CERCA AL BLOG O ALS BLOGS RECOMENATS

diumenge, 16 d’octubre del 2011

33ª CURSA DEL CARRER NOU

El 16 d'octubre, es presentava el segon gran repte desde que vaig decidir començar a fer exercici de nou, i preparar-me per fer triatlons, era una cursa a peu de 10 Km. Correr mai m'havia apasionat, i ara tampoc, pero desde que vaig començar a entrenar l'any passat, havia millorat molt i tot i que ja era concient que els meus ritmes no eren ni de bon tros per guanyar, el meu repte de baixar de l'hora, creia tenir-lo mes que assolit.

Per aquest prova, vaig cambiar l'Albert i l'Axel ( que no van deixar participar a Sarria, i aqui ja no el vaig apuntar), de nou per en Ricard, que faria la cursa de 5Km i per l'Eric que faria com jo la de 10 Km.

Previament a la cursa, el dimarts anteriro varem anar a reconeixer el circuit, primer vaig quedar amb en Ricard i varem fer els 5 Km, que eren planers i es podien fer rapids, i despres amb l'Eric vaig fer els 10 Km, que presentaven com a dificultat que al Km 7 aproximadament començava la pujada a la catedral; els entrenament que havia fet fins ara, era planers o per muntanya, aixi que era una incognita el que passaria; es va fer prou dura, pero tinguent en compte que ja portava els 5Km que havia fet amb en Ricard i 7 amb l'Eric, no em puc queixar ja que la vaig fer sense parar ni caminar, despres de revisar el circuit a un ritme tranquil, varem fer un temps inferiror als 45 minuts.

Amb l'entrenament del dimarts, vaig anar el diumenge a la cursa, amb un clar objectiu d'intentar fer un temps de 45 - 50 minuts, que semblava al meu abast veient els entrenos que duia i sobretot l'entrenament del dimarts; tambe haig de dir que durant tota la setmana em vaig sentir força carregat i em vaig dedicar sobretot a fer estiraments i caminades amb l'Axel per arribar amb les millors condicions possibles.

Arribem el diumenge i fem un lleuger escalfament (massa lleuger), i anem a colocar-nos a la sortida, aqui la cosa ja no pinta be, molta gent i un espai molt petit per on passar tots junts.

Estem com 5 o 10 minuts esperant perque donguin la sortida, donen la sortida, i esperem 1 minut per començar a moure'ns i activar el xip al passar per sota l'arc de sortida, activo el meu pulsometre i sorpresa, no se que passa pero estic a 170 ppm, i encara no he fet 2 passes, dedueixo que deu ser per els nervis i l'espera, al principi tothom surt molt rapid, i jo intento no fixar-me amb l'altre gent i buscar el meu ritme. Rapidament arriba en Ricard a la nostra alçada, ja que ell al fer la cursa de 5, sortia mes enrera, quan encara no hem fet el primer kilometre, veig que avui no sera el meu dia, no agafo ritme, i vaig per sobre de les 180 ppm, em fan mal les cames i li comento a en Ricard que vagi fent ell que no em sento be; l'Eric ha quedat enrera, tampoc troba el seu ritme als primers kilometres; en Ricard em diu que esta be i es queda amb mi,
es un d'aquells moments, que si m'hagues quedat sol, hagues abandonat, aixi que aquesta cursa es d'en Ricard, un cop arribem a la devesa, l'Eric comença a trobar el seu ritme i ens avança, l'unic que queda en aquest moment es animar-lo, en Ricard em segueix animant a mi, quan tornem a passar per davant la sortida, tinc ganes de quedar-me, pero em vingut a fer 10 Km, finalment arribem a la plça indepencia i en Ricard em diu que ell intentarà apretar que ja nomes li queda l'últim kilometre, obviament li donc les gracies per aquests primers kilometres i segueixo amb la meva tortura personal, quan arribem a la bifurcació del carrer nou, evito mirar a la dreta, on acaba la cursa de 5Km, per no tenir temptacions de girar i acabar, segueixo i agafao una ampolla d'aigua a l'avituallament, un glop d'aigua, na mica d'aigua per sobre hi haviam si em recupero una mica, en aquest punt trobo un noi, que sembla que mes o menys va al meu ritme, i decideixo seguir-lo, no puc, porta massa ritme per mi, despres atrapo una noia que va una mica mes lenta que jo, decideixo seguir-la i baixar el ritme, l'unic que vull es acabar i penso que un ritme mes baix em deixarà acabar amb millors sensacions, baixo el ritme i pocs segons despres, em vaig despenjant, no la puc seguir, intento atrapar-la de nou, i m'adono que nomes tinc un ritme, si el baixo malament i si el pujo tambe, aixi que m'adono que haure d'acabar sol, ja que si hi ha algu que porta el mateix ritme que jo, serà impossible que l'atrapi o que m'atrapi ell a mi. Arribo a la pujada de la catedral, que tal i com estava em va semblar eterna, no puc fer-la ocrrent i en algun punt haig de caminar, aqui ja veig que vaig molt malament, a l'entrenament vaig fer-la d'una tirada, finalment acabo i baixo cap a plaça catalunya, la baixada tambe se'm fa molt dificil. A plaça Catalunya, haig de fer una parada, per recuperar l'ale, estic molt alt de pulsacions i vull baixar-les, em paro que estic a 185 ppm, i decideixo parar per intentar recuperar-les fins a 170 si pot ser, pero a la que paro, se'm disparen fins a 191 ppm, aixi que la cosa no va be, i engego de nou, al correr se'm baixen de nou a 185 ppm ( si algu li troba explicació que ho digui ), ja nomes em queden 2 Km, aixi que em decideixo a apretar per acabar d'una vegada per totes, com no tinc cap mena de ritme, vaig batsegades, ara apreto, ara afluixo, pero per lo menys, vaig veient cada vegada mes aprop el final.

Giro a l'esquerra al pont de pedra, i ja veig l'arribada, ultim sprint i s'acaba..... be, aixo em pensava jo.

Aqui be el pitjor de tota la cursa, 1 hora i quart per tornar el xip i recollir una bossa amb els obsequis que no estava ni preparada.


L'organització de la cursa s'ha lluit amb aquest final, l'Eric m'esta esperant i fem tota la cua, per arribar al final sense haver pogut veure ni menjar res, i resulta que Aquarius ja no en queda, suc tampoc, nomes tenen aigua al sol....... vergonyos, no pels diners pagats, sino perque es l'edició 33, i coses aixi no poden passar, no em serveix l'excusa que la plaça s'ha quedat petita i que no els varen donar un lloc per muntar les bosses, tot son excuses, ho trobo patetic, no pots tenir a la gent 1 hora i a sobre donar excuses, simplement demana disculpes i accepta l'error.

Be, finalment el meu marevellos temps va ser:
1282 FRIGOLA BOSCH XAVIER 00:56:15 (TEMPS REAL 55:11) UN MINUT ENTRE ELS PRIMERS QUE VAN SORTIR I ELS QUE ESTAVEM PER DARRERA.


FOTOS


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada