CERCA AL BLOG O ALS BLOGS RECOMENATS

dilluns, 26 de maig del 2014

EL RETORN. LA PRIMERA SETMANA

Aquesta era la setmana escollida per tornar a començar els entrenos, el temps just per preparar un dels objectius de la temporada.
Quedaven 16 setmanes per el dia escollit.
El planning per aquests primers dies semblava sencill, deixant de banda que tocava entrenar tots els dies.


El dilluns ja tocaven 2000m nedant hi ha mes de tecnica... uffff que llarg es faria el primer dia.
Efectivament es va fer llarg, a mes la costum d'anar a la piscina de 50m hem va obligar a fer els exercicis de 25m variant a mitja piscina, ja vaig pendre nota pel proxim dia.
Obviament era el primer dia i la il.lusió i les ganes estan intactes, aixi que superat "facilment".
Pel segon dia la cosa cambiava, 50 min "corrent" suau, aixo havia de ser facil, ja portava dies caminant molt i corrent una mica per la muntanya.
Em calço les bambes a primera hora i som-hi...
Vaig decidir sortir a primera hora, abans d'anar a treballar. No estic acostumat a sortir a entrenar per temps, sino per distancia o per sensacions, aixi que quan miro el movil (segueixo sense rellotge desde l'accident) i veig que porto poc menys de 2 km, o sigui 11 minuts i pico, em plantejo o fer 2 o 3 voltes al "circuit" o seguir corrent fins arribar a la meitat del temps i despres tornar, com mo m'agrada fer voltes segueixo corrent, i finalment arribo tranquilament a fer el temps, amb molt bones sensacions i sense haver forçat gens. Per ser el primer dia, molt content.


L'objectiu era no forçar gens i acabar fresc. Ho he aconseguit i de sobres.

De nou dimecres tornava a tocar nedar, en aquest cas, 1500-2000m suau i vairat.
Decideixo fer 1500m seguits de crol i despres fer 500m mes variats.
Aconsegueixo fer els 1500m en 29:12, el que vol dir que he baixat de 2:00min els 100m, per mi contant que es el segon dia i que no he forçat, tot un record. 
Aixo em deixa amb una gran sesació i amb moltes ganes per seguir treballant. Un cop acabada la sessió, toca fer els exercicis del circuit de gomes (fare una entrada a part amb tots els exercicis que vaig fent).
Ja arriba el dijous i de nou a correr a primera hora, aquesta vegada acompanyat d'en Josep i en Ricard.
Quedem a fontajau i anem fent suau pel carrilet direcció Olot, avui tocava algun cambi de ritme suau, pero al no tenir el rellotge i no haver-los apuntat, acabem fent el mateix que el dimarts. 50 min suaus, inclus mes suaus que el dimarts, pero son els primers dies i tampoc val la pena forçar per baixar un temps que a aquestes alçades no em portarà a enlloc mes que una sobrecarrega o un esforç que em perjudiqui pels següents dies.

Ja arribem al divendres i de nou toca piscina, es el que menys m'agrada entrenar, pero els 2 últims entrenos em fan agafar-m'ho amb moltes ganes. He apres del dilluns, i vaig a la piscina petita, tot un luxe tenir una piscina d'aigua salada a Girona, podent escollir 25 o 50


L'entreno passa molt be, i de nou sumo un molt bon entreno que em deix molt satisfet, els exercicis que toca per despres, decideixo fer-los a casa, ja que fa molt d'aire fora de la piscina, i moll com estic no es plan.

El dissabte toca agafar la bici, em fa mandra, nomes tinc un parell d'hores, de 6:30 a 8:30. Porto les rodes llises a la BTT i no hem be gaire de gust anar a fer carril bici o carretera mig de fosc, aixi que com tinc força feina per fer, decideixo descansar, que el dia serà molt dur.

L'entreno del diumenge, deicideixo fer-lo acompanyat d'en Josep i l'Albert, i anem cap a Rocacorba, aprofitant que ells el diuemenge següent tenen mitja marato de muntanya a Quart.
L'entreno se m'acaba fent una mica llarg, pero ha anat molt be, he sumat mes kilometres i un bon desnivell, i el mes important, he superat la primera setmana amb molt bones sensacions i sense cap lesió ni molestia.

Ara toca veure si la segona seguirà amb bona progressió, i si començo a tocar la bici ja.


Com sempre gracies a l'Alba i la Claudia per la paciencia i per estar sempre allà.
Les mes guapes.







dimarts, 20 de maig del 2014

DESPRES D'UNA PARADA LLARGA...

Molts ens trobem o ens hem trobat en aquesta situacio. Una parada llarga, per una lesió, un accident, causes familiars o laborals...

En aquest punt ens trobem amb 2 situacions, no trobem el moment de tornar a arrencar, normalmenter falta d'un objectiu o perque realment no hem superat el motiu de l'aturada, o l'altre situació, en la que em trobo jo, amb molta motivació.

Aquesta setmana he començat amb els entrenos planificats per preparar un dels que havia de ser objectiu aquest 2014, un HALF-IRONMAN, mirant el que em queda de temporada i veient que tots els que havien de ser objectiu ja han passat o no tinc prou temps per preparar-los, l'escollit seria l'EXTREMAN NARBONNE, me n'han parlat molt be, esta molt aprop de casa i els circuits semblen "assequibles", dintre del que ja es una proba llarga. De moment seguire preparant-la i mes endavant si encara queden places valorare si puc inscriure'm per acabar-la amb garanties de "disfrutar".

Crec que el fet de tenir un objectiu es molt important per mantenir la motivació, tambe m'ha ajudat que la meva parada ha sigut forçosa, amb alguna altre parada que he tingut mes voluntaria, sense lesions ni motius fisics, sempre m'ha costat mes tornar-hi.

De moment els "entrenos" que he fet d'adaptació per poder arrencar de nou han sigut molt positius, moltes passejades amb l'Alba, la Claudia i l'Axel i algun dia de piscina, espero que ajudin a arrencar amb unes garanties minimes.


divendres, 16 de maig del 2014

LESIONS/ACCIDENTS: LA FORÇA MENTAL

Aquesta entrada va molt associada a l'anterior obviament.

Segurament molts com jo fins ara us heu preguntat com superar una lesió, un accident, una llarga parada i tornar a començar.

Haig de dir que per mi hagues sigut imposible superar tot aquest temps sense poder fer res, ja no a nivell esportiu, a nivell personal, no poder agafar a la Claudia, no poder passejar amb l'Alba, no poder fer res a casa, no poder treballar, en aquests moments el suport de l'Alba es l'unic que m'ajudava.

A nivell esportiu, m'ho he plantejat diferent, el veure un any practicament perdut, m'ha servit per fer altres coses, a la que he pogut, he començat a caminar per fer una base, m'he centrat molt amb l'alimentació i he aprofitat per fer una adaptacio a les noves bambes que utilitzare per els proxims reptes.
M'he passat a Merrell, les he provat ja per asfalt i per muntanya i de moment em van genials.

Obviament he tingut moments baixos en els que m'he plantejat abandonar, ja que s'havia que la tornada seria molt dura, pero despres recordava tot lo que havia aconseguit amb tant d'esforç, superar altres lesions, enfermetats, deixar el tabac, i lo mes important, no deixaria que un TONTO (per ser mig educat) tires a la basura tot per lo que havia lluitat, m'agrada l'esport i m'agrada compartir-lo amb les companys i la familia, aixi que crec que el millor consell que us puc donar en un moment baix, es que recordeu tot el que heu aconseguit fins ara i el que heu disfrutat, perque al final l'esport es patiment, lluita i superació, pero el mes important es DIVERSIO, COMPANYARISME i FAMILIA.

Nomes em queda dir-vos... si us heu adormit aprofiteu ara que encara estic una mica baix, perque he tornat amb mes ganes i il·lusió que mai.


dimecres, 14 de maig del 2014

TORNAR A COMENÇAR - NO RENDIR-SE

Despres de la meva última entrada i haver fet el gandul una mica per les festes, vaig començar l'any amb energies i ganes renovades a nivell esportiu.
Alguns entrenos pels matins, alguna sortida amb bici, nous objectius, ganes i sobretot il·lusio per tornar-me a divertir amb l'esport i amb els companys. Havia tornat a anar a la piscina, que es lo que mes mandra em fa de tornar a començar i semblava que tot tornava a estar a lloc, pero el 26 de gener a les 12:30 despres d'una bona ruta de bici (esmorçar inclos) amb en Ricard  fins a les Planes...




a menys de 5 minuts d'arribar a casa un "bon home" va decidir que tot i que jo estes fent una rotonda i ell tingues un ceda, tenia mes pressa que jo i que aixo li valdria per passar-me per sobre i seguir endavant. Per lo menys va tenir la decencia de parar i aixi "excusar-se" TENIA PRESSA PERQUE ANAVA A VEURE EL MEU FILL I PENSAVA QUE JA PARARIES TU.... que pararia jo!!!! En aquell moment amb l'unic que podia pensar es que estava viu i que em podia moure i tornaria a veure a l'Alba i la Claudia, crec que es l'unic que em va mantenir quiet despres del desafortunat comentari de l'home.
Obviament trucada a la policia hi ha l'ambulancia i cap a l'hospital on per sort em diuen que no tinc res trencat (tenen rajos X als ulls, perque es amb l'unic que em van mirar) i 8 punts a l'ull que per sort no va acabar mes afectat.

A partir d'aqui obviament els entrenos s'havien acabat per un llarg periode, comença el periode de rehabilitació i recuperació.

Passats 3 mesos, haig d'agrair la feina feta per l'Alba (la meva fisio durant aquest temps), la paciencia de l'Alba (la meva dona), que m'ha aguantat i cuidat tot aquest temps.

Ara finalment començo a veure el final d'aquesta pesadilla, segueixo tinguent mal i em falta movilitat al coll i als hombros, pero puc fer vida mes o menys normal i he tornat a començar a fer esport, durant tot aquest temps he intentat mantenir dins del que podia la meva forma fisica, a la que vaig recuperar la zona lumbar i les cames, he intentat fer moltes caminates, amb l'Alba, amb la Claudia i tambe amb l'Axel, a mes he apretat una mica mes amb la dieta, i sembla que tot aixo ajuda.

Ara ja torno a tenir un repte (com no), i aixo em motiva per seguir tirant endavant de nou amb els entrenos, espero fer una bona base i tornar a disfrutar de l'esport i de la familia.


diumenge, 3 de novembre del 2013

Nous objectius, noves ilusions, noves motivacions

Ja feia mes d'un any que tenia abandonat el blog, la veritat que per mandra.

Moltes coses noves han passat en aquest temps, tant esportives com personals.

L'altre dia despres d'un periode de descans, algo mes llarg del que hauria volgut, vaig fer un repas, i vaig recordar el perque del blog. Poder recordar bons moments i sobretot trobar aquella motivacio en els moments baixos, aixi que he decidit tornar-hi.

Espero que els nous reptes per aquests 2014, es puguin complir i com sempre divertint-me i acompanyat de la meva familia



i com no, de la meva familia esportiva

                          

Alguns reptes ja han quedat enrera, mes endavant ja farem un resum.

Espero seguir compartint amb tots vosaltres aquests nous reptes per el 2014, mes endavant ja veurem quins seran

Gracies a tots hi ha seguir entrenant....


diumenge, 10 de juny del 2012

14ª TRIATLO CIUTAT DE MANRESA

Aquesta havia de ser la meva segona triatlo sprint, una triatlo per disfrutar i agafar experiencia per la Olimpica que fare al Juliol a Andorra.

Tot es va començar a complicar el divendres, de cop resultava que el dissabte al mati tocaria treballar,  la feina no quedava clar si seria 1 hora, 2, 3..... aixi que la triatlo podia perillar. Finalment a les 12:30 he acabat, tenia temps, havia d'anar a casa preparar les coses dinar i anar amb l'Alba a entregar un pastis que estava preparant per un aniversari.


A les 13:30 sortiem estavem entregant el pastis i cami de Manresa, pero sense dinar, hem parat a una gasolinera per agafar un entrepa, ja era tard i no volia omplir-me la panxa.

Hem arribat amb 20 minuts de marge, temps per deixar el material a boxes i sortir pitant cap a la sortida de natacio.


A la sortida de natacio, em volia colocar cap a la meitat, haviam si aixi podia incrementar una mica el meu ritme, pero la sortida era molt caotica, la meitat de la gent a l'aigua, l'altre fora, i com l'ultima vegada, sense adonar-me'n, la gent ja esta nedant.

Hem llenço a l'aigua, pero no puc nedar be, la gent del davant es mes lenta que jo, no tinc espai per passar, i noto que per darrera es posen nerviosos.......... nerviosos, arribem a la primera boia, i aixo es un caos, totalment parats, la gent agafant al caiac, apunt de volcar-lo, cops enfonsades i una mica d'agobio, aconsegueixo sortir del caos, al final ha tocat "repartir" una mica, tampoc es qüestio de quedar-se de sac, ni de fer de boia, em sento sense ritme, veig l'Alba i la saludo, ella no em veu, al final em veu, ja tinc foto a l'aigua.

Faig uns metres d'esquena per recuperar l'ale i de nou intento buscar el ritme, m'obro molt cap a la dreta, passo de mes merders, puc agafar un ritme i vaig fent, ara el problema es la gent que te el GPS espatllat, com els i costa a alguns anar rectes, ultima boia i ja veig el final, pero tinc una barrera humana, aixi que svaig buscant un forat, apreto i ja soc fora, finalment surto de l'aigua en poc mes de 15 minuts.

                                
Ara a boxes, localitxo rapid la bici, casc, ulleres, dorsal, sabates hi ha correr.

Ara comença el que m'agrada, ja desdel primer moment començo a rodar rapid, es un circuit de pujades i baixades, ja m'havien avisat, vaig buscant algun bon grup, pero quan i arribo els passo, no trobo un grup on rodar rapid, a les pujades es van trencant, aixi que segueixo adelantant fins arribar al poligon on es fa la volta per tornar, la tornada es amb el vent en contra, segueixo apretant, se que la bici es lo meu, aixi que apreto tot el que puc, de nou sense caçar cap bon grup, ja arribant al final veig un grup de 3-4 corredors que porten un bon ritme i s'estan entenet be, aixi que decideixo apretar per caçar-los, pateixo amb el vent, pero si arribo alla prodre "descansar" una mica, pero de cop les meves esperances s'han acabat, han deixat passar un cotxe, i li han agafat el rebuf, impossible competir, el grup se m'escapa, aixi que de nou tocar lluitar amb el vent per arribar.



Deixo la bici, em cambio les sabates hi ha patir.


Aquest ultim sector se m'ha fet molt dur, he patit calor, i el terreny estava molt sec i s'aixecava pols, he acabat patint en exces, els circuits on s'han d'anar fent voltes no m'agraden, el final ha sigut una cursa contra mi mateix, em feia mal el beso esquerra i tenia calor, pero nomes faltaven 5 km, he pensat que anant molt malament em faltaria mitaj horeta per acabar, i com m'anava trobant l'Alba al llarg del ciucuit, m'he animat i finalment he pogut arribar.


En definitiva, em sento mes comode a les curses pels matins, i aixo d'anar a competir sense menjar no es bo.

Ara em pendre 1 setmana de descans als entrenos per preparar el repte d'aquest any, que sera la triatlo Olimpica a Andorra el 29 de Juliol, el 22 de Juliol un últim sprint a Barcelona, i si tot va be el 16 de Juliol una travessa de 3500m al mar.





 09/06/2012- XIV TRIATLÓ CIUTAT DE MANRESA
POSICIÓ FINAL:
CATEGORIA:POSICIÓ CATEGORIA:
TEMPS 1:TEMPS 2:TEMPS 3:
TEMPS TOTAL:





dilluns, 4 de juny del 2012

12 TRIATLÓ CIUTAT DE MATARÓ

El diumenge tocava aixecar-se aviat, i despres del sopar del dia anterior que anavem a dormir a la 1, quan ha sonat el despertador a les 6, de l'unci que tenia ganes era d'agar-lo i girar-me, pero despres del que havia patit durant la setmana no podia fer-ho, aixi que cap amunt hi ha treure l'Axel a passejar, ell tampoc tenia gaires ganes de sortir.

Al sortir i veure que el cel estava mig sere, m'ha alegrat una mica mes, l'Axel ha fet 2 voltes  rapides al parc i ja ha enfilat cap a casa, aixi que ha sigut rapid aixo.

Desperto a l'Alba (lo seu si que te merit, no s'en perd ni una a menys que treballi), i agafem el cotxe, que ja havia deixat amb tot el material preparat del dia abans i cap a Mataro, tenim 1 hora per davant.

Mentre anem fent cami cap a Mataro, en un punt ens trobem pluja, l'Alba riu, a mi no em fa cap gracia, espero que aixo no duri gaire.

Arribem a Matro, deixo el cotxe, agafo el material i a buscar els boxes, deu meu, son enormes, esclar que els comparo amb els de st. feliu, on comptan les 2 sortides del mati seriem unes 200 persones, per mes de 800 que hi ha aqui, recordo tot el que m'han dit durant la setmana, que si a l'aigua rebre molts cops, que si la bici sera molt perillosa..... be, he lluitat molt per ser aqui, i ara em vull divertir, deixo el material a boxes, vaig a saludar els companys del club, la primera vegada que els veig a tots, i cap a la sortida, molta gent amb neopre, provo l'aigua, tampoc esta tant freda, es la primera impresio, tot es sicologic (per dins no m'ho crec ni jo mateix, esta freda, som a 3 de juny), primer surten les noies, i 8 minuts despres nosaltres, nervis previs, algun consell d'ultima hora, hi ha decidir la tactica, o sigui nedar allunyat de les boies i fer metres.

Finalment la sortida sera desde dins de l'aigua, aixo significa esperar a l'aigua, la meva primera sortida multitudinaria i de dins l'aigua, perfecte, encara estic intentant ubicar-me al meu lloc per sortir, quan sense adonar-me'n ja han donat la sortida, em sembla que estic darrera de tot, genial, aixi segur que no em barallo amb ningu, sortida molt neta, no em molesta ningu. Vaig fent, i vaig trobant gent, adalanto algu, i vaig intentant ubicar les boies, tinc la sensacio que vaig lent, calculo que ja hauria de ser a la primera boya, miro el rellotge i teoricament porto uns 400 metres, el ritme es bo, pero no veig la boya, tinc por d'haver-la passat, ja que la gent se'm va creuant a dreta i esquerra, jo tinc la sensació d'anar recte, de cop la veig per darrera hi ha l'esquerra, le passat molt per la dreta, pero rapidament veig la següent i vaig en bona direcció, segueixo al meu ritme, vaig atrapant gent, i de cop veig passar algun gorro blanc, son els no federats, sortien 2 minuts per darrera nostre, penso que tampoc vaig tant malament. No em vull obsesionar amb el primer segment, estic nedant molt tranquil i molt be, arribo a la última boya, tinc força gent a la dreta, el que segurament implicara que se'm tirin a sobre, no passa res, jo al meu ritme, pero de cop el que porto a davant meu es para......... com? perque es para, no te ningu al davant, comença a fer braça, el passo com puc, pero noto que a mi tambe m'apreten per darrera, aixi que faig apreto una mica mes, pero estar tranquil de nou, no ha passat res, ja soc fora de l'aigua, em sento be, i no estic marejat, resultat a l'aigua 16:46 el 418 i cops 0, genial el primer sector de la primera triatlo sprint ja esta, ara a per la bici, que es el que m'agrada.



Ubico rapidament la bici, tinc la sort de que esta al principi dels boxes, veig molta gent patint amb el neopre, jo no tinc aquest problema, jejejejeje.


no tinc pressa, em trec una mica la sorra i surto cap a la carretera, el box es fa interminable amb les sabates de la bici, vaig rapid pero amb molta prudencia, nomes faltaria que ara rellisques i em torces un turmell aqui, finalment ja em toca pujar a la bici, el començament molt prudent, veig algu que ha punxat, algu que rellisca, molts passos elevats, i finalment ja entrem al circuit, ara a rodar, en una curva noto una sensació extranya, tinc por d'haver punxat en algun dels salts dels passos elevats, penso que tambe pot ser per haver pujat la pressio, sembla que tot esta be, la roda no esta baixa, al acabar la cursa me n'adono que el que passa es que s'havia mogut el fre i he fet tota la cursa amb la roda mig frenada (PRINGAT). Vaig rodant amb gent, i finalment es fa un grup, recordo els consells que m'han anat donant i vaig amb compte, tampoc puc deixar molt marge perque sino em quedare tallat, vaig rodant al final del grup, i de cop veig que el grup es talla, la bici se'm dona be, aixi que em poso al davant del grup i vaig a intentar caçar de nou el grup on erem abans, estic fent el que em van dir que no fes, pero em sento comode, potser o pagare despres. La segona volta es molt comode, alguna apretada per no perdre el grup, i 4 gotes per finalitzar els últims kilometres, ja enfilem cap a boxes, amb el terra una mica moll, aixi que intento treure els peus de les sabates i aixi ja tenia mitja feina feta i no haver de baixar i correr amb les sabates, amb el risc de relliscar, es el primer cop i m'haig de concentrar per fer-ho.


finalment he acabat amb un temps de 35:10, el 285 temps d'aquest segment, i ara ja comença el patiment.

cap a boxes a fer de nou la transició, tal i com em va recomenar l'Alex, em poso la turmellera i surto "tranquilament" a correr, em fan mal els genolls, pero es un mal que passa rapidament, no se si perque ja esta o perque com ja em fa mal tota la resta ni ho noto, no es que em senti molt comode corrent, estic molt pendent del turmell, a mes estic corrent a un ritme mes alt del que acostumo, em concentro i vaig fent, total son 5 Km, el meu repte era baixar els 25 minuts, el que seria un ritme de 5min/km, un ritme normal de cursa de 10Km per mi.

Van passant companys d'equip, alguns m'adelanten i amb altres ens anem creuant al fer les voltes, quan ja falta poc menys d'1Km per acabar començo a notar alguna punxada al turmell, penso en afluixar el ritme o acabar caminant, pero de moment la molestia tampoc es tant gran, aixi que segueixo fent per acabar l'ultim sector en 22:52, en la posició 499 d'aquest ultim sector.

Finalment he acabat la meva primera triatlo sprint, nomes d'arribar ja em trobo amb altres companys que tambe han acabat, estic content i amb la sensacióq ue s'ha fet curt, en vull mes, es genial, me senti molt be i amb moltes ganes de repetir.

Recollim el material rapidament que hem de tornar cap a Girona, toca dinar familiar, aixi que no hi ha gaire temps per celebrar gaire res.

Al final he acabat en la posicio 396, un resultat molt bo per ser la primera, pero el mes important es que me divertit molt i tampoc he patit tant, amb ganes de que ja sigui dissabte per anar a Manresa, ja no sere un debutant. jajajajajajaja



 03/06/2012- XII TRIATLÓ CIUTAT DE MATARÓ
POSICIÓ FINAL: 396
CATEGORIA: ABM POSICIÓ CATEGORIA: 0
TEMPS 1: 00:16:46
TEMPS 2: 00:35:10
TEMPS 3: 00:22:52
TEMPS TOTAL: 01:14:48


3964754FRIGOLA BOSCH, XAVIERC.E. WHERE IS THE LIMIT ?ABM01:14:4841800:16:4628500:35:1034,1200:51:5649900:22:52



CLASSIFICACIONS

FOTOS

12 TRIATLO SPRINT DE MATARO - SEMANA PREVIA

La setmana no començava gaire be, ja que el Dilluns, tot i que no estava al planning, decidia sortir a correr per la tarda, despres d'haver fet ja l'entreno de natacio, poc mes de 2 km durava l'entrenament, en aquell moment un record ja oblidat, un mal gest amb el peu, i de nou tornavem a començar, m'havia torçat el turmell, les sensacions eran ja mes que conegudes, no podia creure'm que despres de 2 mesos de l'ultima lesió al turmell esquerra, ara em pases al dret, vaig maleir mil vegades aquells rodera al terra, segurament una part tambe era meva de les vegades que havia passat per alla amb la bici. Em tocava caminar 2km cap a casa, amb dolor i coix, tot i que estava en calent i sabia que podia tornar trotant suau, la decepció despres de 2 mesos intensos d'entrenament, i sabent que el diumenge tenia la triatlo de Mataro i el dissabte següent la de Manresa, era massa com per correr, nomes pensava que 2 Km em serien eterns, casi em sortien les llagrimes de la rabia, per sort, passava l'Eric amb cotxe que tornava de la feina, i va renunciar al seu entrenament per portar-me fins a casa, rapidament dutxa, gel i antiinflamatoris, l'Alba em diu que anem al metge, pero ja se la resposta, 15 dies de repos absolut i antiinflamatoris, no en vull ni sentir a parlar del repos.

L'endema, m'aixeco mes motivat, li he donat mil voltes, no penso renunciar a la triatlo, com a minim fare el sector de natació, li envio un missatge a l'Alex, el meu fisio, i el primer que em diu es que ens hem de veure per valorar si diumenge puc anar a competir, pero lo primer es que deixi els antiinflamatoris a menys que em faci mal i que quan pugui, mantingui el peu en alt i en moviment...... com en moviment???? quina sorpresa. em comenta que es la manera d'evitar que s'inflmai mes, a la tard ens veiem, em fa una exploració, i m'explica exactament que es el que me fet, i que es que tinc que evitar, tenim que evitar qualsevol mal gest, pero dema ja toca treballar de nou, surto molt content i amb esperances d'anar diumenge a Mataro.

El dimecres, començo amb entrenaments a la piscina i les sensacions no son les millors, pero tampoc tinc un dolor exagerat, per la tarda faig bici apretant com m'havia dit l'Alex i sembla que tinc molesties pero no mal, aixo funciona.

El dijous ja deixo el gel i començo a aplicar calor, de nou al migdia mes piscina, les sensacions no son bones, pero el turmell no em fa mal, no agafo el ritme, estic com cansat. Per la tarda he decidit entrenar la transicio T2, aixi que agafo la bici, i em planifico un recorregut d'uns 20Km, amb poc desnivell (300m), el faig apretant a ritme de cursa, arribo a casa, deixo la bici i em poso les bambes, tal i com hem va dir l'Alex, poca distancia pero amb bon ritme, surto mes mirant on apyo el peu, que el que em be per davant, les sensacions son bones, pero vaig amb mil ulls, esquivo inclos les fulles per i a sota hi ha una pedra que em fa apoyar malament el peu, finalment acabo amb uns 3-4 Km a bon ritme, no ha sigut dels meus millors entrenaments, pero si un dels que m'ha fet somiar que competir el diumenge es possible.

El Divendres tenia un dia intens de feina, que al final s'ha allargat mes que del compte, a les 21:00 arribava a casa, i encara tenia que treure a l'Axel, que l'Alba era fora, aixi que a les 22:00 finalment aconseguia seura i descansar, estava molt rallat de la feina, i no era moment per sortir a entrenar, ja sortiria dema si tenia ganes.

El Dissabte l'entreno va ser de llit, descans i mes descans, preparar el material per l'endema i tornar a descansar, per la nit tenia un sopar, aixi qe tocaria anar a dormir tard...... a, aixo si, em vaig fer un fart de consultar previsions de temps, que crec que ja podria dedicar-mi i tot.

dissabte, 19 de maig del 2012

23ª TRIATLO SPRINT SANT FELIU GUIXOLS

El dissabte 19 de maig, es  disputava la 23ª edicio de la triatlo de Sant Feliu, va ser el meu debut en triatlo, i per precaucio, vaig decidir fer-la en modalitat super-sprint (400-10-2,5), amb unes distancies mes que asolides.

la meva sortida era a les 11:00 del mati, hi ha les 10:00 hi havia la sortida sprint, com era la primera vegada, vaig arribar al lloc amb molta antelació, de fet els boxes encara estaven tancats, pero aixo em va permetre aparcar molt aprop de boxes i poder preparar tot el material amb calma.

El primer que em va sorpendre va ser l'organització, molt diferent d'una cursa popular, revisió de material a l'entrada, comprovació de dorsals i dni, no es podia entrar mes que el material de competició,  tot molt diferent.

Estava molt tranquil, aixi que vaig anar a esmorçar una mica mentre esperava la primera sortida, i resava perque no fos obligatori l'us del neopre, basicament no en tinc, i aqui hagues acabat la meva primera triatlo.

Finalment no es obligatori el neopre, pero a la primera sortida, un 99% de la gent el portava, sera que l'aigua a mitjans de maig i amb un dia nuvol i amb possiblilitats de pluja, encara esta molt freda???

Be, donen la sortida, i els primers surten com coets, vaig a esperar-los a la zona de sortida de l'aigua per veure com surten, i surten com bales, a la transició casi ni els veig, mare de deu quanta practica falta a la zona de transició, ara ja falta mitja horeta per la meva sortida, no es que estigui molt nervios, pero si sol, no ha pogut venir l'Alba que treballava, ni en Ricard que es fora, per sort a última hora arriba l'Eric, i aquests ultims moments d'espera se'm fan mes amens.

falten 5 minuts per la sortida, ja he provat l'aigua hi he "escalfat", l'aigua es freda, pero la distancia es curta, no mes de 10 minuts a l'aigua. Ens avisen que es retrassa la sortida, ja que al tram de bici esta plovent i sembla que s'esta fent mes llarg del previst, i si sortim ara hi hauria la possibilitat de creuar-se al box amb els de la primera sortida, i es podria produir una mica de caos i molesties els uns amb els altres. Aquests últims moments es fan llargs i enterns, pero es el que toca.

Finalment donen la sortida, nomes som 30, aixi que a l'aigua no hi haura poblemes, a menys que com jo, ensopeguis a l'entrar i acabis entrant de cares, fet que fa que m'entri aigua a les ulleres, sort que ho he practicat a la piscina, em poso rapidament d'esquena i mentre vaig avançant amb les cames, em trec les ulleres per netejar-les d'aigua, ja puc seguir, estic a la meitat del grup, entre l'aigua que m'ha entrat i lo terbola de l'aigua, em costa orientar-me, tinc la sensació que vaig recta, pero veig als que porto el davant que van cap a l'esquerra, aixi que com els burros decideixo seguir-los, finalment puc veure la boia, i veig que la meva direcció anterior era la correcta, rectifico i segueixo en busca de la 1ª boia, estic nedant tranquil, pero al girar la boia i sortir de la protecció de l'espigo, noto l'aigua mes freda i a mes ara noto les onades, em fan mal les orelles per l'aigua freda, i en un parell d'ocasions feig alguna glopada d'aigua, encara no se perque sino tenia sed, finalment trobo uns peus que em van guiant, pero al girar la última boia decideixo apretar , aixi que surto de "rebuf" per adelantar i..... resulta que la meva guia tambe decideix apretar, i ho fa força millor que jo, aixi que em quedo sense guia, sense rebuf i amb la panxa plena d'aigua amb sal.

