El dissabte es presentava com un gran dia esportiu, pel mati havia quedat amb en Ricard per anar a fer l'ultimava amb la que podia ser la meva definitiva bici de carretera, despres d'haver fet un parell de proves en curta distancia, i veure que tot i ser una talla petiti no tenia molesties, ara tocava fer una prova mes llarga i amb mes desnivells.
Aixi que a les 8 ja estava en Ricard a casa preparat per fer Kilometres, sortim trankils direccio celrà per anar a buscar els Angels per Madremanya, a la volta a Catalunya era considerat port de primera, la veritat es que pujant per aquesta variant, la pujada es molt mes constant, es puja en 6Km enlloc dels 10Km que es fan desde Girona, la temperatura acompanya, pero el primer dia de carretera per en Ricard i els 10Km de run d'ahir sembla que poden passar factura, els ritmes a la carretera son molt diferents, es qüestio de buscar un ritme, i mes en una pujada tant constant. Finalment arribem a dalt, i sembla que no estem tant malament, la baixada ens permet recuperar molt, el fet que la baixada tambe sisgui mes llarga, fa que tampoc sigui tant exigent. Arribem a baix i enfilem cap a Cassà per anar a buscar la carretera que va cap a la Bisbal passant per Santa Pellaia, pel cami en Ricard ja m'avisa que ell possiblement no m'acompanyia a la resta de ruta, al arribar a Cassà, en Ricard em deixa sol davant de la resta de ruta, faig tota la carretera de santa pellaia comode i sense obsesionar-me molt amb ritmes ni histories, simplement bhusco sensacions, de moment no tinc cap mena de molestia, i arribo comode a la Bisbal, per enfilar la carretera de la Ganga cap a calonge, aqui ja començo a notar una mica mes els efectes de la calor, pero es una carretera que no puja molt, tot i que de fer-la amb la moto a fer-la pedalant es fa força mes llarga. Arribo a Calonge, i directe a la benzinera a repostar liquid als bidons, decideixo acostar-me a Sant Antoni per anar a fer una coca-cola al Restaurant Guillermo, un bon lloc per dinar o fer una coca-cola davant del mar, paro poquet, el temps sufucient per decidir si tornare directe per la carreterera o passare per Romanya, la intencio era fer Romanya, pero noto que la calor esta fent de les seves en el meu cos intolerant. Segueixo amb els meus problemes, soc l'unica persona que no esta suant avui???
No soc una persona que es rendeixi amb facilitat, aixi que decideixo fer Romanyà, tot i que ja duia mes de 87Km i mes de 1000m de desnivell positiu, i les sensacions amb la bici havien sigut molt bones, decideixo posar-me al limit.
Surto de Sant Antoni i vaig buscant la carretera de Romanyàg recordant quant de petit mentre estiuejava a Sant Antoni amb els pares, agafava la BTT i pujava per les tardes cap a Romanyà, tot recordo que fos tant i tant extremadament dur, tot i que clar, ni pesava el que peso ara, ni portava 4hores de Bici previes, mentre vaig pujant, el sol no em dona cap treva, el tinc just sobre el meu cap, i el meu maillot negre (ja ho se, hi ha colors millors) no es que m'ajudi gaire, mentre em vaig acostant a dalt, intento recordar les corves i les pujades que em falten per començar a baixar, intento no afluixar el ritme, pero la calor ja es massa per mi, per moments tinc pensaments de fer una parada i descansar, pero aixo no va amb mi, al final penso que quan arribi al Dolmen parare una estona, pero al passar pel costat giro el cap per no mirar-lo i penso que ja estic quasi a dalt, i que la baixada em recuperarà de l'esforç. La baixada se´m fa molt dura, estic cansat i baixar cansat no es gens agradable, durant la ruta he anat prenent gels i alguna barreta, la última ha sigut abans de començar a pujar, quant soc practicament a Llagostera, em comença a entrenar una mica de son......... ui ui ui, crec que el meu cos em vol dir algu i no precisament que esta be, ara ja veig que la coca-cola l'hauria d'haver acompanyat d'algu solid, ara ja soc a Llagostera i intento recuperar-me una mica, pero sortint de Llagostera, veig els tobogants que m'acompanyaran fins a Cassà i trobo a faltar un company per motivar-me, pero intento no defallir. Arribo a Cassà i ja tiro mes de cap que de cames, a la sortida de Cassà i abans d'arribar a llambilles, em paro a la benzinera per menjar i beure una mica, sembla que m'entra molt be. Recordo que a llambilles hi ha uns banys a l'antiga estació, i acabo d'estirar fins alla per reomplir els bidons amb aigua i refrescar-me una mica, es miraculos, omplo un dels bidons amb aigua, no per veure, sino per frcar-me, i em sento de nou ciclista, la tornada fins a Sarria la faig tranquil, pero a bon ritme, mentre em vaig refrescant amb l'aigua.
