33ª CURSA DEL CARRER NOU

El 16 d'octubre, es presentava el segon gran repte desde que vaig decidir començar a fer exercici de nou, i preparar-me per fer triatlons, era una cursa a peu de 10 Km. Correr mai m'havia apasionat, i ara tampoc, pero desde que vaig començar a entrenar l'any passat, havia millorat molt i tot i que ja era concient que els meus ritmes no eren ni de bon tros per guanyar, el meu repte de baixar de l'hora, creia tenir-lo mes que assolit.

Per aquest prova, vaig cambiar l'Albert i l'Axel ( que no van deixar participar a Sarria, i aqui ja no el vaig apuntar), de nou per en Ricard, que faria la cursa de 5Km i per l'Eric que faria com jo la de 10 Km.

Previament a la cursa, el dimarts anteriro varem anar a reconeixer el circuit, primer vaig quedar amb en Ricard i varem fer els 5 Km, que eren planers i es podien fer rapids, i despres amb l'Eric vaig fer els 10 Km, que presentaven com a dificultat que al Km 7 aproximadament començava la pujada a la catedral; els entrenament que havia fet fins ara, era planers o per muntanya, aixi que era una incognita el que passaria; es va fer prou dura, pero tinguent en compte que ja portava els 5Km que havia fet amb en Ricard i 7 amb l'Eric, no em puc queixar ja que la vaig fer sense parar ni caminar, despres de revisar el circuit a un ritme tranquil, varem fer un temps inferiror als 45 minuts.

Amb l'entrenament del dimarts, vaig anar el diumenge a la cursa, amb un clar objectiu d'intentar fer un temps de 45 - 50 minuts, que semblava al meu abast veient els entrenos que duia i sobretot l'entrenament del dimarts; tambe haig de dir que durant tota la setmana em vaig sentir força carregat i em vaig dedicar sobretot a fer estiraments i caminades amb l'Axel per arribar amb les millors condicions possibles.

Arribem el diumenge i fem un lleuger escalfament (massa lleuger), i anem a colocar-nos a la sortida, aqui la cosa ja no pinta be, molta gent i un espai molt petit per on passar tots junts.

Estem com 5 o 10 minuts esperant perque donguin la sortida, donen la sortida, i esperem 1 minut per començar a moure'ns i activar el xip al passar per sota l'arc de sortida, activo el meu pulsometre i sorpresa, no se que passa pero estic a 170 ppm, i encara no he fet 2 passes, dedueixo que deu ser per els nervis i l'espera, al principi tothom surt molt rapid, i jo intento no fixar-me amb l'altre gent i buscar el meu ritme. Rapidament arriba en Ricard a la nostra alçada, ja que ell al fer la cursa de 5, sortia mes enrera, quan encara no hem fet el primer kilometre, veig que avui no sera el meu dia, no agafo ritme, i vaig per sobre de les 180 ppm, em fan mal les cames i li comento a en Ricard que vagi fent ell que no em sento be; l'Eric ha quedat enrera, tampoc troba el seu ritme als primers kilometres; en Ricard em diu que esta be i es queda amb mi,

es un d'aquells moments, que si m'hagues quedat sol, hagues abandonat, aixi que aquesta cursa es d'en Ricard, un cop arribem a la devesa, l'Eric comença a trobar el seu ritme i ens avança, l'unic que queda en aquest moment es animar-lo, en Ricard em segueix animant a mi, quan tornem a passar per davant la sortida, tinc ganes de quedar-me, pero em vingut a fer 10 Km, finalment arribem a la plça indepencia i en Ricard em diu que ell intentarà apretar que ja nomes li queda l'últim kilometre, obviament li donc les gracies per aquests primers kilometres i segueixo amb la meva tortura personal, quan arribem a la bifurcació del carrer nou, evito mirar a la dreta, on acaba la cursa de 5Km, per no tenir temptacions de girar i acabar, segueixo i agafao una ampolla d'aigua a l'avituallament, un glop d'aigua, na mica d'aigua per sobre hi haviam si em recupero una mica, en aquest punt trobo un noi, que sembla que mes o menys va al meu ritme, i decideixo seguir-lo, no puc, porta massa ritme per mi, despres atrapo una noia que va una mica mes lenta que jo, decideixo seguir-la i baixar el ritme, l'unic que vull es acabar i penso que un ritme mes baix em deixarà acabar amb millors sensacions, baixo el ritme i pocs segons despres, em vaig despenjant, no la puc seguir, intento atrapar-la de nou, i m'adono que nomes tinc un ritme, si el baixo malament i si el pujo tambe, aixi que m'adono que haure d'acabar sol, ja que si hi ha algu que porta el mateix ritme que jo, serà impossible que l'atrapi o que m'atrapi ell a mi. Arribo a la pujada de la catedral, que tal i com estava em va semblar eterna, no puc fer-la ocrrent i en algun punt haig de caminar, aqui ja veig que vaig molt malament, a l'entrenament vaig fer-la d'una tirada, finalment acabo i baixo cap a plaça catalunya, la baixada tambe se'm fa molt dificil. A plaça Catalunya, haig de fer una parada, per recuperar l'ale, estic molt alt de pulsacions i vull baixar-les, em paro que estic a 185 ppm, i decideixo parar per intentar recuperar-les fins a 170 si pot ser, pero a la que paro, se'm disparen fins a 191 ppm, aixi que la cosa no va be, i engego de nou, al correr se'm baixen de nou a 185 ppm ( si algu li troba explicació que ho digui ), ja nomes em queden 2 Km, aixi que em decideixo a apretar per acabar d'una vegada per totes, com no tinc cap mena de ritme, vaig batsegades, ara apreto, ara afluixo, pero per lo menys, vaig veient cada vegada mes aprop el final.

Giro a l'esquerra al pont de pedra, i ja veig l'arribada, ultim sprint i s'acaba..... be, aixo em pensava jo.

Aqui be el pitjor de tota la cursa, 1 hora i quart per tornar el xip i recollir una bossa amb els obsequis que no estava ni preparada.


L'organització de la cursa s'ha lluit amb aquest final, l'Eric m'esta esperant i fem tota la cua, per arribar al final sense haver pogut veure ni menjar res, i resulta que Aquarius ja no en queda, suc tampoc, nomes tenen aigua al sol....... vergonyos, no pels diners pagats, sino perque es l'edició 33, i coses aixi no poden passar, no em serveix l'excusa que la plaça s'ha quedat petita i que no els varen donar un lloc per muntar les bosses, tot son excuses, ho trobo patetic, no pots tenir a la gent 1 hora i a sobre donar excuses, simplement demana disculpes i accepta l'error.

Be, finalment el meu marevellos temps va ser:
1282 FRIGOLA BOSCH XAVIER 00:56:15 (TEMPS REAL 55:11) UN MINUT ENTRE ELS PRIMERS QUE VAN SORTIR I ELS QUE ESTAVEM PER DARRERA.


FOTOS

1º TRIATLO MUNTANYA DE LLANÇA

El 9 d'Octubre (un dia despres de cumplir 32 anys), es disputava una triatlo popular de muntanya a Llança, amb l'Eric que per culpa de la lessió, no va poder fer la de Malgrat, varem decidir apuntar-nos, aixi que ben d'hora varem carregar les bicis i cap a LLança.

Ja amb les bicis al cotxe, i junt amb l'Alba, l'Eric i la Gemma, varem anar cap a LLança, ja per el cami, vam veure que el vent i la fred serien el nostre pitjor enemic.

Un cop alla, a preparar les coses i a que ens marquessin (com a les vaques)

Preparem totes les coses per fer les transicions, pero fins a l'ultim moment no ens preparem per el sector de natació, que degut al vent s'ha escurçat moltissim ( de 600 a 100 ), ja que s'havia tornat molt perillos, com un valent decideixo anar a provar l'aigua, i per sorpresa meva, al no haver-hi un gran contrast de temperatura, la trova prou "calenta", de fet la trobo millor que quan vaig fer la triatlo de malgrat a finals de Juliol. Despres de fer un bon escalfament, ens dirigim tots cap a la sortida i....... a l'aigua

Amb l'experiencia de la primera triatlo, i sapiguent que la platja de LLança es poc fonda, aprofito per caminar, i de passo, treure-li gent de sobre l'Eric, que amb els nervis de ser la primera, el pobre no se sent comode a l'aigua, tot i que es un medi on es desenvolupa molt be, un cop puc nedar, agafo un bon ritme i em vaig orientant molt be, surto de l'aigua en bastant bona posició, de fet encara hi ha totes les bicis; haig de dir que el fet que la distancia fos tant curta, fa que un grup de nedadors que havien vingut de Barcelona, no em treguin cap minutada; vaig cap a preparar-me per la bicicleta, i veig que l'Eric a anat mes lent, aixi que afluixo el ritme, pero em diu que tiri, que si pot ja m'atraparà, el primer tram de bici, passa per una especie de riu sec, amb molta pedras, es com intentar pedalar per la platja, i en algun moment haig de posar peu a terra per no caure o per no atropellar la gent que ha caigut, un cop sortim d'aqui, comença una pujada, que amb la força del vent, es veu multiplicada de duresa, aqui al igual que la cursa de sarria no aconsegueixo agafar ritme, fianlment quan estem molt aprop del final de la pujada, sento a l'Eric per darrera, aixi que decideixo afluixar una mica per anar junts, pero ell tampoc va molt fi. Quan veiem el final de la pujada, jo haig de fer una parada, i veient que l'Eric no va molt fi, ell decideix tirar a l'espera que l'atrapi a la baixada. Quan  comencem la baixada, em poso al davant per marcar el ritme, pero l'Eric no li te confiança encara i te por de patir una caiguda i que l'hombro no li agaunti, aixi que a la baixada m'escapo d'ell de nou, i arribo de nou al tram del riu sec, ara encara es mes dificil, ja que hi ha el cansament de la pujada.

Finalement arribo de nou a la plataja per fer la transició, vaig mirant pero no veig a l'Eric, i decideixo tirar, ja que nomes son 2 Km, quan ja estic fent la volta per enfilar cap a la muntanya, veig que l'eric surt de la seva ultima transició. El tram de running, es molt extrany, amb una pujada a una muntanya, que amb el vent que fa, les cintes que senyalitzen el cami, estan molt barrejades.

Finalment he acabat la meva 2ª triatlo, amb una bona lluita, ja que a l'ultima transició he adelantat a un noi, que m'apreta fins al final per recuperar la posició perduda, finalment es meva.

vaig a esperar l'Eric i l'animo a l'ultim tram, porta una noia al davant, que es la primera classificada en noies, no se si es pensa que l'animo a ella, o al veurem animant l'Eric te por de que l'adelanti, pero es marca un sprint final, que ens deixa a tots amb la boca oberta, el primer l'Eric que veu impossible seguir-li el ritme..

Be, finalment acabo la meva segona triatlo el la posició 34

CLASSIFICACIONS

34 21 Xavier Frigola Sarria de T Masculí 9:48:46 10:53:02 1:04:16 0:01:16 0:17:55 21

42 66 Eric Prohias Girona Masculí 9:48:46 10:54:59 1:06:13 0:00:01 0:19:52 66

FOTOS

2º CURSA DE BTT DE SARRIA DE TER

El 2 d'octubre es celebrava a Sarria de Ter, la 2ª Prova de BTT, i siguent al costat de casa i amb lo be que me n'havien parlat, era quasi obligatori no faltar-hi, aixi que despres de la renuncia d'en Ricard i de l'Eric, varem decidir anar-hi amb l'Albert i fitxar un nou component

tot i que nomes posava que l'obligació era dur el casc, i el protava, no el varen deixar participar, no se si sera per les ulleres????












La cursa, començava neutralitzada durant 1 kilometre, per enfilar una mes que dura pujada al golf girona, per asfalt, on tothom ja es va anar posant al seu lloc, el que aixi no ho va fer ho va pagar, ja que la pujada al final encara s'endureix mes.

Passat aquest primer tall, entravem ja a la zona de bosc, on l'embutellament va ser maxim, al final com no peu a terra i uns 2 kilometres caminant i fent cua.

a partir d'aqui ja es aixamplar la pista, i varem poder començar a rodar amb "calma", el recorregut era molt macu, moltes pujades i baixades, corriols i pistes, la cursa en si ja m'havien avisat que era dura, pero no se si va ser per un exces d'entrenament previ, o perque no vaig saber regular exactament la sortida, em va costar molt d'agafar el ritme, i en un moment, vaig haver de fer una parada per deixar anar el grup amb el que anava i intentar buscar sol el meu propi ritme.

A partir d'aquest moment, vaig tenir la sensació que anava millor, tambe haig de dir que durant els primers kilometres vaig trobar molta gent amb avaries o rodes punxades, per sort fa temps que no tinc cap de les 2 coses.

la prova va continuar sense cap mes incidencia i finalment varem arribar a l'anomenda "PUJADA DE LA PIZZA", ja que qui fos capaç de pujar-la tota sobre la bicicleta, rebria com a premi una pizza, es de destacar que ningu la va pujar (crec que incloure aquest tipus de pujades despres de 20 Km, en una marxa popular, no te sentit, tenia la seva "gracia" pujar-la apeu, amb les sabates de bici) per lo tant, al final les pizzes es van sortejar.

Finalment, varem acabar la prova i com a recompensa, un bon entrepa de butifarra i una coca-cola.

FOTOS

CLASSIFICACIÓ - NOMES HI HA LES POSICIONS, NO EL TEMPS, QUE SEGONS EL MEU                   RELLOTGE VA SER DE 1:51:23