Surto de l'aigua i sembla que estic prou be, pero quan arribo al box, sembla que estigui borratxo, em costa posar-me les sabates de la bici, tot i que miro al meu voltant i penso, mare de deu si a sobre m'hagues de treure el neopre. Aqui adelanto a força gent que esta patint treient-se per primera vegada un neopre, aixi que surto a buscar la carretera, ara be el que m'agrada, tot i que amb la panxa plena d'aigua i que amb prou feines e pujat a la bici, que ja em toca enfilar la carretera de tossa, es el meu tercer o quart dia sobre la bici, hi ha les pujades encara em costa agafar i mantenir el ritme, em passen un parell o tres de corredors, i jo adelanto a algu que va pitjor que jo, arribem a la zona habilitada per girar i cap avall per fer la transició, la veritat que a la baixada plovent i amb la carretera molla, no ho passo gaire be, pero tot i aixi el fet de saber que la carretera esta tallada al transit em dona mes confiança, no tinc ningu a davant ni a darrera, aixi que puc baixar al meu ritme, em vaig creuant amb la gent que encara esta fent la pujada, mes o menys estic per la meitat, mentre vaig arribant a la zona de transició, penso en treure'm les sabates de la bici i ja fer el tram de boxes descalç, pero no i soc a temps, i acabo corrent amb una sabata descordada i l'altre cordada, encara falta practica, arribo enganxat a un altre corredor, i faig rapida la transició per intentar aguantar-lo o adelantar-lo corrent, surto uns 3 o 4 metres darrera seu, em sento comode corrent, pero cap a la meitat del recorregut, em noto cansat, amb un ritme molt alt, miro el pulsometre i vaig be de pulsacions, pero m'estan portant a un ritme de 4:10 quant el meu ritmes de de 5:00, penso que siguent una distancia tant curta puc apretar, pero tant..... miro enrera, no veig a ningu i afluixo, ja que començo a notar els bessons carregats, de cop m'adelanta un corredor, a un ritme molt superior al meu, veiga la tram final com els 2 corredors esprinten per guanyar la posició, sort que no me ficat alla al mig, sino em rebenten segur.

Ja arribo, ara que he creuat la linia, tinc la sensació que s'ha fet curt, me divertit i e patit, pero tinc ganes de mes.

Finalment he aconseguit l'11 posició, molt satisfet del meu debut i amb moltes ganes de tornar-hi, la proxima una sprint.


 19/05/2012- XXIII TRIATLÓ DE SANT FELIU - OPEN SUPER SPRINT MATÍ
POSICIÓ FINAL:
CATEGORIA:POSICIÓ CATEGORIA:
TEMPS 1:TEMPS 2:TEMPS 3:
TEMPS TOTAL:



CLASSIFICACIONS

diumenge, 13 de maig del 2012

135 KM + 1ª CURSA NOCTURNA DE BOADELLA

El dissabte es presentava com un gran dia esportiu, pel mati havia quedat amb en Ricard per anar a fer l'ultimava amb la que podia ser la meva definitiva bici de carretera, despres d'haver fet un parell de proves en curta distancia, i veure que tot i ser una talla petiti no tenia molesties, ara tocava fer una prova mes llarga i amb mes desnivells.

Aixi que a les 8 ja estava en Ricard a casa preparat per fer Kilometres, sortim trankils direccio celrà per anar a buscar els Angels per Madremanya, a la volta a Catalunya era considerat port de primera, la veritat es que pujant per aquesta variant, la pujada es molt mes constant, es puja en 6Km enlloc dels 10Km que es fan desde Girona, la temperatura acompanya, pero el primer dia de carretera per en Ricard i els 10Km de run d'ahir sembla que poden passar factura, els ritmes a la carretera son molt diferents, es qüestio de buscar un ritme, i mes en una pujada tant constant. Finalment arribem a dalt, i sembla que no estem tant malament, la baixada ens permet recuperar molt, el fet que la baixada tambe sisgui mes llarga, fa que tampoc sigui tant exigent. Arribem a baix i enfilem cap a Cassà per anar a buscar la carretera que va cap a la Bisbal passant per Santa Pellaia, pel cami en Ricard ja m'avisa que ell possiblement no m'acompanyia a la resta de ruta, al arribar a Cassà, en Ricard em deixa sol davant de la resta de ruta, faig tota la carretera de santa pellaia comode i sense obsesionar-me molt amb ritmes ni histories, simplement bhusco sensacions, de moment no tinc cap mena de molestia, i arribo comode a la Bisbal, per enfilar la carretera de la Ganga cap a calonge, aqui ja començo a notar una mica mes els efectes de la calor, pero es una carretera que no puja molt, tot i que de fer-la amb la moto a fer-la pedalant es fa força mes llarga. Arribo a Calonge, i directe a la benzinera a repostar liquid als bidons, decideixo acostar-me a Sant Antoni per anar a fer una coca-cola al Restaurant Guillermo, un bon lloc per dinar o fer una coca-cola davant del mar, paro poquet, el temps sufucient per decidir si tornare directe per la carreterera o passare per Romanya, la intencio era fer Romanya, pero noto que la calor esta fent de les seves en el meu cos intolerant. Segueixo amb els meus problemes, soc l'unica persona que no esta suant avui???