Arribo a casa molt feliç per la ruta i per haver sobreviscut a la meva primera crisi a la carretera. Ara toca descansar i preparar-se pel vespre, hi ha cursa de muntanya.
A les 19:00 passen l'Eric i la Gemma per casa per anaca tots junts cap a Boadella, es una cursa de 13Km per muntanya i nocturna, no he descansat gaire, pero extranyament no em sento molt cansat, tinc la sensació que n moment a l'altre les meves cames marxaran corrent.
Arribem a Boadella i ens diuen que la cursa es retrassa, algun "gracios" s'ha dedicat a descamarcar el circuit i marcar una alternativa que no te sortida, menys mal que se n'han adonat.
Finalment podem sortir i fem els primers kilometres amb l'Eric a mode d'escalfament, a mi les sortides tranquiles no em van, pero tampoc es el dia per fer grans alardes de poder, quan comencen les primeres rampes, ja em despedeixo de l'Eric que porta millor ritme que jo, vaig mantinguent un ritme molt lent pero constant, quan la pujada se suavitza vaig apretant i em sento comode, pero en un tram molt rocos amb pedra suelta, acabo tocant el terra amb la ma per haver posat un peu en fals, aqui començo a veure que la coordinació de cames no es la millor, i que em puc jugar una lesió, no es pas el que voldria ara, un esguinç???? nooooooo
Aixi que als trams mes tecnics i complicats, decideixo afluixar el ritme i fins i tot caminar, aixo em provoca que quan puc correr, hagi d'arrrencar de nou el ritme, i en el meu estataixo es fa força complicat, fa estona que no veig a ningu ni per davant ni per darrera, aixiq ue dedueixo que soc l'últim, la cursa per mi ha acabat, ara simplement tinc un repte, acabar i acabar sense lesionar-me, al passar per un tram ple de fulles, poso el peu en un forat enorme, per sort poso el peu totalment pla, pero de nou em ve a la ment el repte del cap de setmana següent, la triatlo de dissabte i la de diumenge, no voldria pas haver de renunciar per una lesió a al cursa, aixi que de nou xino-xano i anar fent, arribo a l'ultim control, una ampolla d'aigua per sobre i cap avall, m'ofereixen la possibilitat de baixar amb el cotxe, pero no estic pas malament fisicament, simplement estic al meu ritme, la última trialera de baixadade nou m'obliga a fer-la suau, es molt tecnica i amb pedres sueltes, nomes faltaria fer-se mal ara.
Arribo al final, menjo i agafo una mica mes d'aigua.
S'ha acabat el dia
BIKE:
135,5Km
06:04:09
5313Kcal
1485m+
F.C. 133ppm
Vmitja: 22,8Km/h
CURSA:
13,7Km
01:49:23
2062Kcal
395m+
F.C. 155ppm
Vmitja: 7:53min/km
La proxima mes i millor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada