CERCA AL BLOG O ALS BLOGS RECOMENATS

divendres, 9 de desembre del 2011

PEREZOSO´S TEAM

Be, sembla que últimament les lesions i mes en concret la mandra, no tenen pietat del nostre "equip", aixi que despres de molt de temps de buscar un nom, sembla que ens l'hem guanyat a pols, ens estem tornant uns PEREZOSOS.


PEREZOSOS'S TEAM
Últimament s'esta fent molt complicat, sortir a entrenar acompanyat de mes d'una persona, per sort, sembla que l'Albert 2 mesos despres que agafes la bici per últim cop (la cursa de Sarria), ha recordat que a baix al parking i tenia una bici, aixi que despres d'un parell de sortides a Rocacorba, l'he convencut perque s'apunti a la cursa de btt per parelles que fan a LLagostera l' 11 de Desembre.

Esperem que no siguin molt cruels amb nosaltres.

diumenge, 13 de novembre del 2011

1º CURSA MONTMELO


La cronica de la 1ª CURSA 10 KM RACC AL CIRCUIT DE MONTMELO - RICARD i EDU




El dia 13 de Novembre es presentava un nou repte a la nostra curta tradició de carreres populars, la 1era Cursa de Montmeló. A més a més era la primera cursa a on la representació del Perezoso´s Team era responsabilitat totalment meva, degut a la baixa d’ última hora d’ en Xevi després de les males sensacions que va tenir durant la cursa del carrer Nou. Tot i així encara vaig poder enganyar a l’ Edu, alias Chapa, en aquesta la meva primera experiència amb una cursa de 10 km.

Ens varem aixecar amb unes ganes d’ arribar al circuit com mai abans havia tingut, però de camí cap allà les coses semblava que no rutllarien del tot bé. Aigua i més aigua per l’ autopista fins al punt de fins i tot haver de reduir la velocitat en alguns trams degut a la visibilitat tan reduïda que teníem per culpa de la pluja que estava caient.

Arribem al circuit i com per art de màgia, la pluja desapareix i sembla que els núvols ens donaran una treva durant la carrera per tal de tenir una cursa sense pluja. Fem un petit escalfament i cap a dalt del revolt de l’ estadi que era on es trobava la sortida de la cursa.

10:00 del matí i tret de sortida. Amb en Chapa comencem a buscar un ritme bo i tranquil per tal de poder acabar la cursa en menys de 1 hora i al principi ens trobem amb el problema de sempre; molta gent i tothom al seu ritme. Avancem posicions fins a localitzar un forat a on trobar ritme i anar fent tranquil·lament.  

Primera volta be a un ritme bo i un temps de 30:02. Val a dir que el guanyador va arribar només 3 minuts darrera de la nostra primera passada per l’ arribada. Ja només ens queden 4,75km. Jo em trobo prou bé, però arribat a aquest punt en Chapa (cal dir en defensa seva que per temes de feina aquella nit només havia dormit 4 horetes) comença a veure que l’ última volta se li farà molt i molt llarga. Baixem una mica el ritme, per tal de no cremar-nos i aconseguir el nostre objectiu. Anem fent i animant-nos un a l’ altre per tal de que aquesta volta que encara ens queda no sigui un suplici. Just abans d’ arribar al revolt de l’ estadi, la pluja, que ens havia respectat durant tota la cursa començava a aparèixer de nou. 4 gotes però aquesta vegada ja es veia que no pararia. Arribem de nou al revolt de l’ estadi i li dic a l’ Edu que va que només queda una curva i que hem de cremar-ho tot, que hem de morir en aquest tall que ens queda. L’ Edu em diu que no, que no pot, que tiri jo; ho torno a provar dient-li que va que només ens queda un últim esforç i que hem de cremar totes les energies que ens queden , però aquesta vegada no aconsegueixo enganyar-lo, jejeje.

Finalment varem fer un temps de 55:42 quedant a la posició 804, fent 246 avançaments des de la sortida en la posició 1050 (a veure si prenen nota els de la Formula 1 i aprenen alguna cosa, jejejeje) i l’ Edu va entrar en la posició 814 amb un temps de 55:53.

Per ser la primera cursa la veritat és que tan l’ Edu com jo hem quedat satisfets hem acabat cursa i a sobre en menys d’ una hora. OBJECTIUS ACONSEGUITS!!!!!!!!!!!!


diumenge, 16 d’octubre del 2011

33ª CURSA DEL CARRER NOU

El 16 d'octubre, es presentava el segon gran repte desde que vaig decidir començar a fer exercici de nou, i preparar-me per fer triatlons, era una cursa a peu de 10 Km. Correr mai m'havia apasionat, i ara tampoc, pero desde que vaig començar a entrenar l'any passat, havia millorat molt i tot i que ja era concient que els meus ritmes no eren ni de bon tros per guanyar, el meu repte de baixar de l'hora, creia tenir-lo mes que assolit.

Per aquest prova, vaig cambiar l'Albert i l'Axel ( que no van deixar participar a Sarria, i aqui ja no el vaig apuntar), de nou per en Ricard, que faria la cursa de 5Km i per l'Eric que faria com jo la de 10 Km.

Previament a la cursa, el dimarts anteriro varem anar a reconeixer el circuit, primer vaig quedar amb en Ricard i varem fer els 5 Km, que eren planers i es podien fer rapids, i despres amb l'Eric vaig fer els 10 Km, que presentaven com a dificultat que al Km 7 aproximadament començava la pujada a la catedral; els entrenament que havia fet fins ara, era planers o per muntanya, aixi que era una incognita el que passaria; es va fer prou dura, pero tinguent en compte que ja portava els 5Km que havia fet amb en Ricard i 7 amb l'Eric, no em puc queixar ja que la vaig fer sense parar ni caminar, despres de revisar el circuit a un ritme tranquil, varem fer un temps inferiror als 45 minuts.

Amb l'entrenament del dimarts, vaig anar el diumenge a la cursa, amb un clar objectiu d'intentar fer un temps de 45 - 50 minuts, que semblava al meu abast veient els entrenos que duia i sobretot l'entrenament del dimarts; tambe haig de dir que durant tota la setmana em vaig sentir força carregat i em vaig dedicar sobretot a fer estiraments i caminades amb l'Axel per arribar amb les millors condicions possibles.

Arribem el diumenge i fem un lleuger escalfament (massa lleuger), i anem a colocar-nos a la sortida, aqui la cosa ja no pinta be, molta gent i un espai molt petit per on passar tots junts.

Estem com 5 o 10 minuts esperant perque donguin la sortida, donen la sortida, i esperem 1 minut per començar a moure'ns i activar el xip al passar per sota l'arc de sortida, activo el meu pulsometre i sorpresa, no se que passa pero estic a 170 ppm, i encara no he fet 2 passes, dedueixo que deu ser per els nervis i l'espera, al principi tothom surt molt rapid, i jo intento no fixar-me amb l'altre gent i buscar el meu ritme. Rapidament arriba en Ricard a la nostra alçada, ja que ell al fer la cursa de 5, sortia mes enrera, quan encara no hem fet el primer kilometre, veig que avui no sera el meu dia, no agafo ritme, i vaig per sobre de les 180 ppm, em fan mal les cames i li comento a en Ricard que vagi fent ell que no em sento be; l'Eric ha quedat enrera, tampoc troba el seu ritme als primers kilometres; en Ricard em diu que esta be i es queda amb mi,
es un d'aquells moments, que si m'hagues quedat sol, hagues abandonat, aixi que aquesta cursa es d'en Ricard, un cop arribem a la devesa, l'Eric comença a trobar el seu ritme i ens avança, l'unic que queda en aquest moment es animar-lo, en Ricard em segueix animant a mi, quan tornem a passar per davant la sortida, tinc ganes de quedar-me, pero em vingut a fer 10 Km, finalment arribem a la plça indepencia i en Ricard em diu que ell intentarà apretar que ja nomes li queda l'últim kilometre, obviament li donc les gracies per aquests primers kilometres i segueixo amb la meva tortura personal, quan arribem a la bifurcació del carrer nou, evito mirar a la dreta, on acaba la cursa de 5Km, per no tenir temptacions de girar i acabar, segueixo i agafao una ampolla d'aigua a l'avituallament, un glop d'aigua, na mica d'aigua per sobre hi haviam si em recupero una mica, en aquest punt trobo un noi, que sembla que mes o menys va al meu ritme, i decideixo seguir-lo, no puc, porta massa ritme per mi, despres atrapo una noia que va una mica mes lenta que jo, decideixo seguir-la i baixar el ritme, l'unic que vull es acabar i penso que un ritme mes baix em deixarà acabar amb millors sensacions, baixo el ritme i pocs segons despres, em vaig despenjant, no la puc seguir, intento atrapar-la de nou, i m'adono que nomes tinc un ritme, si el baixo malament i si el pujo tambe, aixi que m'adono que haure d'acabar sol, ja que si hi ha algu que porta el mateix ritme que jo, serà impossible que l'atrapi o que m'atrapi ell a mi. Arribo a la pujada de la catedral, que tal i com estava em va semblar eterna, no puc fer-la ocrrent i en algun punt haig de caminar, aqui ja veig que vaig molt malament, a l'entrenament vaig fer-la d'una tirada, finalment acabo i baixo cap a plaça catalunya, la baixada tambe se'm fa molt dificil. A plaça Catalunya, haig de fer una parada, per recuperar l'ale, estic molt alt de pulsacions i vull baixar-les, em paro que estic a 185 ppm, i decideixo parar per intentar recuperar-les fins a 170 si pot ser, pero a la que paro, se'm disparen fins a 191 ppm, aixi que la cosa no va be, i engego de nou, al correr se'm baixen de nou a 185 ppm ( si algu li troba explicació que ho digui ), ja nomes em queden 2 Km, aixi que em decideixo a apretar per acabar d'una vegada per totes, com no tinc cap mena de ritme, vaig batsegades, ara apreto, ara afluixo, pero per lo menys, vaig veient cada vegada mes aprop el final.

Giro a l'esquerra al pont de pedra, i ja veig l'arribada, ultim sprint i s'acaba..... be, aixo em pensava jo.

Aqui be el pitjor de tota la cursa, 1 hora i quart per tornar el xip i recollir una bossa amb els obsequis que no estava ni preparada.


L'organització de la cursa s'ha lluit amb aquest final, l'Eric m'esta esperant i fem tota la cua, per arribar al final sense haver pogut veure ni menjar res, i resulta que Aquarius ja no en queda, suc tampoc, nomes tenen aigua al sol....... vergonyos, no pels diners pagats, sino perque es l'edició 33, i coses aixi no poden passar, no em serveix l'excusa que la plaça s'ha quedat petita i que no els varen donar un lloc per muntar les bosses, tot son excuses, ho trobo patetic, no pots tenir a la gent 1 hora i a sobre donar excuses, simplement demana disculpes i accepta l'error.

Be, finalment el meu marevellos temps va ser:
1282 FRIGOLA BOSCH XAVIER 00:56:15 (TEMPS REAL 55:11) UN MINUT ENTRE ELS PRIMERS QUE VAN SORTIR I ELS QUE ESTAVEM PER DARRERA.


FOTOS


diumenge, 9 d’octubre del 2011

1º TRIATLO MUNTANYA DE LLANÇA

El 9 d'Octubre (un dia despres de cumplir 32 anys), es disputava una triatlo popular de muntanya a Llança, amb l'Eric que per culpa de la lessió, no va poder fer la de Malgrat, varem decidir apuntar-nos, aixi que ben d'hora varem carregar les bicis i cap a LLança.
Ja amb les bicis al cotxe, i junt amb l'Alba, l'Eric i la Gemma, varem anar cap a LLança, ja per el cami, vam veure que el vent i la fred serien el nostre pitjor enemic.

Un cop alla, a preparar les coses i a que ens marquessin (com a les vaques)
Preparem totes les coses per fer les transicions, pero fins a l'ultim moment no ens preparem per el sector de natació, que degut al vent s'ha escurçat moltissim ( de 600 a 100 ), ja que s'havia tornat molt perillos, com un valent decideixo anar a provar l'aigua, i per sorpresa meva, al no haver-hi un gran contrast de temperatura, la trova prou "calenta", de fet la trobo millor que quan vaig fer la triatlo de malgrat a finals de Juliol. Despres de fer un bon escalfament, ens dirigim tots cap a la sortida i....... a l'aigua
Amb l'experiencia de la primera triatlo, i sapiguent que la platja de LLança es poc fonda, aprofito per caminar, i de passo, treure-li gent de sobre l'Eric, que amb els nervis de ser la primera, el pobre no se sent comode a l'aigua, tot i que es un medi on es desenvolupa molt be, un cop puc nedar, agafo un bon ritme i em vaig orientant molt be, surto de l'aigua en bastant bona posició, de fet encara hi ha totes les bicis; haig de dir que el fet que la distancia fos tant curta, fa que un grup de nedadors que havien vingut de Barcelona, no em treguin cap minutada; vaig cap a preparar-me per la bicicleta, i veig que l'Eric a anat mes lent, aixi que afluixo el ritme, pero em diu que tiri, que si pot ja m'atraparà, el primer tram de bici, passa per una especie de riu sec, amb molta pedras, es com intentar pedalar per la platja, i en algun moment haig de posar peu a terra per no caure o per no atropellar la gent que ha caigut, un cop sortim d'aqui, comença una pujada, que amb la força del vent, es veu multiplicada de duresa, aqui al igual que la cursa de sarria no aconsegueixo agafar ritme, fianlment quan estem molt aprop del final de la pujada, sento a l'Eric per darrera, aixi que decideixo afluixar una mica per anar junts, pero ell tampoc va molt fi. Quan veiem el final de la pujada, jo haig de fer una parada, i veient que l'Eric no va molt fi, ell decideix tirar a l'espera que l'atrapi a la baixada. Quan  comencem la baixada, em poso al davant per marcar el ritme, pero l'Eric no li te confiança encara i te por de patir una caiguda i que l'hombro no li agaunti, aixi que a la baixada m'escapo d'ell de nou, i arribo de nou al tram del riu sec, ara encara es mes dificil, ja que hi ha el cansament de la pujada.

Finalement arribo de nou a la plataja per fer la transició, vaig mirant pero no veig a l'Eric, i decideixo tirar, ja que nomes son 2 Km, quan ja estic fent la volta per enfilar cap a la muntanya, veig que l'eric surt de la seva ultima transició. El tram de running, es molt extrany, amb una pujada a una muntanya, que amb el vent que fa, les cintes que senyalitzen el cami, estan molt barrejades.

Finalment he acabat la meva 2ª triatlo, amb una bona lluita, ja que a l'ultima transició he adelantat a un noi, que m'apreta fins al final per recuperar la posició perduda, finalment es meva.
vaig a esperar l'Eric i l'animo a l'ultim tram, porta una noia al davant, que es la primera classificada en noies, no se si es pensa que l'animo a ella, o al veurem animant l'Eric te por de que l'adelanti, pero es marca un sprint final, que ens deixa a tots amb la boca oberta, el primer l'Eric que veu impossible seguir-li el ritme..

Be, finalment acabo la meva segona triatlo el la posició 34


34 21 Xavier Frigola Sarria de T Masculí 9:48:46 10:53:02 1:04:16 0:01:16 0:17:55 21

42 66 Eric Prohias Girona Masculí 9:48:46 10:54:59 1:06:13 0:00:01 0:19:52 66



diumenge, 2 d’octubre del 2011

2º CURSA DE BTT DE SARRIA DE TER

El 2 d'octubre es celebrava a Sarria de Ter, la 2ª Prova de BTT, i siguent al costat de casa i amb lo be que me n'havien parlat, era quasi obligatori no faltar-hi, aixi que despres de la renuncia d'en Ricard i de l'Eric, varem decidir anar-hi amb l'Albert i fitxar un nou component





tot i que nomes posava que l'obligació era dur el casc, i el protava, no el varen deixar participar, no se si sera per les ulleres????












La cursa, començava neutralitzada durant 1 kilometre, per enfilar una mes que dura pujada al golf girona, per asfalt, on tothom ja es va anar posant al seu lloc, el que aixi no ho va fer ho va pagar, ja que la pujada al final encara s'endureix mes.

Passat aquest primer tall, entravem ja a la zona de bosc, on l'embutellament va ser maxim, al final com no peu a terra i uns 2 kilometres caminant i fent cua.

a partir d'aqui ja es aixamplar la pista, i varem poder començar a rodar amb "calma", el recorregut era molt macu, moltes pujades i baixades, corriols i pistes, la cursa en si ja m'havien avisat que era dura, pero no se si va ser per un exces d'entrenament previ, o perque no vaig saber regular exactament la sortida, em va costar molt d'agafar el ritme, i en un moment, vaig haver de fer una parada per deixar anar el grup amb el que anava i intentar buscar sol el meu propi ritme.

A partir d'aquest moment, vaig tenir la sensació que anava millor, tambe haig de dir que durant els primers kilometres vaig trobar molta gent amb avaries o rodes punxades, per sort fa temps que no tinc cap de les 2 coses.

la prova va continuar sense cap mes incidencia i finalment varem arribar a l'anomenda "PUJADA DE LA PIZZA", ja que qui fos capaç de pujar-la tota sobre la bicicleta, rebria com a premi una pizza, es de destacar que ningu la va pujar (crec que incloure aquest tipus de pujades despres de 20 Km, en una marxa popular, no te sentit, tenia la seva "gracia" pujar-la apeu, amb les sabates de bici) per lo tant, al final les pizzes es van sortejar.

Finalment, varem acabar la prova i com a recompensa, un bon entrepa de butifarra i una coca-cola.

FOTOS

CLASSIFICACIÓ - NOMES HI HA LES POSICIONS, NO EL TEMPS, QUE SEGONS EL MEU                   RELLOTGE VA SER DE 1:51:23


diumenge, 25 de setembre del 2011

4º BTT CINGLES DEL LLEMENA

Despres de la "gran" actuació a la triatló de malgrat i d'unes merescudes vacances, vam decidir que era el moment d'incorporar un nou "fitxatge" per la temporada de BTT.





L'Albert, que al igual que l'Eric esta recentment recuperat d'una luxació a l'hombro, i amb poc entrenament.






La nostra primera prova tots 4, va ser al llemena, amb el seu format de volta curta de 22 Km

BTT CINGLES DE LA LLEMENA

La prova, va ser molt divertida, i amb molt bon dia, en Ricard va tenir un petit problema durant la cursa, basicament se li va oblidar que necessitava omplir la panxa abans de buidar-la amb l'esforç, i varem tenir una visita durant la prova "el hombre del mazo", sort que una anima caritativa que passava per alla li va oferir un gel (sense cost); encara hi ha gent que es preocupa quan un "company" necessita ajuda; i li va permetre acabar. Estem segurs que a les proximes proves no se li oblida d'esmorzar una mica





El tipic esmorzar de triatleta










A part de l'anecdota d'en Ricard, per la resta tot va sortir prou be.

FOTOS

CLASSIFICACIONS


15505XAVIER FRIGOLA BOSCH5051:09:01





28507ERIC PROHIAS GILABERT5071:15:52





63508ALBERT DANIEL BELLIDO5081:23:55
64506RICARD DE LUZ CHUECA5061:25:22

diumenge, 31 de juliol del 2011

X TRIATLO POPULAR DE MALGRAT - 31/07/2011

Be, finalment havia arribat el gran dia, i per sort, els ultims dies hem sentia amb poques ganes de participar, fet que va fer que la nit anterior pogues dormir tranquilament, i amb tot preparat per l'endema.

A primera hora, carreguem la bici al cotxe, i junt amb l'Alba ens dirigim cap a Malgrat, per trobar-nos amb en Ricard.

Arribem força d'hora, cosa que ens permet trobar un aparcament a la sombra i proxim a on es disputava la prova i on s'havien de recollir els dorsals, com era la primera prova, abans de res, anem a fer una ullada als boxes hi ha recollir els dorsals.

El primer que veig es que els boxes no estan marcats i aqui el primer que arriba posa la bicicleta a on mes li agrada, aqui un que es gat vell en aixo de le triatlons (si les revistes dona experiencia, sino res de res), intento colocar la bici el mes aprop possible de l'entrada-sortida, aixi m'estalviare de caminar entre transició i transició, tampoc em vull colocar al mig, per no estorvar a la gent que ja sap a que be, per sort em coloca al costat d'uns nois que no es la primera vegada que venen i m'ajuden una mica, lo millor va ser que al sortir de l'aigua, ells ja no tenien les bicis i vaig poder fer tranquilament sense molestar ni ser molestat.

Li reservo un lloc a en Ricard, que arriba mes tard i decidim anar a provar l'aigua.... si es 31 de Juliol, pero esta fred i fa mal dia, inclus abans de sortir arriben a caure 4 gotes, pero res de l'altre mon. Arriben l'Eric i la Gemma, que han vingut a animar-nos.

Anem al breefing on ens expliquen com anira tot, no m'entero de res, l'unic que ser es que les boies estan molt lluny.

Ens coloquem al lloc, i casi no tenim temps de desitjar-nos sort amb en Ricard que ja estem corrent, aqui be un dels pitjors moments, no se on posar-me, nomes noto cames per davant que em donen patades i mans per darrera i els costats que em donen cops, en una d'aquestes noto una persona que m'esta nedant per sobre l'esquena (mira que no soc precisament petit), l'aigua no es un medi que m'agradi molt i decideixo treureme'l de sobre amb la mateixa educació que ell se m'ha pujat a l'esquena, o sigui d'un cop de colze, hem sap greu "company"; finalment surtim de l'aigua (se m'ha fet etern), bastant marejat i amb la sensació que no podre acabar. Sorpresa, entre 500 persones, em sortit junts amb en Ricard, perfecte si podem mantenir el ritme anirem junts, ho parlem i decidim que si, que ens anirem esperant, i aixi superarem aquest primer triatlo (per sort, va ser una decisió mes que encertada); ens posem la roba de bici, amb molts problemes per l'esforç de l'aigua, i enfilem cap al recorregut que no sabem com acaba, anem  reservant, tot i que la bici es lo nostre, a la primera pujada, noto que la cadena em salta, massa oli, li passo una mica el gua per la cadena i ja esta solucionat, en Ricard ha marxat uns metres, tampoc era qüestio de parar-lo a mitja pujada, tota la pujada el vaig veient a 10m per davant meu, pero li dic que tiri, ja ens atraparem a la baixada o al pla, vaig adalantant gent, molta gent m'adelanta a mi, i tot de gent que hi ha per les cases ens anima. A la última pujada dura, que es asfaltada, ja tenia previst apretar, que l'asfalt se'm dona molt be, hi ha mes despres venia una llarga baixada que ens permetria recuperar, en Ricard prefereix reservar i posa peu a terra, cosa que fa que al final de la pujada ens reagrupem, ara be la baixada i em poso a tirar, aqui adelantem molta gent, inclus en un moment que es forma un embus, adelantem a un grup per un marge, quan arribem al final de la baixada, de cop be el desconegut, el tram que ens haviem saltat, te mes pujades..... les salvem com poden, animant-nos un a l'altre (sort que anavem junts), arrivem al tram d'asfalt que ja ens porta de nou als boxes i en un primer moment comencem a apretar, de cop decidim reservar, ja que ara be el tram de correr, i no es precisament el nostre fort, ni sabem com ens trobarem. Finalment arribem de nou al box, deixem les bicis; ja hi ha molta gent que esta acabant d'esmorçar, hi ha nosaltres ens queda correr encara; ens posem les bambes per correr i vinga som-hi que aixo ja esta, durant tota l'estona de les transicions, l'Alba ens va fent fotos i animant, l'Eric i la Gemma tambe, i l'Eric suposo que amb força rabia per no poder estar amb nosaltres; el tram de correr, es pura supervivencia, ens anem animant amb en Ricard i decidim entrar junts a l'arribada, quan ja estem de tornada, intentem apretar, haviam si podem adelantar a algu, i aixi es. Quant falten poc mes de 5 - 10 metres per arribar, sento a l'Eric que diu: VA L'ULTIM ESPRINT", aixi que decideixo fer un últim esprint i acabo arribant 1 o 2 segons per davant d'en Ricard.

Be aixo s'ha acabat, hem sobreviscut i ens ho hem passat molt be, la proxima millor.

FOTOS

finalment la classificació va ser:


316
203
FRIGOLA BOSCHXAVIER1:23:10
MASCULÍ 30-40










318
236
DE LUZ CHUECARICARD1:23:15
MASCULÍ 30-40



SI A ALGU LI INTERESSA PARTICIPAR, NO DEIXEU DE MIRAR LA WEB DEL CLUB DE MALGRAT



dimecres, 20 de juliol del 2011

PREVIA - X TRIATLO POPULAR DE MALGRAT

Despres del nostre intent fracassat de participar a la triatlo per relleus de banyoles, i tal i com haviem decidit, varem inscriurens a la nostra primera triatlo, que es disputaria el 31 de Juliol a Malgrat.

En aquest cas nomes en Ricard i Jo ens varem apuntar, ja que l'Eric seguia amb la seva recuperació despres de la luxació, tot i qu no era per falta de ganes.

Com a bons "professionals" varem quedar per anar a investigar el recorregut de la BTT, tampoc ens en varem acabar de sortir, i ens varem perdre al final del recorregut, aixo va provocar que el dia de la prova anessim una mica perduts a l'ultim tram.

Tambe varem aprofitar per anar a nedar un dia al mar, aprofitant que jo era a Sant Antoni i en Ricard seria a Platja d'Aro (finalment va venir de Girona). Varem aprofitar per nedar a la platja de Sant Antoni, i despres enllaçar amb una mica de running, era la nostra primera incursió al mon de les transicions, tot i que si mai heu vist una duatlo i triatlo, lo nostra va ser espectacular, varem sortir de l'aigua, mes marejats que res, tovallola, dutxa per treure sal, cap al passeig amb la tovallola, fora sorra dels peus, posar mitjons i bambes, total que la transició, ens hagues permes anar a prendre'ns un cafe i tot.

Be, les sensacions no varen ser dolentes, i amb aixo ens varem quedar per anar a fer la triatlo, en Ricard va estrenar el seu nou mono de triatlo.

dijous, 30 de juny del 2011

III TRIATLO POPULAR PER RELLEUS BANYOLES



Un cop inscrits, varem decidir anar a fer una prospecció dels circuits, aixi que un dia per la tarda despres de treballar (si soc un dels privilegiats que te feina), vaig decidir agafar el cotxe i anar a fer una volta al llac.

7 Km a un ritme de 5:30 - 6:00 min/km, doncs el meu temps era de 38 a 42 min, pero amb l'intencio de rebaixar-lo fins als 35 min (aqui podeu riure), la prova va ser un estrepitos fracas, basicament mai havia anat a correr fora dels meus llocs habituals, i vaig intentar sortir a apretar per assolir el meu repte dels 35 min. vaig acabar ofegat, havent de parar pel cami, i amb uns 45 min si no recordo malament, de les parades que vaig fer.
En aquell moment vaig pensar, no passa res, queda 1 setmana per preparar-se (amb 1 setmana pretenia baixar 10 min el meu registre!!!!!!), quan ho recordo, encara em fa mes gracia.