No soc una persona que es rendeixi amb facilitat, aixi que decideixo fer Romanyà, tot i que ja duia mes de 87Km i mes de 1000m de desnivell positiu, i les sensacions amb la bici havien sigut molt bones, decideixo posar-me al limit.

Surto de Sant Antoni i vaig buscant la carretera de Romanyàg recordant quant de petit mentre estiuejava a Sant Antoni amb els pares, agafava la BTT i pujava per les tardes cap a Romanyà, tot recordo que fos tant i tant extremadament dur, tot i que clar, ni pesava el que peso ara, ni portava 4hores de Bici previes, mentre vaig pujant, el sol no em dona cap treva, el tinc just sobre el meu cap, i el meu maillot negre (ja ho se, hi ha colors millors) no es que m'ajudi gaire, mentre em vaig acostant a dalt, intento recordar les corves i les pujades que em falten per començar a baixar, intento no afluixar el ritme, pero la calor ja es massa per mi, per moments tinc pensaments de fer una parada i descansar, pero aixo no va amb mi, al final penso que quan arribi al Dolmen parare una estona, pero al passar pel costat giro el cap per no mirar-lo i penso que ja estic quasi a dalt, i que la baixada em recuperarà de l'esforç. La baixada se´m fa molt dura, estic cansat i baixar cansat no es gens agradable, durant la ruta he anat prenent gels i alguna barreta, la última ha sigut abans de començar a pujar, quant soc practicament a Llagostera, em comença a entrenar una mica de son......... ui ui ui, crec que el meu cos em vol dir algu i no precisament que esta be, ara ja veig que la coca-cola l'hauria d'haver acompanyat d'algu solid, ara ja soc a Llagostera i intento recuperar-me una mica, pero sortint de Llagostera, veig els tobogants que m'acompanyaran fins a Cassà i trobo a faltar un company per motivar-me, pero intento no defallir. Arribo a Cassà i ja tiro mes de cap que de cames, a la sortida de Cassà i abans d'arribar a llambilles, em paro a la benzinera per menjar i beure una mica, sembla que m'entra molt be. Recordo que a llambilles hi ha uns banys a l'antiga estació, i acabo d'estirar fins alla per reomplir els bidons amb aigua i refrescar-me una mica, es miraculos, omplo un dels bidons amb aigua, no per veure, sino per frcar-me, i em sento de nou ciclista, la tornada fins a Sarria la faig tranquil, pero a bon ritme, mentre em vaig refrescant amb l'aigua.

Arribo a casa molt feliç per la ruta i per haver sobreviscut a la meva primera crisi a la carretera. Ara toca descansar i preparar-se pel vespre, hi ha cursa de muntanya.

A les 19:00 passen l'Eric i la Gemma per casa per anaca tots junts cap a Boadella, es una cursa de 13Km per muntanya i nocturna, no he descansat gaire, pero extranyament no em sento molt cansat, tinc la sensació que n moment a l'altre les meves cames marxaran corrent.

Arribem a Boadella i ens diuen que la cursa es retrassa, algun "gracios" s'ha dedicat a descamarcar el circuit i marcar una alternativa que no te sortida, menys mal que se n'han adonat.

Finalment podem sortir i fem els primers kilometres amb l'Eric a mode d'escalfament, a mi les sortides tranquiles no em van, pero tampoc es el dia per fer grans alardes de poder, quan comencen les primeres rampes, ja em despedeixo de l'Eric que porta millor ritme que jo, vaig mantinguent un ritme molt lent pero constant, quan la pujada se suavitza vaig apretant i em sento comode, pero en un tram molt rocos amb pedra suelta, acabo tocant el terra amb la ma per haver posat un peu en fals, aqui començo a veure que la coordinació de cames no es la millor, i que em puc jugar una lesió, no es pas el que voldria ara, un esguinç???? nooooooo
Aixi que als trams mes tecnics i complicats, decideixo afluixar el ritme i fins i tot caminar, aixo em provoca que quan puc correr, hagi d'arrrencar de nou el ritme, i en el meu estataixo es fa força complicat, fa estona que no veig a ningu ni per davant ni per darrera, aixiq ue dedueixo que soc l'últim, la cursa per mi ha acabat, ara simplement tinc un repte, acabar i acabar sense lesionar-me, al passar per un tram ple de fulles, poso el peu en un forat enorme, per sort poso el peu totalment pla, pero de nou em ve a la ment el repte del cap de setmana següent, la triatlo de dissabte i la de diumenge, no voldria pas haver de renunciar per una lesió a al cursa, aixi que de nou xino-xano i anar fent, arribo a l'ultim control, una ampolla d'aigua per sobre i cap avall, m'ofereixen la possibilitat de baixar amb el cotxe, pero no estic pas malament fisicament, simplement estic al meu ritme, la última trialera de baixadade nou m'obliga a fer-la suau, es molt tecnica i amb pedres sueltes, nomes faltaria fer-se mal ara.

Arribo al final, menjo i agafo una mica mes d'aigua.

S'ha acabat el dia

BIKE:

135,5Km
06:04:09
5313Kcal
1485m+
F.C. 133ppm
Vmitja: 22,8Km/h

CURSA:

13,7Km
01:49:23
2062Kcal
395m+
F.C. 155ppm
Vmitja: 7:53min/km

La proxima mes i millor