CERCA AL BLOG O ALS BLOGS RECOMENATS

diumenge, 10 de juny del 2012

14ª TRIATLO CIUTAT DE MANRESA

Aquesta havia de ser la meva segona triatlo sprint, una triatlo per disfrutar i agafar experiencia per la Olimpica que fare al Juliol a Andorra.

Tot es va començar a complicar el divendres, de cop resultava que el dissabte al mati tocaria treballar,  la feina no quedava clar si seria 1 hora, 2, 3..... aixi que la triatlo podia perillar. Finalment a les 12:30 he acabat, tenia temps, havia d'anar a casa preparar les coses dinar i anar amb l'Alba a entregar un pastis que estava preparant per un aniversari.


A les 13:30 sortiem estavem entregant el pastis i cami de Manresa, pero sense dinar, hem parat a una gasolinera per agafar un entrepa, ja era tard i no volia omplir-me la panxa.

Hem arribat amb 20 minuts de marge, temps per deixar el material a boxes i sortir pitant cap a la sortida de natacio.


A la sortida de natacio, em volia colocar cap a la meitat, haviam si aixi podia incrementar una mica el meu ritme, pero la sortida era molt caotica, la meitat de la gent a l'aigua, l'altre fora, i com l'ultima vegada, sense adonar-me'n, la gent ja esta nedant.

Hem llenço a l'aigua, pero no puc nedar be, la gent del davant es mes lenta que jo, no tinc espai per passar, i noto que per darrera es posen nerviosos.......... nerviosos, arribem a la primera boia, i aixo es un caos, totalment parats, la gent agafant al caiac, apunt de volcar-lo, cops enfonsades i una mica d'agobio, aconsegueixo sortir del caos, al final ha tocat "repartir" una mica, tampoc es qüestio de quedar-se de sac, ni de fer de boia, em sento sense ritme, veig l'Alba i la saludo, ella no em veu, al final em veu, ja tinc foto a l'aigua.

Faig uns metres d'esquena per recuperar l'ale i de nou intento buscar el ritme, m'obro molt cap a la dreta, passo de mes merders, puc agafar un ritme i vaig fent, ara el problema es la gent que te el GPS espatllat, com els i costa a alguns anar rectes, ultima boia i ja veig el final, pero tinc una barrera humana, aixi que svaig buscant un forat, apreto i ja soc fora, finalment surto de l'aigua en poc mes de 15 minuts.

                                
Ara a boxes, localitxo rapid la bici, casc, ulleres, dorsal, sabates hi ha correr.

Ara comença el que m'agrada, ja desdel primer moment començo a rodar rapid, es un circuit de pujades i baixades, ja m'havien avisat, vaig buscant algun bon grup, pero quan i arribo els passo, no trobo un grup on rodar rapid, a les pujades es van trencant, aixi que segueixo adelantant fins arribar al poligon on es fa la volta per tornar, la tornada es amb el vent en contra, segueixo apretant, se que la bici es lo meu, aixi que apreto tot el que puc, de nou sense caçar cap bon grup, ja arribant al final veig un grup de 3-4 corredors que porten un bon ritme i s'estan entenet be, aixi que decideixo apretar per caçar-los, pateixo amb el vent, pero si arribo alla prodre "descansar" una mica, pero de cop les meves esperances s'han acabat, han deixat passar un cotxe, i li han agafat el rebuf, impossible competir, el grup se m'escapa, aixi que de nou tocar lluitar amb el vent per arribar.



Deixo la bici, em cambio les sabates hi ha patir.


Aquest ultim sector se m'ha fet molt dur, he patit calor, i el terreny estava molt sec i s'aixecava pols, he acabat patint en exces, els circuits on s'han d'anar fent voltes no m'agraden, el final ha sigut una cursa contra mi mateix, em feia mal el beso esquerra i tenia calor, pero nomes faltaven 5 km, he pensat que anant molt malament em faltaria mitaj horeta per acabar, i com m'anava trobant l'Alba al llarg del ciucuit, m'he animat i finalment he pogut arribar.


En definitiva, em sento mes comode a les curses pels matins, i aixo d'anar a competir sense menjar no es bo.

Ara em pendre 1 setmana de descans als entrenos per preparar el repte d'aquest any, que sera la triatlo Olimpica a Andorra el 29 de Juliol, el 22 de Juliol un últim sprint a Barcelona, i si tot va be el 16 de Juliol una travessa de 3500m al mar.





 09/06/2012- XIV TRIATLÓ CIUTAT DE MANRESA
POSICIÓ FINAL:
CATEGORIA:POSICIÓ CATEGORIA:
TEMPS 1:TEMPS 2:TEMPS 3:
TEMPS TOTAL:





dilluns, 4 de juny del 2012

12 TRIATLÓ CIUTAT DE MATARÓ

El diumenge tocava aixecar-se aviat, i despres del sopar del dia anterior que anavem a dormir a la 1, quan ha sonat el despertador a les 6, de l'unci que tenia ganes era d'agar-lo i girar-me, pero despres del que havia patit durant la setmana no podia fer-ho, aixi que cap amunt hi ha treure l'Axel a passejar, ell tampoc tenia gaires ganes de sortir.

Al sortir i veure que el cel estava mig sere, m'ha alegrat una mica mes, l'Axel ha fet 2 voltes  rapides al parc i ja ha enfilat cap a casa, aixi que ha sigut rapid aixo.

Desperto a l'Alba (lo seu si que te merit, no s'en perd ni una a menys que treballi), i agafem el cotxe, que ja havia deixat amb tot el material preparat del dia abans i cap a Mataro, tenim 1 hora per davant.

Mentre anem fent cami cap a Mataro, en un punt ens trobem pluja, l'Alba riu, a mi no em fa cap gracia, espero que aixo no duri gaire.

Arribem a Matro, deixo el cotxe, agafo el material i a buscar els boxes, deu meu, son enormes, esclar que els comparo amb els de st. feliu, on comptan les 2 sortides del mati seriem unes 200 persones, per mes de 800 que hi ha aqui, recordo tot el que m'han dit durant la setmana, que si a l'aigua rebre molts cops, que si la bici sera molt perillosa..... be, he lluitat molt per ser aqui, i ara em vull divertir, deixo el material a boxes, vaig a saludar els companys del club, la primera vegada que els veig a tots, i cap a la sortida, molta gent amb neopre, provo l'aigua, tampoc esta tant freda, es la primera impresio, tot es sicologic (per dins no m'ho crec ni jo mateix, esta freda, som a 3 de juny), primer surten les noies, i 8 minuts despres nosaltres, nervis previs, algun consell d'ultima hora, hi ha decidir la tactica, o sigui nedar allunyat de les boies i fer metres.

Finalment la sortida sera desde dins de l'aigua, aixo significa esperar a l'aigua, la meva primera sortida multitudinaria i de dins l'aigua, perfecte, encara estic intentant ubicar-me al meu lloc per sortir, quan sense adonar-me'n ja han donat la sortida, em sembla que estic darrera de tot, genial, aixi segur que no em barallo amb ningu, sortida molt neta, no em molesta ningu. Vaig fent, i vaig trobant gent, adalanto algu, i vaig intentant ubicar les boies, tinc la sensacio que vaig lent, calculo que ja hauria de ser a la primera boya, miro el rellotge i teoricament porto uns 400 metres, el ritme es bo, pero no veig la boya, tinc por d'haver-la passat, ja que la gent se'm va creuant a dreta i esquerra, jo tinc la sensació d'anar recte, de cop la veig per darrera hi ha l'esquerra, le passat molt per la dreta, pero rapidament veig la següent i vaig en bona direcció, segueixo al meu ritme, vaig atrapant gent, i de cop veig passar algun gorro blanc, son els no federats, sortien 2 minuts per darrera nostre, penso que tampoc vaig tant malament. No em vull obsesionar amb el primer segment, estic nedant molt tranquil i molt be, arribo a la última boya, tinc força gent a la dreta, el que segurament implicara que se'm tirin a sobre, no passa res, jo al meu ritme, pero de cop el que porto a davant meu es para......... com? perque es para, no te ningu al davant, comença a fer braça, el passo com puc, pero noto que a mi tambe m'apreten per darrera, aixi que faig apreto una mica mes, pero estar tranquil de nou, no ha passat res, ja soc fora de l'aigua, em sento be, i no estic marejat, resultat a l'aigua 16:46 el 418 i cops 0, genial el primer sector de la primera triatlo sprint ja esta, ara a per la bici, que es el que m'agrada.



