquests últims moments es fan llargs i enterns, pero es el que toca.

Finalment donen la sortida, nomes som 30, aixi que a l'aigua no hi haura poblemes, a menys que com jo, ensopeguis a l'entrar i acabis entrant de cares, fet que fa que m'entri aigua a les ulleres, sort que ho he practicat a la piscina, em poso rapidament d'esquena i mentre vaig avançant amb les cames, em trec les ulleres per netejar-les d'aigua, ja puc seguir, estic a la meitat del grup, entre l'aigua que m'ha entrat i lo terbola de l'aigua, em costa orientar-me, tinc la sensació que vaig recta, pero veig als que porto el davant que van cap a l'esquerra, aixi que com els burros decideixo seguir-los, finalment puc veure la boia, i veig que la meva direcció anterior era la correcta, rectifico i segueixo en busca de la 1ª boia, estic nedant tranquil, pero al girar la boia i sortir de la protecció de l'espigo, noto l'aigua mes freda i a mes ara noto les onades, em fan mal les orelles per l'aigua freda, i en un parell d'ocasions feig alguna glopada d'aigua, encara no se perque sino tenia sed, finalment trobo uns peus que em van guiant, pero al girar la última boia decideixo apretar , aixi que surto de "rebuf" per adelantar i..... resulta que la meva guia tambe decideix apretar, i ho fa força millor que jo, aixi que em quedo sense guia, sense rebuf i amb la panxa plena d'aigua amb sal.

Surto de l'aigua i sembla que estic prou be, pero quan arribo al box, sembla que estigui borratxo, em costa posar-me les sabates de la bici, tot i que miro al meu voltant i penso, mare de deu si a sobre m'hagues de treure el neopre. Aqui adelanto a força gent que esta patint treient-se per primera vegada un neopre, aixi que surto a buscar la carretera, ara be el que m'agrada, tot i que amb la panxa plena d'aigua i que amb prou feines e pujat a la bici, que ja em toca enfilar la carretera de tossa, es el meu tercer o quart dia sobre la bici, hi ha les pujades encara em costa agafar i mantenir el ritme, em passen un parell o tres de corredors, i jo adelanto a algu que va pitjor que jo, arribem a la zona habilitada per girar i cap avall per fer la transició, la veritat que a la baixada plovent i amb la carretera molla, no ho passo gaire be, pero tot i aixi el fet de saber que la carretera esta tallada al transit em dona mes confiança, no tinc ningu a davant ni a darrera, aixi que puc baixar al meu ritme, em vaig creuant amb la gent que encara esta fent la pujada, mes o menys estic per la meitat, mentre vaig arribant a la zona de transició, penso en treure'm les sabates de la bici i ja fer el tram de boxes descalç, pero no i soc a temps, i acabo corrent amb una sabata descordada i l'altre cordada, encara falta practica, arribo enganxat a un altre corredor, i faig rapida la transició per intentar aguantar-lo o adelantar-lo corrent, surto uns 3 o 4 metres darrera seu, em sento comode corrent, pero cap a la meitat del recorregut, em noto cansat, amb un ritme molt alt, miro el pulsometre i vaig be de pulsacions, pero m'estan portant a un ritme de 4:10 quant el meu ritmes de de 5:00, penso que siguent una distancia tant curta puc apretar, pero tant..... miro enrera, no veig a ningu i afluixo, ja que començo a notar els bessons carregats, de cop m'adelanta un corredor, a un ritme molt superior al meu, veiga la tram final com els 2 corredors esprinten per guanyar la posició, sort que no me ficat alla al mig, sino em rebenten segur.

Ja arribo, ara que he creuat la linia, tinc la sensació que s'ha fet curt, me divertit i e patit, pero tinc ganes de mes.

Finalment he aconseguit l'11 posició, molt satisfet del meu debut i amb moltes ganes de tornar-hi, la proxima una sprint.


 19/05/2012- XXIII TRIATLÓ DE SANT FELIU - OPEN SUPER SPRINT MATÍ
POSICIÓ FINAL:
CATEGORIA:POSICIÓ CATEGORIA:
TEMPS 1:TEMPS 2:TEMPS 3:
TEMPS TOTAL:



CLASSIFICACIONS

diumenge, 13 de maig del 2012

135 KM + 1ª CURSA NOCTURNA DE BOADELLA

El dissabte es presentava com un gran dia esportiu, pel mati havia quedat amb en Ricard per anar a fer l'ultimava amb la que podia ser la meva definitiva bici de carretera, despres d'haver fet un parell de proves en curta distancia, i veure que tot i ser una talla petiti no tenia molesties, ara tocava fer una prova mes llarga i amb mes desnivells.

Aixi que a les 8 ja estava en Ricard a casa preparat per fer Kilometres, sortim trankils direccio celrà per anar a buscar els Angels per Madremanya, a la volta a Catalunya era considerat port de primera, la veritat es que pujant per aquesta variant, la pujada es molt mes constant, es puja en 6Km enlloc dels 10Km que es fan desde Girona, la temperatura acompanya, pero el primer dia de carretera per en Ricard i els 10Km de run d'ahir sembla que poden passar factura, els ritmes a la carretera son molt diferents, es qüestio de buscar un ritme, i mes en una pujada tant constant. Finalment arribem a dalt, i sembla que no estem tant malament, la baixada ens permet recuperar molt, el fet que la baixada tambe sisgui mes llarga, fa que tampoc sigui tant exigent. Arribem a baix i enfilem cap a Cassà per anar a buscar la carretera que va cap a la Bisbal passant per Santa Pellaia, pel cami en Ricard ja m'avisa que ell possiblement no m'acompanyia a la resta de ruta, al arribar a Cassà, en Ricard em deixa sol davant de la resta de ruta, faig tota la carretera de santa pellaia comode i sense obsesionar-me molt amb ritmes ni histories, simplement bhusco sensacions, de moment no tinc cap mena de molestia, i arribo comode a la Bisbal, per enfilar la carretera de la Ganga cap a calonge, aqui ja començo a notar una mica mes els efectes de la calor, pero es una carretera que no puja molt, tot i que de fer-la amb la moto a fer-la pedalant es fa força mes llarga. Arribo a Calonge, i directe a la benzinera a repostar liquid als bidons, decideixo acostar-me a Sant Antoni per anar a fer una coca-cola al Restaurant Guillermo, un bon lloc per dinar o fer una coca-cola davant del mar, paro poquet, el temps sufucient per decidir si tornare directe per la carreterera o passare per Romanya, la intencio era fer Romanya, pero noto que la calor esta fent de les seves en el meu cos intolerant. Segueixo amb els meus problemes, soc l'unica persona que no esta suant avui???

No soc una persona que es rendeixi amb facilitat, aixi que decideixo fer Romanyà, tot i que ja duia mes de 87Km i mes de 1000m de desnivell positiu, i les sensacions amb la bici havien sigut molt bones, decideixo posar-me al limit.

Surto de Sant Antoni i vaig buscant la carretera de Romanyàg recordant quant de petit mentre estiuejava a Sant Antoni amb els pares, agafava la BTT i pujava per les tardes cap a Romanyà, tot recordo que fos tant i tant extremadament dur, tot i que clar, ni pesava el que peso ara, ni portava 4hores de Bici previes, mentre vaig pujant, el sol no em dona cap treva, el tinc just sobre el meu cap, i el meu maillot negre (ja ho se, hi ha colors millors) no es que m'ajudi gaire, mentre em vaig acostant a dalt, intento recordar les corves i les pujades que em falten per començar a baixar, intento no afluixar el ritme, pero la calor ja es massa per mi, per moments tinc pensaments de fer una parada i descansar, pero aixo no va amb mi, al final penso que quan arribi al Dolmen parare una estona, pero al passar pel costat giro el cap per no mirar-lo i penso que ja estic quasi a dalt, i que la baixada em recuperarà de l'esforç. La baixada se´m fa molt dura, estic cansat i baixar cansat no es gens agradable, durant la ruta he anat prenent gels i alguna barreta, la última ha sigut abans de començar a pujar, quant soc practicament a Llagostera, em comença a entrenar una mica de son......... ui ui ui, crec que el meu cos em vol dir algu i no precisament que esta be, ara ja veig que la coca-cola l'hauria d'haver acompanyat d'algu solid, ara ja soc a Llagostera i intento recuperar-me una mica, pero sortint de Llagostera, veig els tobogants que m'acompanyaran fins a Cassà i trobo a faltar un company per motivar-me, pero intento no defallir. Arribo a Cassà i ja tiro mes de cap que de cames, a la sortida de Cassà i abans d'arribar a llambilles, em paro a la benzinera per menjar i beure una mica, sembla que m'entra molt be. Recordo que a llambilles hi ha uns banys a l'antiga estació, i acabo d'estirar fins alla per reomplir els bidons amb aigua i refrescar-me una mica, es miraculos, omplo un dels bidons amb aigua, no per veure, sino per frcar-me, i em sento de nou ciclista, la tornada fins a Sarria la faig tranquil, pero a bon ritme, mentre em vaig refrescant amb l'aigua.

Arribo a casa molt feliç per la ruta i per haver sobreviscut a la meva primera crisi a la carretera. Ara toca descansar i preparar-se pel vespre, hi ha cursa de muntanya.

A les 19:00 passen l'Eric i la Gemma per casa per anaca tots junts cap a Boadella, es una cursa de 13Km per muntanya i nocturna, no he descansat gaire, pero extranyament no em sento molt cansat, tinc la sensació que n moment a l'altre les meves cames marxaran corrent.

Arribem a Boadella i ens diuen que la cursa es retrassa, algun "gracios" s'ha dedicat a descamarcar el circuit i marcar una alternativa que no te sortida, menys mal que se n'han adonat.

Finalment podem sortir i fem els primers kilometres amb l'Eric a mode d'escalfament, a mi les sortides tranquiles no em van, pero tampoc es el dia per fer grans alardes de poder, quan comencen les primeres rampes, ja em despedeixo de l'Eric que porta millor ritme que jo, vaig mantinguent un ritme molt lent pero constant, quan la pujada se suavitza vaig apretant i em sento comode, pero en un tram molt rocos amb pedra suelta, acabo tocant el terra amb la ma per haver posat un peu en fals, aqui començo a veure que la coordinació de cames no es la millor, i que em puc jugar una lesió, no es pas el que voldria ara, un esguinç???? nooooooo
Aixi que als trams mes tecnics i complicats, decideixo afluixar el ritme i fins i tot caminar, aixo em provoca que quan puc correr, hagi d'arrrencar de nou el ritme, i en el meu estataixo es fa força complicat, fa estona que no veig a ningu ni per davant ni per darrera, aixiq ue dedueixo que soc l'últim, la cursa per mi ha acabat, ara simplement tinc un repte, acabar i acabar sense lesionar-me, al passar per un tram ple de fulles, poso el peu en un forat enorme, per sort poso el peu totalment pla, pero de nou em ve a la ment el repte del cap de setmana següent, la triatlo de dissabte i la de diumenge, no voldria pas haver de renunciar per una lesió a al cursa, aixi que de nou xino-xano i anar fent, arribo a l'ultim control, una ampolla d'aigua per sobre i cap avall, m'ofereixen la possibilitat de baixar amb el cotxe, pero no estic pas malament fisicament, simplement estic al meu ritme, la última trialera de baixadade nou m'obliga a fer-la suau, es molt tecnica i amb pedres sueltes, nomes faltaria fer-se mal ara.

Arribo al final, menjo i agafo una mica mes d'aigua.

S'ha acabat el dia

BIKE:

135,5Km
06:04:09
5313Kcal
1485m+
F.C. 133ppm
Vmitja: 22,8Km/h

CURSA:

13,7Km
01:49:23
2062Kcal
395m+
F.C. 155ppm
Vmitja: 7:53min/km

La proxima mes i millor

dimecres, 9 de maig del 2012

UNA NOVA PEDRA AL CAMI

Ja fa Mesd'un any que vaig decidir cambiar la meva vida de sedenterisme i tabaquisme, per una vida sana i activa.

El primer problema que vaig tenir va ser el de desintoxicar el meu cos, i el de perdre algu de pes, els meus genols i turmells patien en exces al correr.

Arrel de poder correr mes estona seguida, vaig començar a tenir molesties als peus, se m'adormien, mil histories, que si les bambes no eren les adequades, que si estaven massa apretades.... total al final visita al metge, del que ja me fet amic, i resulta que tinc un problema genetic, tinc els triglicerids alts... el problema es que la sang no em circulava correctament i els peus se m'adormen per falta de sang..... genial, una pastilla cada dia per la resta de la meva vida, pero era un petit peatge, per tenir una vida saludable, si el fet de fer esport, em pot haver salvat d'un problema molt mes greu en el futur, doncs benvinguda pastilla.

Total que ja que i erem tambe tenia visita al podoleg, ja que apart d'adormir-se'm els peus, tambe em feien mal, resulta que trpitjo de tal forma, que la part de davant del peu trepitja cap a fora, i la part del talo trepitja cap a dins, solucio??? "te jodes" be, la doctora em va dir t'aguantes, pero per dintre jo vaig pensar lo altre, ja es compensa amb la musculatura de les cames, aixo em produeix un altre baixon animic, pero..... seguim endavant. Tot iq ue aixo em provoca patir forces regirades de turmell, i 3 setmanes parat per la última.

Desde fa temps, i aixo ja ho coneixio tinc vitiligen, per qui no sapiga que es: VITILIGEN tampoc te cura, aixi que pastilla protectora i crema solar de protecció alta. Amb aixo ja fa anys que i convisc i tot i que es una molestia per practicar esport a l'aire lliure, ja i estava acostumat.

Desde fa temps, tenia una sensacio extranya, com de picor al cos i sobretot molta mes calor del normal, despres de veure que la cosa per si sola no tenia solució, doncs de nou visita al meu company el doctor, nome d'explicar-li els sintomes (es la mateixa sensacio quan us renteu les mans amb aigua calenta despres de fer esport a l'hivern amb la fred, aquelles punxades, pero per tot el cos), rapidament em confirma que tinc una altre "malatia" extranya, i com no, no te cura. Em toquen totes: URTICARIA COLINERGICA, avui si que ja he tingut un gran baixon, mai he tolerat gaire la calor, pero que et confirmin que a part de la calor que pateix una persona normal, tens que aguantar la sensació que t'estan clavant agulles per l'esquena i la cara, aixo ja em toca molt la moral (per ser educat). Es una sensació molt molesta, i la veritat que esta al mig d'una pujada de 10Km, amb les pulsacions a tope, donant el millor que tens dins teu (no per guanyar, sino per sifrutar), i que de cop et comenci a picar tot el cos, i sentis una calor extrema, amb la sensació d'agobio, aixo ja es massa.

Total que crec que si he sigut capaç de superar tot el que m'ha vngut fins ara, i sapiguent que res del que tinc es mortal, suposo que es possible aixecar-te i seguir lluitant, simplement per divertir-te, tot i que quant la diversio es torna patiment, ja no fisic sino mental, ja no es tant divertit.

Simplement necessitava desfogar-me, aixi que si en algun moment et sents baix d'anim, pensa que no ets l'unic, i segueix endavant com fem tots, i si algu te algun dels simptomes, espero que li serveixi d'ajuda, tot i que una visita al metge mai esta de mes.

GRACIES

diumenge, 6 de maig del 2012

2 TRIATLO DE VENTALLO

Aquest diumenge teoricament anava a correr la cursa popular de Girona sobre una distancia de 9Km, pero despres dels entrenos de la setmana, el divendres al mati hem va surgir un dubte, 9km a Girona o Triatlo a Ventallo?????

Finalment vaig decidir que en funcio dels entrenos del divendres i dissabte dcidiria.

El divendres al migdia, vaig anar a fer una sessio de 2000m a la piscina, amb bones sensacions, hi ha la tarda a correr amb en Ricard, direccio a Bescano, aqui les sensacions ja no van ser tant bones, pero tinguent en compte l'acumulacio d'entrenos i que estava doblant, tqmpoc estava tant malament, aixi que la triatlo anava guanyant punts.

El dissabte aprofitant que l'Edu m'havia deixat la bici de carretera per provar-la, vaig anar a fer una "rutilla" haviam que tal, vaig sortir direccio a la Bisbal, i despres cap a Cassa passant per Santa Pellaia, al final 65km en poc mes de 2 hores, bones sensacions tot i que aquesta setmana ja acumulava mes de 150km d'entrenos. La veritat es que tenia moltes ganes d'anar a estrenar la temporada de triatlons, pero potser els entrenos havian sigut massa...... Pero clar, que millor que preparar la triatlo olimpica, començant a entrenar ritmes de competicio i transicions.

Diumenge 7:30, sona el despertador i les primeres impressions son.... Ganes d'abandonar, no he passat bona nit, el sopar no em va sentar be, pero com a minim s'ha d'intentar, aixi que a buscar el cotxe que ja esta carregat i cap a Ventallo.

Al arribar al lloc indicat, recollida de dorsal hi ha colocar el material a boxes, em vesteixo de triatleta hi ha comprovar com esta l'aigua. Tampoc esta tant freda ( no que va )

Ara si, ens porta al lloc de la sortida, em fico a l'aigua i nedo una mica, l'aigua esta molt terbola i no es veu res, sera dificil orientar-se. A les 9:30 donen la sortida, no em vull agobiar, i entre els entrenos i la mala nit, no em vull posar en una lluita en la que no pinto res. Començo a nedar tranquil intentant seguir la gent, pero no trobo ningu que vagi recta i m'estic desviant molt, aixi que tocara apendre a orientar-se a l'aigua, bon entreno d'orientacio. Em sento comode a l'aigua, pero no vull apretar molt de cames, aixi que vaig estirant molt la braçada i vaig fent, surto de l'aigua molt be, al final surto de laigua en poc mes de 10 minuts, a la carrera cap a boxes i rapidament em poso sabates, casc i agafo la bici. Surto de boxes i començo el tram de btt, espero que les cames resisteixin, i que no surti un tram molt dur, vaig be, a mig circuit veig que estic be i decideixo apretar, a partir d'aqui el GPS deixa de funcionar i em quedo sense dades kilometratge i velocitat, segueixo apretant i vaig adelentant algu, arribo a un tram de rodar, i ja reconec el yram final, se que m'acosto de nou a la transicio i ja em vaig preparant per fer el cambi, entro rapid a boxes, enganxa't amb un rival i faig una transicio el mes rapid possible, al tram de 15 de btt, 46:23, i una transicio de 21 segons, per guanyar una posicio a boxes, surto raid i em noto be de cames, com no tinc GPS, tampoc ser els ritmes que porto, pero veig que vaig be de pulsacions, i que tinc gent aprop, vaig mantinguent el ritme i vaig atrapant a la gent del davant, al final aconsegueixo guanyar alguna posicio mes i no perdre'n cap, veig que hi ha gent que encara esta arribant amb la bici mentre jo ja arribo al final, al final un temps de 14:35 per teoricament 3 kilometres.

Finalment he acabat molt satisfet, de les meves millors proves, i aixo queda reflexat al resultat final.

22 Xavier Frigola Bosch - Sarria De Ter Senior - C.E. Where Is The Limit?  1:13:40 0:15:28

Realment satisfet del resultat final, he disfrutat molt de la prova i me sentit genial, els entrenaments estan donant els seus fruits, cada vegada em sento mes aprop dle meu repte per aquest 2012 - LA TRIATLO OLIMPICA -

Esta vist que el meu cos necessita tralla, la setmana mes completa d'emtrenaments amb mes de 13 hores d'entreno i mes de 160 km, el meu millor resultat fins el moment, esta vist que aqui no estava el meu limit, ara l'anirem a buscar d'aqui 15 dies doblant triatlons, el 19 super-sprint a sant feliu ( la meva primera triatlo de carretera) i el 20 triatlo a l'armentera.....

Seguim entrenant, pero sobretot disfrutant.......

dimecres, 2 de maig del 2012

3 CIMS A GIRONA

Ja feia temps que l'Eric em deia que volia fer una sortida llarga amb bici, i la veritat que feia temps que jo volia fer una sortida amb ritme, sense parades i amb desnivell, aixi que aprofitant el dia de festa, li vaig fer la proposta de fer la sortida l'1 de maig.

A les 9 del mati ens trobavem a fontajau, juntament amb en Jordi i en Marc, en Marc ja ens havia dit que nomes ens acompanyaria a pujar a Sant Grau, ja que havia de ser a les 11 a casa, i en Jordi venia de fer 84Km pel cap de creus el diumenge, aixi que no sabia excatament com es trobaria.

Sortim tranquilament cap a Sant Gregori, per anar a buscar la pujada de Sant Grau, la primera pujada ja es comença a fer a un bon ritme exigent, sembla que el dia sera dur, les primeres sensacions, son de tenir les cames una mica cansades, entre la sortida del diumenge i la piscina del dilluns, sembla que no he acabat de recuperar tant be com toca, pero de moment res de mal ni molt males sensacions. Seguim tota la pujada posant ritme, fins que en Marc (que porta 3 setmanes sense entrenar), baixa una mica el ritme, i tots aprofitem per fer el mateix, ningu volia ser el primer, tot i aixi, el ritme segueix siguent bo, un cop a dalt, sense temps de fixar-nos amb les vistes, rapida baixada per la pista, que el temps sens tira a sobre.

De nou som a Sant Gregori, i proposo seguir la ruta cap a Sant Miquel, en Marc tal i com havia avisat ens deixa a l'arribar a Fontajau, enJordi i l'Eric s'animen, em fet la tornada suau, pero de nou al arribar a Sant Daniel, la cosa es va animant, decidim pujar per la pista que porta fins a Can Mascort, ja apunt d'arribar a la carretera, tinc unes males sensacions, unes punxades al costat, em deixo caure una mica i  intento respirar i relaxar-me haviam si em passa, en Jordi ha vist que em quedava i aixeca una mica el peu, aixi que rapidament em torno a posar a l'alçada del grup, el dolor no marxa, pero tampoc molesta, aixi que seguim amunt, per anar a buscar el Puig Estela, aqui hi ha alguna rampa exigent, pero de nou ningu vol ser el primer d'afluixar el ritme, en Jordi puja amb molta frescura, i l'Eric ha evolucionat moltissim sobre la bici.

Arribem a Puig Estela, i els proposo baixar per la trialera que ens dura fins a mig cami de Sant Miquel i des d'alla acabar de pujar, em miren amb cara rara, pero ningu diu que no, aixi que cap avall, baixada rapida i tecnica, molt divertida i perfecte per anar agafant ritme i tecnica.

A la pujada cap a Sant Miquel, ja es comença a notar el sol i la calor, i passo algun mal moment, necessito concentrar-me molt per no posar el peu a terra, la calor no es lo meu.

Un cop arribem a Sant Miquel, decidim fer un petit descans, la ultima pujada s'ha fet dura, menjem alguna barreta, que ja son hores sobre la bici i hem decidit que anirem a dinar a Els Angels, i encara ens queda una bona estona.

Baixem de Sant Miquel per la trialera que hi ha darrera els bancs, i ja comencem a pujar per anar cap a Els Angels, les primeres rampes ja es fan dures, despres de mes de 40Km i 1000m de desnivell, mentre anem pujant ens anem plantejant si acabarem per l'asfalt o pels camins, finalment arribem a la casa de les figues i decidim que farem carretera, fem una baixada que ens ajuda a tots, ens refresca i ens permet relaxar cames.

L'asfalt m'agrada, aixi que em poso davant del grup i vaig tirant, per uns moments desconecto i m'adono que potser porto un ritme massa alt, em giro i efectivament, he perdut en Jordi i l'Eric, en un tram els veig pujant, i tinc la sensació que l'Eric no va comode, decideixo aixecar una mica el peu i esperar, poc despres m'atrapen, i efectivament, l'Eric acusa el fet de portar temps sense fer bici i menys rutes llargues, a partir d'aqui seguim els 3 junts, aixo sempre ajuda, finalment quan ja nomes queden els ultims metres, en Jordi em diu que apretem, pero no aconsegueixo seguir-li el ritme, crec que l'explosivitat em deu haver caigut, necessito buscar el meu ritme o no arribare, esperem de nou a l'Eric que segueix al seu ritme, i arribem els 3 junts a dalt.

A dalt fem un entrepa i descansem una mica, tampoc volem parar molt per no refredar-nos, ja de baixada ems plantejem per on baixem, i de nou proposa anar fins a Puig Estela per fer de nou la trialera, decidim que farem carretera i algun cami, per veurem com anem, no anem sobrats, pero sembla que podrem fer-ho, aixi que de nou cap amunt direccio Puig Estela i trialera cap avall, els kilometres es noten a les cames i als braços, la baixada no es tant fluida com abans, pero segueix sent molt divertida.

D'aqui ja anem baixant cap a Girona, ens separem i ja anem cap a casa, finalment ha sigut una bona ruta i divertida.

LES DADES DE LA RUTA:

Duración
05:46:28  
FC media
134   ppm
FC máx
178   ppm
Calorías
4478   kcal
Distancia
67.30   km
Velocidad media
13.4   km/h









https://www.polarpersonaltrainer.com/shared/exercise.ftl?shareTag=0fbb778893d9b0aefae204d231ec1700

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=2787665