La següent prospecció a fer, era la del tram de btt, aixi que varem agafar una tarda amb en Ricard i varem enfilar cap a banyoles a veure el recorregut, obviament, en una zon que no coneixiem, i amb un trist paper amb un mapa impres de google maps, ens varem perdre, pero la prova no semblava tenir grans dificultats.

El tram de natació, no el varem anar a revisar, ja que no semblava que hi haguessin grans pujades ni zones tecniques al recorregut, varem deixar que l'eric seguis el seu pla de piscina.

Finalment el dijous abans de la prova, ens varem reunir els 3 TRIATLETES a Fontajau, per fer una sessió suau de running, ja que a l'Eric el fisió li havia donat permis per començar a correr (va ser una mala decisió), jo abans de fer els 7Km, vaig parar perque tenia males sensacions, en Ricard va parar amb mi, no se si per solidaritat o per no haver-ho fet primer, l'Eric va fer una mica mes temps, ja que se sentia comode. Mentre l'Eric feia els ultims Km del seu entrenament, amb en Ricard, feiem uns estiraments.


Finalment, l'Eric va acabar la seva sessió de running (posteriorment sabriem que seria la ultima de l'estiu), i varem quedar per el dissabte.

L'Eric va marxar amb la seva moto, tot i que no molt lluny, ja que nomes pujar la rampa del pavello de Fontajau, la roda del darrera li va patinar, i aqui es van esvair totes les opcions de participar al triatlo, caiguda tonta i hombro dislocat, cap al trueta hi ha fer bondat.

Un altre any serà.... Agrair als organitzadors, que tot i estar clarament especificat que no es retornaria l'import de la prova, despres d'explicar-nos el nostre cas, ens varen retornar integrament l'import de l'incripció. Sabiem que teniem l'opció de buscar un altre nedador, pero ens feia gracia participar als tres junts, ja que aixo ho haviem engegat tots 3.












dimarts, 10 de maig del 2011

PREPARACIÓ PER LA PRIMERA TRIATLO

Be, despres d'anar entrenant i patint les lesions que ens anaven caient, un dels mes perjudicats va ser l'Eric, que va patir una tendinitis al genoll (mereix una entrada apart) i en Ricard amb els seus eterns problemes als genolls. Per part meva, la meva lesió era extranya, quan corria mes de 25-30 min, començava a notar un formigueuig als peus, i posteriorment se m'adormien i no els notava, una sensació molt momlesta, que es solucionava, parant un moment i fent un lleuger massatge (tambe mereix una entrada apart).

Finalment varem decidir que el mes convenient era apuntar-nos a una triatlo assequible (popular), i vam coincidir en fer la X TRIATLO POPULAR DE MALGRAT que es celebrava a finals de Juliol, i amb unes distancies assequibles, i el mes important el sector de bici era amb btt, donat que ningu tenia bici de carretera, varem trobar-ho un punt a favor.

Tot buscant per la web, varem descobrir que a Banyoles feien un triatlo popular i per relleus, algu que ens va animar a provar-nos, ja que mai haviem fet cap mena de transició, ni experimentat el que d'una cursa.

Com l'eric encara seguia amb la seva tendinitis, i en Ricard estava una mica fotut dels genolls, varem decidir que l'equip seria

NEDADOR - ERIC
CORREDOR - XEVI
CICLISTA- RICARD

La prova consistia dels següents trams:


Els segments a disputar seran, per aquest ordre:
1er.- Natació: 1.100m (aprox.), recorregut per l’Estany, des de la zona de sortida de
regates (davant del camp de futbol) fins al Club Natació Banyoles.
2on.- Cursa a peu: 7km (aprox.), una volta a l’Estany.
3er.- Circuit BTT : 13km (aprox.), recorregut en bicicleta de muntanya pels turons del
voltant de l’Estany. La dificultat física i tècnica del circuit serà mitja/baixa.

Tambe ens vam decidir que fos l'eric el nedador, ja que era l'unic capaç de superar aquesta distancia, ja que portava mes temps que la resta nedant.