Ubico rapidament la bici, tinc la sort de que esta al principi dels boxes, veig molta gent patint amb el neopre, jo no tinc aquest problema, jejejejeje.


no tinc pressa, em trec una mica la sorra i surto cap a la carretera, el box es fa interminable amb les sabates de la bici, vaig rapid pero amb molta prudencia, nomes faltaria que ara rellisques i em torces un turmell aqui, finalment ja em toca pujar a la bici, el començament molt prudent, veig algu que ha punxat, algu que rellisca, molts passos elevats, i finalment ja entrem al circuit, ara a rodar, en una curva noto una sensació extranya, tinc por d'haver punxat en algun dels salts dels passos elevats, penso que tambe pot ser per haver pujat la pressio, sembla que tot esta be, la roda no esta baixa, al acabar la cursa me n'adono que el que passa es que s'havia mogut el fre i he fet tota la cursa amb la roda mig frenada (PRINGAT). Vaig rodant amb gent, i finalment es fa un grup, recordo els consells que m'han anat donant i vaig amb compte, tampoc puc deixar molt marge perque sino em quedare tallat, vaig rodant al final del grup, i de cop veig que el grup es talla, la bici se'm dona be, aixi que em poso al davant del grup i vaig a intentar caçar de nou el grup on erem abans, estic fent el que em van dir que no fes, pero em sento comode, potser o pagare despres. La segona volta es molt comode, alguna apretada per no perdre el grup, i 4 gotes per finalitzar els últims kilometres, ja enfilem cap a boxes, amb el terra una mica moll, aixi que intento treure els peus de les sabates i aixi ja tenia mitja feina feta i no haver de baixar i correr amb les sabates, amb el risc de relliscar, es el primer cop i m'haig de concentrar per fer-ho.


finalment he acabat amb un temps de 35:10, el 285 temps d'aquest segment, i ara ja comença el patiment.

cap a boxes a fer de nou la transició, tal i com em va recomenar l'Alex, em poso la turmellera i surto "tranquilament" a correr, em fan mal els genolls, pero es un mal que passa rapidament, no se si perque ja esta o perque com ja em fa mal tota la resta ni ho noto, no es que em senti molt comode corrent, estic molt pendent del turmell, a mes estic corrent a un ritme mes alt del que acostumo, em concentro i vaig fent, total son 5 Km, el meu repte era baixar els 25 minuts, el que seria un ritme de 5min/km, un ritme normal de cursa de 10Km per mi.

Van passant companys d'equip, alguns m'adelanten i amb altres ens anem creuant al fer les voltes, quan ja falta poc menys d'1Km per acabar començo a notar alguna punxada al turmell, penso en afluixar el ritme o acabar caminant, pero de moment la molestia tampoc es tant gran, aixi que segueixo fent per acabar l'ultim sector en 22:52, en la posició 499 d'aquest ultim sector.

Finalment he acabat la meva primera triatlo sprint, nomes d'arribar ja em trobo amb altres companys que tambe han acabat, estic content i amb la sensacióq ue s'ha fet curt, en vull mes, es genial, me senti molt be i amb moltes ganes de repetir.

Recollim el material rapidament que hem de tornar cap a Girona, toca dinar familiar, aixi que no hi ha gaire temps per celebrar gaire res.

Al final he acabat en la posicio 396, un resultat molt bo per ser la primera, pero el mes important es que me divertit molt i tampoc he patit tant, amb ganes de que ja sigui dissabte per anar a Manresa, ja no sere un debutant. jajajajajajaja



 03/06/2012- XII TRIATLÓ CIUTAT DE MATARÓ
POSICIÓ FINAL: 396
CATEGORIA: ABM POSICIÓ CATEGORIA: 0
TEMPS 1: 00:16:46
TEMPS 2: 00:35:10
TEMPS 3: 00:22:52
TEMPS TOTAL: 01:14:48


