CERCA AL BLOG O ALS BLOGS RECOMENATS

dissabte, 24 de desembre del 2011

DESPEDIDA CICLISTA AL 2011


Ahir al migdia, mentre anava ed cami a recollir l'Axel, vaig fer la proposta de sortir a despedir l'any ciclista, com no podia ser i fent honor al nom de l'equip, nomes en Ricard va respondre a la crida, la resta de perezoso's, van evitar contestar....

Aixi que varem decidir quedar a les 3 a Sant Daniel, en Ricard fent honor al nou proposit de l'any 2012, nomes va arribar 2 minuts tard.

Varem decidir fer una pujada rapida a Sant Miquel; en Ricard va decidir fer una ruta alternativa (els que sigueu de la zona, sabreu la infinitat de variants que hi ha), aixi que varem decidir pujar per la "altrernativa" proposada, durant tota la pujada, vaig posar un ritme haviam si aconseguia deixar en Ricard, pero orgullos que es ell, no es va desenganxar de la roda, fins a la última pujada, ja que s'havia que s'acabava.

Un cop arribats a dalt de Sant Miquel, la parada de rigor, i de nou cap a Girona, baixada rapida per la trialera

En Ricard en plena baixada

i cap avall sense parades.

Ens varem despedir i cap a casa a fer cagar el tio, a mi aquest any, mes coses per la bici, un paravents i un "porta-gels" per les triatlons.


Be, aquesta ha sigut la despedida de la bici, la despedida del running, sera a ritme de cursa, a ritme de San Silvestre..........

divendres, 23 de desembre del 2011

BON NADAL



EL PEREZOSO'S TEAM US DESITJA UN BON NADAL.
I SOBRETOT NO US OBLIDEU D'ANAR ENTRENANT.





diumenge, 18 de desembre del 2011

XVII PEDALADA BTT SANTA LLUCIA

Avui hi havia cursa, i la cosa no es presentava molt be que diguessim.


Tota la setmana salvant un costipat, i aquesta nit, no hi havia manera de dormir, i em sentia molt carregat. L'ultima imatge que recordo del despertador, marcava la 1:59, hi havia quedat amb en Ricard a les 7:30, aixi que havia decidit llevarme a les 6:30 per poder treure l'Axel i que l'Alba pogues descansar.


A les 6:30 sona el despertador, i reconec que he tingut temptacions de trucar a en Ricard i dir-li que no i anava, pero tenia jo la seva bici, aixi que.......... cap amunt. Un bon esmorzar, em vesteixo amb l'uniforme de guerra, i prova presa de contacte amb l'exteriror, el cotxe esta glaçat i el termometre marca -1º.


Preparo totes les coses, i com tinc una mica de mal de cap decideixo que em pendre algu abans de sortir.




Finalment me oblidat de pendrem algu, aixi que truco a en Ricard i li demano que em baixi algu per pendre, em demana si realment vull anar-hi que si em trobo be..... No, no em trobo be, pero me llevat a les 6:30, aixi que endavant. Finalment arribo tard, a les 7:45 ja tenic en Ricard carregat, i espero que el mal de cap se'n vagi.




Arribem sense mes incidents a Sant Feliu, i anem a inscriure'ns, a mi em toca el dorsal 108 hi ha en Ricard el 206 (aqui ja te guanyat). 


Com em vingut amb temps, anem a buscar una cafeteria per fer un cafe, i per el ritual tradicional d'anar a veure el senyor Roca a demanr-li que vetlli per nosaltres.


Ens acabem d'engalanar i decidim quina roba portar. Escalfament i cap a la sortida, avui a la segona linia, tots els que vinguin per darrera hauran d'adelentar-nos, aixi que ja tenim una feina feta. Busco a en Jordi, que m'ha trucat abans dient-me que havia perdut una cala de la sabata i que ja venia (finalment no ha arribat a temps).


Donen les últimes indicacions i coet de sortida, jo tambe surto com un coet, no se fins on em deixarà arribar el meu refredat, aixi que desde un bon principi surto al maxim intentant no despenjar-me, no sabria dir-vos a quines pulsacions anava, ja que el meu sensor s'ha declarat en vaga, i el rellotge a decidit que em marcaria les d'en Ricard, fins que ens hem distanciat que ha deixat de marcar.


La sortida ha sigut molt rapida i planera, aixi que com a mi m'agrad rodar, he anat adelentat a alguns corredors, a mes, abans de la sortida, haviem revisat l'altimetria amb en Ricard, i realment el nostre recorregut nomes tenia una pujada forta al principi, en uns 2-3 Kilometres pujaves uns 200 - 250m, aixi que fins arribar a la pujada, he anat rodant rapid, pero veient que seria dur, em costava molt respirar. hem arribat a la pujada, i he decidit buscar un ritme mes comode per fer els 2-3 Km i ja apretaria despres. la pujada era amb molta roca, i durant força estona, ha tocat posar peu a terra i caminar. En una curva, he vist que en Ricard no venia gaire lluny i he volgut esperar-lo, pero era impossible afluixar o parar, allo era una cua de gent apretant la bicicleta tant per davant com per darrera. Quan ja em pogut pedalar de nou, he hagut de parar, ja que m'ofegava, e pensat que aqui en Ricard m'atraparia, pero no le vist, aixi que he decidit tirar de nou cap amunt. Durant tota la pujada s'han alternat els trams caminar amb els de pedalar, pero la pujada era realment maca, passa que entre tanta gent era impossible, i no volia parar mes. Un cop he arribat a dalt, ha començat un tram molt maco amb pujades i baixades, tant per pistes com per corriols, mentre arribavem al primer avituallament, on la gent ha sigut molt "civica", les bicis parades al mig del cami, el davant que es para per xerrar, un que decideix creuar sense mirar si be algu, si hi ha gent que no parem als avituallaments, i ens agradaria que com a companys que som tots tinguessiu mes respecte. La prova ha anat transitant per aquest bonic tram ja mes amb baixades que pujades, fins arribar a una trialera, que havien marcat amb una senyal de perill (se la mereixia), el noi que duia al davant ha parat, m'ha obligat a desviar-me i treure un peu, cosa que m'ha desestavilitzat i...... excate a terra, sense cap mena de conseqüencia, a aixecar-se rapid i cap a dalt de la bici de nou, un altre corredor adelentat, encara que hagi sigut rodolant, per el corriol he adelentat a força gent que el feia a peu, aqui si que es d'agrair que la gent t'oferis el cami, ja que nomes hi havia una traçada, gairabe sense adonar-me'n he arribat al carril bici on hi havia el desvio de volta curta amb volta llarga, i tornada cap a sant feliu, he començat a rodar amb plat gran i pinyo petit a 35 - 38 Km/h, mirant si tenia algu per davant o per darrera, pero fins a Sant Feliu, he anat completament sol, pero entre el que m'agrada rodar i que s'havia que aixo ja s'acabava, la motivació era maxima, un cop arribat al poble, última pujada per vorejar el camp de futbol i cap a meta, quan era a dalt, he vist l'arribada i e contat unes 6 -7 persones, no m'ho creia, si que havia rodat rapid, pero tambe es veritat que per davant tenia força gent (fent la llarga), aixi que miro enrera, veig que no ve ningu i ja faig l'última apretada, amb la tranquilitat que en els últims 3 Km, no he vist ningu, aixi que finalment arribo i......


Sorpresa 10ª POSICIO amb un temps final de 1:09:42.4.
FINALMENT 19ª POSICIO AMB UN TEMPS DE 1:10:23 A 13 MINUTS DEL GUANYADOR


En Ricard finalment 21ª POSICICIO (recordem que es un PEREZOSO oficial i no entrena)
RICARD 29ª POSICIO AMB UN TEMPS DE 1:23:19


A falta de classificació oficial i fotos, molt feliç d'haver acabat i amb ganes de fer alguna sant silvestre i que se'n vagi el refredat....


CLASSIFICACIONS

dissabte, 17 de desembre del 2011

XVII PEDALADA BTT SANTA LLUCIA - PREVIA

Aquest cap de setmana en principi no hi havia d'haver cursa, pero.......... El dimarts rebo una trucada d'en Jordi, que em diu que el seu cunyat, ha vist que el diumenge a Sant Feliu de Pallerols organitzen una cursa.

Soc debil, nomes necessito que algu faci una proposta, perque m'engresqui, i clar ja i vam ser pel tros, aixi que agafo el movil, hi haviam a qui mes "enganyo".

De bones a primeres, sembla que la gent no esta molt per el tema, pero encara em queden dies, haviam si aconseguim algo.

l'Albert no està gens motivat, hi ha mes te un partit important, aixi que.... una baixa.

L'Eric continua amb l'esquena malament, i prefereix fer net, pero encara tenim algna opció.....

En Ricard es debil i aconsegueixo enganyar-lo perque m'acompanyi, aixi que..... un altre per diumenge que ha caigut.

La setmana no ha sigut molt bona en entrenaments, un costiàt, m'ha tingut parat gairabe tots els dies i  els entrenos han sigut fluixos.

El dissabte, quedem amb en Ricard per posar a punt les bicis, avui tocava neteja i ajust. En Ricard necessitava ajustar la pressió de l'amortidor, aixi que quedem pel mati, i... bicis apunt pel diumenge.....

Em quedat diumenge a les 7:30 per anar cap a Sant Feliu, haviam com anirà el tema......

En breu la cronica de la prova.

BTT SANTA LLUCIA

diumenge, 11 de desembre del 2011

IV MARXA BTT PER PARELLES DE LLAGOSTERA - 11/12/2011

Aquest diumenge dia 11 de Desembre, es feia una marxa amb btt per parelles, unica a les comarques, a LLagostera.

Tot i que ja feia temps que ho sabiem, fins a última hora no varem tenir clar si i aniriem o no, finalment l'Albert que es va animar a última hora i l'Eric que segueix arrossegant problemes a l'esquena varem decidir anar-hi.

L'eric i el seu cosí ferien una parella, que disputaria la cursa llarga de 33Km, i l'Albert i jo defensariem l'honor a la curta de 22Km, aixi tenim opcio a guanyar a les 2 (com veureu mes endevant, l'esperança es l'ultim que es perd). Alla tambe en trobariem amb en Jordi i en Marc, que tambe farien la cursa amb 2 companys mes.

Be, arriba el dia de la cursa, i quedem amb l'Albert per anar cap allà, fa fred i no hi ha moltes ganes de pedalar, arribem a LLagostera, i anem a fer les inscripcions, ens demanen el nom de l'equip, com no PEREZOSO'S TEAM, perque avui entre fred i mal temps, estem perezosos, perezosos.

L'Eric i el seu cosí per no perdre costum, arriben amb el temps just i van a inscriure's. Anem a fer la "última" visita al Sr. Roca, i cap a la Sortida, alla ens trobem amb els companys, en Jordi farà parella amb el seu cunyat (no recordo el nom) i en Marc amb el sogre d'en Jordi (tot queda en familia), tots fem la curta excepte l'Eric i el seu cosi.

Sortim, i ja comencem be, sortim els últims....., en l'equip d'en jordi i en Marc, marxen cap endavant, i l'Eric i el seu cosí, queden atrapats al primer embus, ells tenen que començar a avançar gent, ja que han de pasar els 20 primers kilometres en menys de 2 hores o no els deixaran seguir a la cursa llarga, amb l'Albert anem fent xino-xano, a la cua del grup, anem amb 2 noies i en Joan i Gerard de Radikal Bikes de girona, en Joan es cansa de nosaltres i ens abandona a la nostra sort, l'Albert tampoc va fi i ens quedem sols tancant el grup, be de fet, el que fem es companyia als 2 nois de les motos que tenen la cursa.

Aquest primer sector te rampes bastant dures, i alguna de molt dura, sembla que en algun moment hem apretat o el grup de davant ha afluixat, perque tornem a atrepar a en Gerard (que ja va sol) i la Carla i la Carlota.

Arribem al primer avituallament, i com tampoc hi ha res mes que 4 o 5 barretes, n'agafem un parell i ens tirem per la baixada, que si fos d'esqui estaria marcada com a doble negra (si aixo existeix), ja no som últims, em deixat enrara el grupet de 5 que erem i ara anem sols, en algun moment per davant veiem algú, cosa que ens fa apretar una mica per veure si podem guanyar alguna posició. Ara be un tram de pujades i baixades molt maco, pero combinat amb zones on era impracticable anar sobre la bici, en algun tram, hi ha una corda d'escalada per superar un desnivell, trobo que aixo hauria d'estar especificat abans perque hi ha zones que a nivell d'aficionat, poden ser massa complicades.

Seguim avançant i despres d'una llarga baixada, aqui si fem l'ultima visita al Sr. Roca (com no el trobo, faig pipi en un arbre, suposo que estava en el grup de mes endavant), passem pel control dels 20 Km, a nosaltres no ens afecta, ja que feiem la curta, pero obviament esta tancat, adelantem a un altre equip, en aquest cas, perque un d'ells ha trencat la patilla que uneix el cambi amb el quadre (pel que costa, n'hauriem de dur una a la bossa), aixi que guanyem una altre posició, anem veient gent i apretem per veure si guanyem alguna altre posició, pero l'arribada ja esta molt aprop, i no arribem a l'objectiu.

A l'arribada ja ens i esperen l'Eric i el seu cosí, que no han passat el tall, han reservat massa i quan han volgut apretar ja no hi han sigut a temps, per la proxima, s'ha de sortir mes endavant i no reservar tant, aixo es una cursa.

Finalment em quedat a la cua, i l'Albert a marxat amb males sensacions, pero ens ha promes que s'ha acabat ser un PEREZOSO i es vol posar les piles, per poder disfrutar.

FOTOS -> Aquesta vegada  l'Alba estava malalta i no hem tingut fotografa oficial.

CLASSIFICACIONS

- VOLTA CURTA
- VOLTA LLARGA



32 PEREZOSO TEAM                                      2:50:31

68 300 ALBERT DANIEL BELLIDO                          
69 299 XAVIER BOSCH FRIGOLA                            



26 FERRARI                                            2:30:51

54 328 JOAN COMELLAS COLOMINA                        
55 327 MARC PINEDA GUARDIOLA            



16 ALL-IN                                             2:05:06

33 325 JORDI BUXEDA ARNAU                            
34 326 PACO HERVAS SANTOYO  



44 SOBATS                                             2:30:11

99 195 ERIC PROMIAS GILABERT      



divendres, 9 de desembre del 2011

PEREZOSO´S TEAM

Be, sembla que últimament les lesions i mes en concret la mandra, no tenen pietat del nostre "equip", aixi que despres de molt de temps de buscar un nom, sembla que ens l'hem guanyat a pols, ens estem tornant uns PEREZOSOS.


PEREZOSOS'S TEAM
Últimament s'esta fent molt complicat, sortir a entrenar acompanyat de mes d'una persona, per sort, sembla que l'Albert 2 mesos despres que agafes la bici per últim cop (la cursa de Sarria), ha recordat que a baix al parking i tenia una bici, aixi que despres d'un parell de sortides a Rocacorba, l'he convencut perque s'apunti a la cursa de btt per parelles que fan a LLagostera l' 11 de Desembre.

Esperem que no siguin molt cruels amb nosaltres.

diumenge, 13 de novembre del 2011

1º CURSA MONTMELO


La cronica de la 1ª CURSA 10 KM RACC AL CIRCUIT DE MONTMELO - RICARD i EDU




El dia 13 de Novembre es presentava un nou repte a la nostra curta tradició de carreres populars, la 1era Cursa de Montmeló. A més a més era la primera cursa a on la representació del Perezoso´s Team era responsabilitat totalment meva, degut a la baixa d’ última hora d’ en Xevi després de les males sensacions que va tenir durant la cursa del carrer Nou. Tot i així encara vaig poder enganyar a l’ Edu, alias Chapa, en aquesta la meva primera experiència amb una cursa de 10 km.

Ens varem aixecar amb unes ganes d’ arribar al circuit com mai abans havia tingut, però de camí cap allà les coses semblava que no rutllarien del tot bé. Aigua i més aigua per l’ autopista fins al punt de fins i tot haver de reduir la velocitat en alguns trams degut a la visibilitat tan reduïda que teníem per culpa de la pluja que estava caient.

Arribem al circuit i com per art de màgia, la pluja desapareix i sembla que els núvols ens donaran una treva durant la carrera per tal de tenir una cursa sense pluja. Fem un petit escalfament i cap a dalt del revolt de l’ estadi que era on es trobava la sortida de la cursa.

10:00 del matí i tret de sortida. Amb en Chapa comencem a buscar un ritme bo i tranquil per tal de poder acabar la cursa en menys de 1 hora i al principi ens trobem amb el problema de sempre; molta gent i tothom al seu ritme. Avancem posicions fins a localitzar un forat a on trobar ritme i anar fent tranquil·lament.  

Primera volta be a un ritme bo i un temps de 30:02. Val a dir que el guanyador va arribar només 3 minuts darrera de la nostra primera passada per l’ arribada. Ja només ens queden 4,75km. Jo em trobo prou bé, però arribat a aquest punt en Chapa (cal dir en defensa seva que per temes de feina aquella nit només havia dormit 4 horetes) comença a veure que l’ última volta se li farà molt i molt llarga. Baixem una mica el ritme, per tal de no cremar-nos i aconseguir el nostre objectiu. Anem fent i animant-nos un a l’ altre per tal de que aquesta volta que encara ens queda no sigui un suplici. Just abans d’ arribar al revolt de l’ estadi, la pluja, que ens havia respectat durant tota la cursa començava a aparèixer de nou. 4 gotes però aquesta vegada ja es veia que no pararia. Arribem de nou al revolt de l’ estadi i li dic a l’ Edu que va que només queda una curva i que hem de cremar-ho tot, que hem de morir en aquest tall que ens queda. L’ Edu em diu que no, que no pot, que tiri jo; ho torno a provar dient-li que va que només ens queda un últim esforç i que hem de cremar totes les energies que ens queden , però aquesta vegada no aconsegueixo enganyar-lo, jejeje.

Finalment varem fer un temps de 55:42 quedant a la posició 804, fent 246 avançaments des de la sortida en la posició 1050 (a veure si prenen nota els de la Formula 1 i aprenen alguna cosa, jejejeje) i l’ Edu va entrar en la posició 814 amb un temps de 55:53.

Per ser la primera cursa la veritat és que tan l’ Edu com jo hem quedat satisfets hem acabat cursa i a sobre en menys d’ una hora. OBJECTIUS ACONSEGUITS!!!!!!!!!!!!


diumenge, 16 d’octubre del 2011

33ª CURSA DEL CARRER NOU

El 16 d'octubre, es presentava el segon gran repte desde que vaig decidir començar a fer exercici de nou, i preparar-me per fer triatlons, era una cursa a peu de 10 Km. Correr mai m'havia apasionat, i ara tampoc, pero desde que vaig començar a entrenar l'any passat, havia millorat molt i tot i que ja era concient que els meus ritmes no eren ni de bon tros per guanyar, el meu repte de baixar de l'hora, creia tenir-lo mes que assolit.

Per aquest prova, vaig cambiar l'Albert i l'Axel ( que no van deixar participar a Sarria, i aqui ja no el vaig apuntar), de nou per en Ricard, que faria la cursa de 5Km i per l'Eric que faria com jo la de 10 Km.

Previament a la cursa, el dimarts anteriro varem anar a reconeixer el circuit, primer vaig quedar amb en Ricard i varem fer els 5 Km, que eren planers i es podien fer rapids, i despres amb l'Eric vaig fer els 10 Km, que presentaven com a dificultat que al Km 7 aproximadament començava la pujada a la catedral; els entrenament que havia fet fins ara, era planers o per muntanya, aixi que era una incognita el que passaria; es va fer prou dura, pero tinguent en compte que ja portava els 5Km que havia fet amb en Ricard i 7 amb l'Eric, no em puc queixar ja que la vaig fer sense parar ni caminar, despres de revisar el circuit a un ritme tranquil, varem fer un temps inferiror als 45 minuts.

Amb l'entrenament del dimarts, vaig anar el diumenge a la cursa, amb un clar objectiu d'intentar fer un temps de 45 - 50 minuts, que semblava al meu abast veient els entrenos que duia i sobretot l'entrenament del dimarts; tambe haig de dir que durant tota la setmana em vaig sentir força carregat i em vaig dedicar sobretot a fer estiraments i caminades amb l'Axel per arribar amb les millors condicions possibles.

Arribem el diumenge i fem un lleuger escalfament (massa lleuger), i anem a colocar-nos a la sortida, aqui la cosa ja no pinta be, molta gent i un espai molt petit per on passar tots junts.

Estem com 5 o 10 minuts esperant perque donguin la sortida, donen la sortida, i esperem 1 minut per començar a moure'ns i activar el xip al passar per sota l'arc de sortida, activo el meu pulsometre i sorpresa, no se que passa pero estic a 170 ppm, i encara no he fet 2 passes, dedueixo que deu ser per els nervis i l'espera, al principi tothom surt molt rapid, i jo intento no fixar-me amb l'altre gent i buscar el meu ritme. Rapidament arriba en Ricard a la nostra alçada, ja que ell al fer la cursa de 5, sortia mes enrera, quan encara no hem fet el primer kilometre, veig que avui no sera el meu dia, no agafo ritme, i vaig per sobre de les 180 ppm, em fan mal les cames i li comento a en Ricard que vagi fent ell que no em sento be; l'Eric ha quedat enrera, tampoc troba el seu ritme als primers kilometres; en Ricard em diu que esta be i es queda amb mi,
es un d'aquells moments, que si m'hagues quedat sol, hagues abandonat, aixi que aquesta cursa es d'en Ricard, un cop arribem a la devesa, l'Eric comença a trobar el seu ritme i ens avança, l'unic que queda en aquest moment es animar-lo, en Ricard em segueix animant a mi, quan tornem a passar per davant la sortida, tinc ganes de quedar-me, pero em vingut a fer 10 Km, finalment arribem a la plça indepencia i en Ricard em diu que ell intentarà apretar que ja nomes li queda l'últim kilometre, obviament li donc les gracies per aquests primers kilometres i segueixo amb la meva tortura personal, quan arribem a la bifurcació del carrer nou, evito mirar a la dreta, on acaba la cursa de 5Km, per no tenir temptacions de girar i acabar, segueixo i agafao una ampolla d'aigua a l'avituallament, un glop d'aigua, na mica d'aigua per sobre hi haviam si em recupero una mica, en aquest punt trobo un noi, que sembla que mes o menys va al meu ritme, i decideixo seguir-lo, no puc, porta massa ritme per mi, despres atrapo una noia que va una mica mes lenta que jo, decideixo seguir-la i baixar el ritme, l'unic que vull es acabar i penso que un ritme mes baix em deixarà acabar amb millors sensacions, baixo el ritme i pocs segons despres, em vaig despenjant, no la puc seguir, intento atrapar-la de nou, i m'adono que nomes tinc un ritme, si el baixo malament i si el pujo tambe, aixi que m'adono que haure d'acabar sol, ja que si hi ha algu que porta el mateix ritme que jo, serà impossible que l'atrapi o que m'atrapi ell a mi. Arribo a la pujada de la catedral, que tal i com estava em va semblar eterna, no puc fer-la ocrrent i en algun punt haig de caminar, aqui ja veig que vaig molt malament, a l'entrenament vaig fer-la d'una tirada, finalment acabo i baixo cap a plaça catalunya, la baixada tambe se'm fa molt dificil. A plaça Catalunya, haig de fer una parada, per recuperar l'ale, estic molt alt de pulsacions i vull baixar-les, em paro que estic a 185 ppm, i decideixo parar per intentar recuperar-les fins a 170 si pot ser, pero a la que paro, se'm disparen fins a 191 ppm, aixi que la cosa no va be, i engego de nou, al correr se'm baixen de nou a 185 ppm ( si algu li troba explicació que ho digui ), ja nomes em queden 2 Km, aixi que em decideixo a apretar per acabar d'una vegada per totes, com no tinc cap mena de ritme, vaig batsegades, ara apreto, ara afluixo, pero per lo menys, vaig veient cada vegada mes aprop el final.

Giro a l'esquerra al pont de pedra, i ja veig l'arribada, ultim sprint i s'acaba..... be, aixo em pensava jo.

Aqui be el pitjor de tota la cursa, 1 hora i quart per tornar el xip i recollir una bossa amb els obsequis que no estava ni preparada.


L'organització de la cursa s'ha lluit amb aquest final, l'Eric m'esta esperant i fem tota la cua, per arribar al final sense haver pogut veure ni menjar res, i resulta que Aquarius ja no en queda, suc tampoc, nomes tenen aigua al sol....... vergonyos, no pels diners pagats, sino perque es l'edició 33, i coses aixi no poden passar, no em serveix l'excusa que la plaça s'ha quedat petita i que no els varen donar un lloc per muntar les bosses, tot son excuses, ho trobo patetic, no pots tenir a la gent 1 hora i a sobre donar excuses, simplement demana disculpes i accepta l'error.

Be, finalment el meu marevellos temps va ser:
1282 FRIGOLA BOSCH XAVIER 00:56:15 (TEMPS REAL 55:11) UN MINUT ENTRE ELS PRIMERS QUE VAN SORTIR I ELS QUE ESTAVEM PER DARRERA.


FOTOS


diumenge, 9 d’octubre del 2011

1º TRIATLO MUNTANYA DE LLANÇA

El 9 d'Octubre (un dia despres de cumplir 32 anys), es disputava una triatlo popular de muntanya a Llança, amb l'Eric que per culpa de la lessió, no va poder fer la de Malgrat, varem decidir apuntar-nos, aixi que ben d'hora varem carregar les bicis i cap a LLança.
Ja amb les bicis al cotxe, i junt amb l'Alba, l'Eric i la Gemma, varem anar cap a LLança, ja per el cami, vam veure que el vent i la fred serien el nostre pitjor enemic.

Un cop alla, a preparar les coses i a que ens marquessin (com a les vaques)
Preparem totes les coses per fer les transicions, pero fins a l'ultim moment no ens preparem per el sector de natació, que degut al vent s'ha escurçat moltissim ( de 600 a 100 ), ja que s'havia tornat molt perillos, com un valent decideixo anar a provar l'aigua, i per sorpresa meva, al no haver-hi un gran contrast de temperatura, la trova prou "calenta", de fet la trobo millor que quan vaig fer la triatlo de malgrat a finals de Juliol. Despres de fer un bon escalfament, ens dirigim tots cap a la sortida i....... a l'aigua
Amb l'experiencia de la primera triatlo, i sapiguent que la platja de LLança es poc fonda, aprofito per caminar, i de passo, treure-li gent de sobre l'Eric, que amb els nervis de ser la primera, el pobre no se sent comode a l'aigua, tot i que es un medi on es desenvolupa molt be, un cop puc nedar, agafo un bon ritme i em vaig orientant molt be, surto de l'aigua en bastant bona posició, de fet encara hi ha totes les bicis; haig de dir que el fet que la distancia fos tant curta, fa que un grup de nedadors que havien vingut de Barcelona, no em treguin cap minutada; vaig cap a preparar-me per la bicicleta, i veig que l'Eric a anat mes lent, aixi que afluixo el ritme, pero em diu que tiri, que si pot ja m'atraparà, el primer tram de bici, passa per una especie de riu sec, amb molta pedras, es com intentar pedalar per la platja, i en algun moment haig de posar peu a terra per no caure o per no atropellar la gent que ha caigut, un cop sortim d'aqui, comença una pujada, que amb la força del vent, es veu multiplicada de duresa, aqui al igual que la cursa de sarria no aconsegueixo agafar ritme, fianlment quan estem molt aprop del final de la pujada, sento a l'Eric per darrera, aixi que decideixo afluixar una mica per anar junts, pero ell tampoc va molt fi. Quan veiem el final de la pujada, jo haig de fer una parada, i veient que l'Eric no va molt fi, ell decideix tirar a l'espera que l'atrapi a la baixada. Quan  comencem la baixada, em poso al davant per marcar el ritme, pero l'Eric no li te confiança encara i te por de patir una caiguda i que l'hombro no li agaunti, aixi que a la baixada m'escapo d'ell de nou, i arribo de nou al tram del riu sec, ara encara es mes dificil, ja que hi ha el cansament de la pujada.