3964754FRIGOLA BOSCH, XAVIERC.E. WHERE IS THE LIMIT ?ABM01:14:4841800:16:4628500:35:1034,1200:51:5649900:22:52



CLASSIFICACIONS

FOTOS

12 TRIATLO SPRINT DE MATARO - SEMANA PREVIA

La setmana no començava gaire be, ja que el Dilluns, tot i que no estava al planning, decidia sortir a correr per la tarda, despres d'haver fet ja l'entreno de natacio, poc mes de 2 km durava l'entrenament, en aquell moment un record ja oblidat, un mal gest amb el peu, i de nou tornavem a començar, m'havia torçat el turmell, les sensacions eran ja mes que conegudes, no podia creure'm que despres de 2 mesos de l'ultima lesió al turmell esquerra, ara em pases al dret, vaig maleir mil vegades aquells rodera al terra, segurament una part tambe era meva de les vegades que havia passat per alla amb la bici. Em tocava caminar 2km cap a casa, amb dolor i coix, tot i que estava en calent i sabia que podia tornar trotant suau, la decepció despres de 2 mesos intensos d'entrenament, i sabent que el diumenge tenia la triatlo de Mataro i el dissabte següent la de Manresa, era massa com per correr, nomes pensava que 2 Km em serien eterns, casi em sortien les llagrimes de la rabia, per sort, passava l'Eric amb cotxe que tornava de la feina, i va renunciar al seu entrenament per portar-me fins a casa, rapidament dutxa, gel i antiinflamatoris, l'Alba em diu que anem al metge, pero ja se la resposta, 15 dies de repos absolut i antiinflamatoris, no en vull ni sentir a parlar del repos.

L'endema, m'aixeco mes motivat, li he donat mil voltes, no penso renunciar a la triatlo, com a minim fare el sector de natació, li envio un missatge a l'Alex, el meu fisio, i el primer que em diu es que ens hem de veure per valorar si diumenge puc anar a competir, pero lo primer es que deixi els antiinflamatoris a menys que em faci mal i que quan pugui, mantingui el peu en alt i en moviment...... com en moviment???? quina sorpresa. em comenta que es la manera d'evitar que s'inflmai mes, a la tard ens veiem, em fa una exploració, i m'explica exactament que es el que me fet, i que es que tinc que evitar, tenim que evitar qualsevol mal gest, pero dema ja toca treballar de nou, surto molt content i amb esperances d'anar diumenge a Mataro.

El dimecres, començo amb entrenaments a la piscina i les sensacions no son les millors, pero tampoc tinc un dolor exagerat, per la tarda faig bici apretant com m'havia dit l'Alex i sembla que tinc molesties pero no mal, aixo funciona.

El dijous ja deixo el gel i començo a aplicar calor, de nou al migdia mes piscina, les sensacions no son bones, pero el turmell no em fa mal, no agafo el ritme, estic com cansat. Per la tarda he decidit entrenar la transicio T2, aixi que agafo la bici, i em planifico un recorregut d'uns 20Km, amb poc desnivell (300m), el faig apretant a ritme de cursa, arribo a casa, deixo la bici i em poso les bambes, tal i com hem va dir l'Alex, poca distancia pero amb bon ritme, surto mes mirant on apyo el peu, que el que em be per davant, les sensacions son bones, pero vaig amb mil ulls, esquivo inclos les fulles per i a sota hi ha una pedra que em fa apoyar malament el peu, finalment acabo amb uns 3-4 Km a bon ritme, no ha sigut dels meus millors entrenaments, pero si un dels que m'ha fet somiar que competir el diumenge es possible.

El Divendres tenia un dia intens de feina, que al final s'ha allargat mes que del compte, a les 21:00 arribava a casa, i encara tenia que treure a l'Axel, que l'Alba era fora, aixi que a les 22:00 finalment aconseguia seura i descansar, estava molt rallat de la feina, i no era moment per sortir a entrenar, ja sortiria dema si tenia ganes.

El Dissabte l'entreno va ser de llit, descans i mes descans, preparar el material per l'endema i tornar a descansar, per la nit tenia un sopar, aixi qe tocaria anar a dormir tard...... a, aixo si, em vaig fer un fart de consultar previsions de temps, que crec que ja podria dedicar-mi i tot.