Finalement arribo de nou a la plataja per fer la transició, vaig mirant pero no veig a l'Eric, i decideixo tirar, ja que nomes son 2 Km, quan ja estic fent la volta per enfilar cap a la muntanya, veig que l'eric surt de la seva ultima transició. El tram de running, es molt extrany, amb una pujada a una muntanya, que amb el vent que fa, les cintes que senyalitzen el cami, estan molt barrejades.

Finalment he acabat la meva 2ª triatlo, amb una bona lluita, ja que a l'ultima transició he adelantat a un noi, que m'apreta fins al final per recuperar la posició perduda, finalment es meva.
vaig a esperar l'Eric i l'animo a l'ultim tram, porta una noia al davant, que es la primera classificada en noies, no se si es pensa que l'animo a ella, o al veurem animant l'Eric te por de que l'adelanti, pero es marca un sprint final, que ens deixa a tots amb la boca oberta, el primer l'Eric que veu impossible seguir-li el ritme..

Be, finalment acabo la meva segona triatlo el la posició 34


34 21 Xavier Frigola Sarria de T Masculí 9:48:46 10:53:02 1:04:16 0:01:16 0:17:55 21

42 66 Eric Prohias Girona Masculí 9:48:46 10:54:59 1:06:13 0:00:01 0:19:52 66



diumenge, 2 d’octubre del 2011

2º CURSA DE BTT DE SARRIA DE TER

El 2 d'octubre es celebrava a Sarria de Ter, la 2ª Prova de BTT, i siguent al costat de casa i amb lo be que me n'havien parlat, era quasi obligatori no faltar-hi, aixi que despres de la renuncia d'en Ricard i de l'Eric, varem decidir anar-hi amb l'Albert i fitxar un nou component





tot i que nomes posava que l'obligació era dur el casc, i el protava, no el varen deixar participar, no se si sera per les ulleres????












La cursa, començava neutralitzada durant 1 kilometre, per enfilar una mes que dura pujada al golf girona, per asfalt, on tothom ja es va anar posant al seu lloc, el que aixi no ho va fer ho va pagar, ja que la pujada al final encara s'endureix mes.

Passat aquest primer tall, entravem ja a la zona de bosc, on l'embutellament va ser maxim, al final com no peu a terra i uns 2 kilometres caminant i fent cua.

a partir d'aqui ja es aixamplar la pista, i varem poder començar a rodar amb "calma", el recorregut era molt macu, moltes pujades i baixades, corriols i pistes, la cursa en si ja m'havien avisat que era dura, pero no se si va ser per un exces d'entrenament previ, o perque no vaig saber regular exactament la sortida, em va costar molt d'agafar el ritme, i en un moment, vaig haver de fer una parada per deixar anar el grup amb el que anava i intentar buscar sol el meu propi ritme.

A partir d'aquest moment, vaig tenir la sensació que anava millor, tambe haig de dir que durant els primers kilometres vaig trobar molta gent amb avaries o rodes punxades, per sort fa temps que no tinc cap de les 2 coses.

la prova va continuar sense cap mes incidencia i finalment varem arribar a l'anomenda "PUJADA DE LA PIZZA", ja que qui fos capaç de pujar-la tota sobre la bicicleta, rebria com a premi una pizza, es de destacar que ningu la va pujar (crec que incloure aquest tipus de pujades despres de 20 Km, en una marxa popular, no te sentit, tenia la seva "gracia" pujar-la apeu, amb les sabates de bici) per lo tant, al final les pizzes es van sortejar.

Finalment, varem acabar la prova i com a recompensa, un bon entrepa de butifarra i una coca-cola.

FOTOS

CLASSIFICACIÓ - NOMES HI HA LES POSICIONS, NO EL TEMPS, QUE SEGONS EL MEU                   RELLOTGE VA SER DE 1:51:23